QUÈ ES EL SISTEMA SOLAR?
Enviado por Paquitoflow54 • 4 de Noviembre de 2020 • Resumen • 2.045 Palabras (9 Páginas) • 170 Visitas
MODELS DEL SISTEMA SOLAR
- que es? Iso y carla
- https://www.significados.com/sistema-solar/
- https://prezi.com/3ug82idhhpls/modelos-planetarios/
- https://sites.google.com/site/astronomiaaprendesorprendete/sistema-solar/caracteristicas-del-sistema-solar
- historia : jowi y pau
- https://sites.google.com/site/guilleeduinakilatierra/tarea/1-formacion-de-la-tierra
- tipus de models jowi: https://sites.google.com/site/lasfuerzasdeluniversoblog/historia-de-la-astronomia-y-su-evolucion/diferencias-entre-los-modelos-geocentrico-y-heliocentrico
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Model_helioc%C3%A8ntric
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_geoc%C3%A8ntrica
- GEOCENTRIC
- HELIOCENTRIC
- filosofs pau Filòsofs
- https://sites.google.com/site/elmundodelacosmologia/modelos
- https://es.slideshare.net/amaliasuarezpu/modelos-planetarios-en-la-historia
- .
- https://www.astronomia-iniciacion.com/claudio-ptolomeo.html
- Tales
- -Aristotèlic
- -Ptolomeo
- -Aristarco de Samos
- -Copernico
- - Galileo
- -Kepler
- - Newton
QUÈ ES EL SISTEMA SOLAR?[pic 1]
El sistema solar és el conjunt de astres i matèria celeste que gravita ordenadament al voltant del sol.
Existeixen varis sistemes solars a l’Univers, però normalment fem referència al nostre sistema solar, situat a la galaxia coneguda com Via Làctia.
Rep el nom de sistema solar degut a que l’eix central de rotació està determinat pel Sol. Aquest atrau el grup de planetes, pols matèria, radiaciones i camps magnètics de la galaxia.
Dins del sistema solar es troben els següents elements:
- L’estrella central el Sol
- Els planetes (Venus, Mart, Júpiter, la Terra…)
- Els planetes nans ( Plutó, Caronte, Eros…)
- Els satèl·lits ( la Lluna, Calisto, Europa…)
- El medi interplanetari ( vent solar, pols, gas, radiació i camps magnètics).
- Els cossos menors en el medi interplanetari així com els objectes del cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter i el cinturó de Kuiper (cometes, meteorits i asteroides).
Característiques del sistema solar
- El sistema solar és només una petita part de l’Univers.
- El sistema solar té una heliosfera i una heliopausa. La helioesfera es refereix a l’àrea de la Via Làctia que està subjectada al camp magnètic del sol. La heliopausa pel contrari és el límit de l’heliosfera, on el vent solar entra en contacte amb el medi interestel·lar, marcant la frontera entre el camp magnètic i el sol.
- Els planetes i asteroides giren en òrbites el·líptiques al voltant del sol.
- El sol es una estrella formada de plasma de combustió, amb un diàmetre de 696.000 kilòmetres.
- Per les seves dimensions el sol reuneix més del 99% de la matèria del sistema solar.
- La major part dels cossos celestes giren en l'anomenat “pla de l'el·líptica”.
Què són els models planetaris? Els models planetaris són les teories científiques que postulen alguns astrònoms per explicar la formació geogràfica de l’Univers. Hi han molts tipus de models planetaris que normalment es diferencien d’acord amb les seves funcions, el seu tamany,i la relació entre les seves peces. Els models Planetaris es divideixen en models geocèntrics i heliocentrics.[pic 2]
HISTÒRIA DEL SISTEMA SOLAR
És difícil precisar l'origen del Sistema Solar, els científics creuen que pot situar-se fa uns 4.600 milions d'anys.
Segons la teoria de Laplace, un immens núvol de gas i pols es va contreure a causa de la força de la gravetat i va començar a girar a gran velocitat, probablement, a causa de l'explosió d'una supernova pròxima.
Els científics pensen que el Sistema Solar es va formar quan un núvol de gas i pols en l'espai va ser alterada. Potser a causa de l'explosió d'una estrella pròxima anomenada Supernova. Aquesta explosió va provocar ones en l'espai les quals van provocar que el núvol de gas i pols es contragués. Aquesta contracció va fer que el núvol comencés a col·lapsar a mesura que la gravetat provocava que el gas i la pols s'atraguessin entre si, donant origen a una nèbula solar. El núvol va començar a girar a mesura que s'anava col·lapsant. Eventualment, el núvol es va anar escalfant més i més i es va fer més densa en el centre, amb un anell de gas i pols que l'embolicava, sent més calenta el seu centre i més freds els seus extrems. A mesura que aquest anell es feia més i més prim, les partícules van començar a unir-se i a formar grups. Alguns d'aquests grups es van fer més grans a mesura que se li adherien partícules de grups més petits, els quals eventualment van formar planetes o llunes. Cap al centre del núvol, on ja s'havien format planetes com la Terra, el material rocós era l'únic que podia resistir la calor extrema. La matèria gelada es va situar en altres regions de l'anell al costat de material rocós, i es van formar planetes gegants com Júpiter.
...