RESUMEN DEL CASO: TEMA 4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (resum del llibre de text)

TEMA 4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (resum del llibre de text)

1. Els paisatges vegetals

El tipus de vegetació ens permet definir els paisatges, tot i que l’acció humana els ha transformat tan radicalment que actualment ja no hi ha paisatges estrictament vegetals.

1.1. La biodiversitat al territori espanyol. La gran biodiversitat que presenta és degut a factors com:

-  La situació: per la confluència dels dominis vegetals atlàntics, mediterranis i semitropicals.  

-  L’efecte refugi: la península ha estat lloc de destí de flora i fauna en diverses etapes de la història.

- La presència de sistemes muntanyosos, que reprodueixen la gradació vegetal de zones d’Europa.

1.2. L’acció antròpica. Ha provocat l’eliminació dels boscos per camps de conreu, urbanitzacions,  construcció d’infraestructures i equipaments han contribuït al deteriorament de les zones vegetals.

1.3. Paisatges vegetals. La diversitat climàtica i l’altitud afavoreix la diversitat dels paisatges vegetals. Gran part d’aquests paisatges són considerats naturals, però l’acció humana sempre hi aporta un punt d’artificialització.

- A) El paisatge vegetal oceànic: A la zona nord de la Península i als indrets de gran altitud.  precipitacions abundants i temperatures poc caloroses. Bosc temperat oceànic (predomini del roure i el faig), hi presenta un fullatge frondós i un sotabosc pobre. Les rouredes, als vessants de les muntanyes, han disminuït degut a la sobreexplotació. Les fagedes, per la fabricació de mobles, toleren menys la calors i es combinen amb les rouredes. - A les zones elevades de la Península hi apareix la landa, un matoll atapeït format bàsicament per brucs, ginebres i ginestes.

- B) El paisatge vegetal mediterrani: En la major part de la superfície peninsular. L’alzinar i les suredes, formen el bosc típic mediterrani. Aquest tipus de bosc és sempre verd i es desenvolupa lentament. Les capçades dels arbres són amples i tancades, les fulles són dures, petites i dentades; els troncs són llenyosos i les arrels profundes, ja que el bosc mediterrani està preparat per a les dures condicions de calor i sequera estival. - L’acció de l’ésser humà ha provocat la regressió de l’alzinar i l’expansió del matollar (màquies, garrigues i estepes).  

-C) El paisatge vegetal de les Canàries: La vegetació és escassa i està adaptada a una aridesa intensa. Els vents, els corrents marins i el pendent pronunciat creen una seqüència vegetal esglaonada en diversos pisos d’altitud:

• Menys de 400 m: matollar costaner adaptat a la sequera i als terrenys salats. Per damunt hi creixen boscos de savines, palmeres i dragos.
• Zones humides d’entre 600 i 1200 m: muntanya verda que alberga la laurisilva i també el bruc.
• Més de 1500 m (al nord) i 800/1000 (al sud): pi canari, que s’entremescla amb estepes.
•  Illes amb altituds superiors als 200w0 m (Tenerife i La Palma): matollar de cim. A partir de 2600 m s’hi troben violetes del Teide.

- D) El paisatge vegetal de muntanya: La vegetació està distribuïda en pisos d’altitud segons les temperatures i les precipitacions. Als Pirineus en el paisatge vegetal alpí es distingeixen:

• Pis subalpí (entre 1200 i 2400 m): coníferes i sotabosc format per arbustos.
• Pis alpí (entre 2400 i 3000 m): a causa de la neu tan sols s’hi pot desenvolupar el prat.
• Pis nival (més de 3000 m): petites plantes rupícoles adaptades a les roques.

A les altres muntanyes peninsulars no hi sol haver el pis subalpí sinó tan sols el bosc caducifoli o perennifoli. Per damunt d’aquest es localitzen els arbustos, i sobre aquests, els prats.

1.4. Destrucció del paisatge vegetal: els incendis. Els incendis forestals són una de les causes de la destrucció dels paisatges vegetals. Les principals causes dels incendis són:

• La sequedat.
• L’abandonament d’explotacions agràries no rendibles, que ha fet augmentar les zones boscoses.
• L’augment de segones residències i l’increment de la circulació d’automòbils per accedir-hi.
• A Espanya la gestió forestal va consistir a substituir boscos caducifolis per pins i eucaliptus, perquè són espècies de creixement ràpid i s’utilitzen en la fabricació de paper.
• El 97% dels incendis forestals a Espanya són provocats per l’acció humana.

2. Repercussions ambientals de les activitats econòmiques

2.1. La contaminació. La contaminació és una de les conseqüències ambientals i socials més negatives de les activitats humanes. La contaminació es classifica:

-  Segons els medis que afecta:

• +Contaminació atmosfèrica: Els contaminants principals provenen de processos de combustió en activitats de transport, industrials i emissions de gasos, que han originat un forat a la capa d’ozó.
• Contaminació de l’aigua de rius, mars i aqüífers: abocaments, residus, aigües no tractades.
• Contaminació del sòl: pesticides, trencament de canalitzacions d’aigües residuals i el vessament de productes industrials.

-  Segons el tipus d’agent contaminant ambiental:

• Contaminació química. Substàncies perilloses per a la salut, al sòl, a l’aire, a l’aigua o aliments.
• Contaminació radioactiva. Dispersió de materials radioactius. .
• Contaminació acústica. Soroll de fàbriques, dels mitjans de transport o de certes activitats d’oci.
• Contaminació tèrmica. Processos que alteren la temperatura del medi de manera perjudicial.
• Contaminació electromagnètica. Radiacions d’equips electrònics i d’instal·lacions elèctriques.
• Contaminació lumínica. Resplendor de llum difosa al cel nocturn, l’enllumenat de les ciutats, dels vehicles i d’altres infraestructures.
• Contaminació visual. Es produeix quan l’abundància, el desordre o el tipus d’elements que es troben al paisatge en deterioren la qualitat estètica i l’harmonia.

La contaminació genera danys greus i atempta contra la salut i la qualitat de vida de la població humana, dels animals i de les plantes; deteriora el nostre planeta cada vegada més intensament.

...