Somnis

GEODINÀMICA EXTERNA

1. Geosfera i edadosfera o pedosfera

2. El sòl: el perfil (horitzons)

3. Factors que determinen la formació del sòl

4. Tipus de sòls a Catalunya

5. Riscos

6. Recursos de la geosfera i edadosfera

7. Impactes al sòl

1. GEOSFERA I EDADOSFERA O PEDOSFERA

La Geosfera inclou les roques, la part sòlida i inorgànica de la terra. És a dir la part més superficial que interacciones amb altre elements (hidrosfera,...). Aquesta part tan

La pedosfera inclou tots el sòls de la superfície terrestre

2. EL SÒL:  EL PERFIL (HORITZONS)

Recurs natural imprescindible per la vida, constitueix la vida superfície fèrtil que recobreix els materials sòlids de l’escorça del planeta i representa el substrat on poden créixer planes. El sòl pot perdurar cent d’anys a formar-se i pot partir una erosió molt forta.

Característiques[pic 1]

-Textura organitzada en capes anomenades horitzons:

• Horitzó 0: capa formada per la matèria orgànica en dipositada a sobre la superfície i en descomposició. Trobem l’humus.
• A: Eluviació i lixiviació: capa formada per una barreja de matèria inorgànica i matèria mineral. En aquesta capa es dona una sèrie de processos químics (a l’horitzó E) que degraden la matèria i eliminen una gran quantitat de components mitjançant els processos de: eluviació i lixiviació (rentat). Els nous components es desplacen a llocs inferiors de les capes del sòl.
• B: Il·luviació, de precipitació: on s’acumulen els components més insolubles provinents de les capes superiors (argiles, òxids, hidròxid...). també s’anomena zona de precipitació i il·luviació. Aquesta capa dirà que el sòl és madur; si no existís aquest horitzó no seria un sòl madur.
• C: roca mare: format per la roca mare disgregada i meteoritzada.
• R: roca mare sense disgregar.

3. FACTORS QUE DETERMINEN LA FORMACIÓ DEL SÒL

Un sòl es forma per la meteorització, descomposició y desintegració de la roca mare. Tot aquest procés es dona per l’ acció combinada de l’ hidrosfera i la biosfera i l’atmosfera.

• TEMPS: és necessari pel desenvolupament de tots els horitzons d’un sòl. Quan el sòl assoleix l’equilibri i no evoluciona més; es diu que és un sòl madur. Per dur a terme el procés calen molts anys, ja que les processos que intervenen són lents. depenent del temps podem parlar d’un sòl madur si té tots els horitzons desenvolupats. Parlem que es vell ja que està parcialment erosionat i després de perdre l’horitzó A pot a aflorar l’horitzó vell.
• TOPOGRAFIA: important en la formació d’un sòl perquè la formació de sòl dependrà per exemple del pendent. També pot afectar la horientació, ja que pot causar microclimes.
• ROCA MARE-LITOLOGIA: hi ha algunes que son meteorolitzades. Determina la permeabilitat i el grau de drenatge.
• CLIMA: determina els processos químics físics i biològics que depenen de la temperatura. És un dels factors més importants per crear un pis. Fins i tot una conjunt de troques del mateix clima poden donat sòls semblants.. Un mateixa roca amb diferents pot donar sòls semblants En climes frescs el procés de formació serà més lent.
• ACTIVITAT BIOLÒGICA: els diferents éssers vius (flora i fauna). Els éssers vius són els generadors de la matèria orgànica que constitueix la formació dels horitzons. Tenen importància perquè interactuen amb la superfície del sòl. Aquests organismes són els responsable de la descomposició de la matèria orgànica en humus. La matèria orgànica participa en la formació del sòl i el manteniment de la estructura. A més, els organismes actuen com agents de barreja de la matèria orgànica i inorgànica. La presència de flora disminueix el procés de erosió.

Propietats

• Textura: proporció de les diferents partícules que formen el sòl. Hi ha molt tipus de partícules com les argiles, llims,sorres. L’ agrupació de les partícules en funció de la seva utilització i tan per cent en massa permet  establir les diferents classes texturals.
• Estructura: resultat de l’agrupació de les diferents partícules minerals unides depenent de la seva mida anomenats agregats. aquests fan que tinguin un comporta,emt diferent del que tindrien si els agregats no estiguessin de forma diferent. Perjudica a molts altres factors.
• Porositat: espai ocupat per sòlids i depèn de la textura.
• Humitat: depèn de la precipitació i tipus de sòl.
• Temperatura: depèn de la aportació calorífica de la radiació solar. També pot tenir la seva pròpia calor ja que pot estar a prop de fonts termals, materials magmàtics. La humitat i la temperatura que por tenir un sòl s’anomena clima del sòl. La temperatura del sòl és important per dur a terme els processos de transformació de les roques i minerals; també per determinar l’activitat biològica, i afecta a la germinació de les llavors i creixement de les plantes.
• Color: el color ens informa de la quantitat de matèria orgànica que té aquell sòl (composició del sòl); els sòls foscos ens indiquen que té una gran quantitat de humus (matèria orgànica en descomposició). Un sòl clar indica l’escassetat de matèria orgànica, també que és bàsic i calcari i conté sals (poc fèrtil, pobre). Tonalitats vermelloses indiquen la presència d’òxids.
• Profunditat: també anomenada potència. Sol ser difícil de determinar. És molt important per saber si el sòl és agrícola; els sòls profunds seran bons per conrear.
• Salinitat: quantitat de sals en un sòl determinat. Solen ser sals molt solubles en aigua (clorur de sodi). La salinitat del sòl és dolenta  ja que les plantes no podran absorbir l’aigua (no permeten el procés d’osmosi), deshidratant-se. Modifica les condicions del sòl.

4. TIPUS DE SÒLS A CATALUNYA

...