Sosteniment Del Barri De Sants

ÍNDEX

0. INTRODUCCIÓ ........................................................................................ (pág. 1)

1. MARC TEÒRIC ......................................................................................... (pág. 2)

2. POLÍTIQUES DE SOSTENIBILITAT URBANA ...................................... (pág. 3-4)

3. MOBILITAT SOSTENIBLE ...................................................................... (pág. 4-6)

4. ENERGIES RENOVABLES ...................................................................... (pág. 6-7)

5. XARXES ECONÒMIQUES .................................................................... (pág. 8-9)

6. HORTS COMUNITARIS ......................................................................... (pág. 9-10)

7. CONCLUSIÓ ............................................................................................ (pág. 10)

8. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA .............................................................. (pág. 11)

9. ANNEXS ................................................................................................... (pág. 12-13)

0. INTRODUCCIÓ

La realitat que des de fa ja temps envolta les nostres vides, no és certament una realitat basada en la justícia, el benestar i la igualtat, tal com pretenen fer-nos veure els grans mercats financers i les elits econòmiques. No obstant això, es podria dir que ha estat necessària la crisi estructural que actualment estem vivint, per despertar les consciències reivindicadores de les persones, juntament amb certs moviments socials.

El tema que ocupa el nostre treball és l'anomenat moviment de transició en les ciutats. Per tal de saber si el canvi s'està donant realment o no, tant a nivell institucional com individual anem a indagar en les accions dutes a terme a favor d'aquest moviment que ofereix tant una alternativa de l’actual i en declivi sistema industrial capitalista, com l'única via per poder salvaguardar els deteriorats ecosistemes.

El nostre objectiu, es la realització d’un treball de camp sobre les polítiques de sostenibilitat urbana de les institucions locals en el barri de Sants.

Un altre punt a tractar en aquest treball, és la realització d’una recerca empírica per poder observar que hi ha al barri respecte mobilitat sostenible, i observar quin és el conflicte entre el transport motoritzat i els transports sostenibles i la confrontació entre cotxe i persones.

També detectar si aquests barri compta amb energies renovables, es a dir, detectar edificis que volen reduir les seves emissió de carbó (plaques solars o fotovoltaiques), i saber si el barri té emissions baixes.

Conèixer el tipus de xarxa d’economia del barri, serà un altre aspecte que estudiarem i analitzarem. Saber si el barri té una xarxa d’economia local (botigues de bloc “comerços locals”) o nomes grans superfícies.

Cercarem si en el barri de Sants hi han horts comunitaris i detectar si nomes fan una funció de producció d’aliments locals, o s’hi hi ha una educació ambiental per part de la població.

Actualment som conscients que les ciutats són el problema de la contaminació, pobresa i fam, però realitzem aquest treball perquè creiem que aquestes poden arribar a ser la solució, ja que algunes ciutats intenten convertir-se en centres d’intervencions de desenvolupament i estratègies de planificació que aspiren a alleujar la fam, la pobresa i la desigualtat per tal de promoure la sostenibilitat.

1. MARC TEÒRIC

El espai que hem seleccionat per realitzar el treball, és el barri de Sants, situat al sud de la ciutat, delimitat per la Ronda del Mig, el carrer de Berlín i la Avinguda de Josep Tarradellas, perquè sociològicament considerem que reuneix determinats factors importants per a l'anàlisi i, físicament observables amb facilitat.

És un espai que ens serà molt útil per els indicadors que estudiarem (polítiques de sostenibilitat urbana, mobilitat sostenible, energies renovables, xarxes econòmiques i horts comunitaris), ja que trobem que Sants és el nucli de població més important i el barri més extens i més antic del districte al qual dóna nom. La construcció de la carretera nova, a finals del segle XVIII, va animar el seu ritme econòmic i constructiu. Un segle més tard, Cerdà va aprofitar l’orientació d'aquesta carretera per a recolzar-hi un dels grans eixos estructuradors del seu projecte d'Eixample, el Paral·lel.

El gran salt endavant de Sants, es va produir a finals de la primera meitat del segle XIX, quan es van instal·lar els grans vapors, es va construí la línia ferroviària i la carretera de Sants va passà a albergar molts establiments comercials que fugien dels impostos de Barcelona, provocant que el barri de Sants es convertís en un districte amb un gran comerç urbà. I aquests fets, ens ajudaran a conèixer el tipus de xarxa econòmica que té.

Sants-Montjuic ha viscut grans reformes urbanes en els últims anys, i això ens permetrà veure si és una zona que està creixent amb una mentalitat sostenible.

A més, es caracteritza per una població molt dinàmica culturalment i alternativa, fet observable en els nombrosos locals destinats a interessos comuns que hi ha dins d'aquest, pel que a més de ser un barri d'econòmica local potent.

2. POLÍTIQUES DE SOSTENIBILITAT URBANA

A nivell institucional, el barri de Sants no havia sofert notables canvis per part de l'administració que fomentin d'una manera real l'urbanisme sostenible, i era relativament difícil accedir a algun tipus de dada que ens informés d’algun altre canvi propiciat per l'ajuntament d'aquest barri. Però aquesta situació es reverteix l’any 2014, en que l’Ajuntament de Barcelona inicia un projecte pilot, entre d’altres, al districte de Sants.

Aquest projecte, és anomenat “Superilles”, (al que s’hi destinen 10 milions d’euros) que són unitats urbanes que superen els conceptes demogràfics i territorials i se sustenten en objectius concrets de mobilitat sostenible, revitalització de l'espai públic, foment de la biodiversitat i el verd urbà, cohesió social, autosuficiència energètica i participació ciutadana. La definició d'aquests

...