Síndrome De Tourette

ÍNDEX

1. Introducció

2. Què és?

3. Distribució gràfica

4. Símptomes

5. Tractament

6. Article

7. Annexos

8. Webgrafia

1.Introducció

La síndrome de Tourette es considerava un rar i estrany síndrome, sovint associat amb l'exclamació de paraules obscenes o comentaris socialment inapropiats i despectius (coprolàlia), però aquest símptoma està només present en una petita minoria d'afectats.

2.Què és?

Coneguda com a síndrome de Gilles de la Tourette, és un trastorn neurològic heretat, amb inici a la infantesa, caracteritzat per la presència de múltiples tics motors i almenys un tic vocal. Els tics poden ser simples o complexos:

- Tics simples: Són moviments breus i imprevistos que comprometen un nombre limitat de grups musculars. Encara succeeixen de forma aïllada, sovint és repeteixen. Alguns exemples són: parpellejar, moure el cap, encongir d'espatlles, arrugar les celles, aspirar aire sonorament pel nas.

1.Tics simples

- Tics complexos: Es tracta de moviments coordinats i successius que comprometen diversos grups musculars, com saltar, picar de peus, tocar i ensumar persones i objectes, coprolàlia (ús involuntari de paraules obscenes) etcètera.

2.Tic complex

Els tics sovint empitjoren quan la persona està excitada o pateix d'ansietat i s'atenuen durant la realització d'activitats calmades o que requereixen de concentració. Algunes experiències físiques poden provocar els tics o augmentar-los. Per exemple, l'usar roba que premi el coll pot provocar tics al coll o el escoltar a una altra persona ensumar o aclarir la gola pot portar a que l'afectat emeti sons similars. Els tics no desapareixen durant el son però generalment disminueixen notablement.

Els malalts tenen la mateixa esperança de vida i intel•ligència que les persones que no pateixen la síndrome. La gravetat dels tics disminueix en la majoria dels nens a mesura que van creixent; tot i així, trobem indivius afectats a totes les edats.

No es coneix la causa de la síndrome de Tourette, encara que es creu que pot estar relacionada amb problemes en algunes zones del cervell i alteracions en les substàncies químiques (serotonina, dopamina i norepinefrina) que faciliten la comunicació entre les neurones.

Se sap que aquest trastorn és hereditari i que una persona amb la síndrome té un 50% de possibilitats de transmetre a un dels seus fills, encara que heretar la predisposició genètica no vol dir patir tots els símptomes de la malaltia

El nom La síndrome de Tourette prové del neuròleg Georges

...