TEMA 1: CIENCIA Y DEPORTE

Fonments dels esports

TEMA 1: CIENCIA Y DEPORTE

1.1.- introducción

1.2.- praxología: aportaciones de P.Parlebas.

• disciplinas científicas y análisis del deporte:

realidad óptica→

• que existeix per si mateix
• poseen una lógica própia
• ej: Diners, normes de conduir…

Una activitat es més complexa quan tens relació amb la gent, quan em de reaccionar davant de l’adversari que també pensa que pot fer. Dons has de mecanitzar-te i a l’hora també depenem d’un adversari.

• lògica interna→ consta de companys, adversaris, temps i espai. Son elements constants, que sempre hi són en el joc, i condicionen als jugadors per a la realització del joc.

La praxología(ciència de l’acció motriu) te un mètode i un objecte d’estudi:

-construir bases del joc i de l’esport.

-Independentment dels seus jugadors, s’estudia l’esport, de com es juga mentalment: les normes i que es pot fer.

• Ciència de l’acció motriu→ el moviment és la part visible de l’acció , la intenció és el mecanisme de percepció, després passa per una decisió i acaba per un mecanisme d’execució, i acabem amb una realimentació on arribarem a pensar si ens sortirà be o no la acció i a lo millor podem canviar, o a lo millor, no tenim nivell de realimentació en el moment de l’execució.

La praxología utilitza principis: teoria de l’acció

LES ACCIONS DE JOCS

• regatejar  per superar l’adversari
• passar la pilota
• mantenir al pilota per a que no se la treguin

en un esport com a màxim hi ha 25 accions de joc.

• sistema→ conjunt de diferents parts jerarquitzat que es relacionen entre si.

Per explicar un sistema cal veure la perspectiva de la situació.

• la acció és el producte del sistema.

• en un joc hi ha fintes, accions de joc però infinites conductes individuals.
• La acció, està carregada de significació pràxica: no necessita del context en el marc d’una estructura espai-temporal pertinent.

Música→ compositor→ director→ cantant.

[pic 1][pic 2][pic 3][pic 4]

Esport→ praxeòleg→ entrenador→ jugador.

APROXIMACIÓ DE LA PRAXOLOGÍA GENERAL:

• la praxología no pot estudiar completament els jocs i l’esport.
• El moviment→ només es una manifestació d’uns fenòmens físics que en animals i persones representen el producte de la seva activitat.
• El cos (la corporalitat)→ avarca la realitat corporal+ la seva consciència
• La motricitat→ es la capacitat de generar un moviment autopropulsor.

• Acció motriu:

• Estudi de la pràctica de les accions motrius.
• Conductes en una situació determinada.
• Exigeix que els jugadors actuïn d’una manera determinada.
•  Denominador comú de totes les activitats o pràctiques.

• praxología: resultat de la investigació realitzada segons mètode i objecte d’estudis propis.

Paradigme sistemàtic-estructural→ tot joc pot ser concebut com un sistema analitzat per separat de la resta del sistema.

• un sistema constitueix un procés entès amb totalitat (prototipus)
• autoreferència:  un sistema pot, per tenir entitat pròpia, ser estudiat des de la seva perspectiva de la seva lògica interna.
• Lògica interna→ sistema de trets pertinents de tota situació ludomotrius, i les conseqüències pràxiques que resultin d’aquest sistema.

Dels elements de la lògica interna sortiran accions de joc.

Lògia externa→ públic, entrenador, àrbitre(interpreta el reglament però a vegades s’equivoca.

Informació de l’entorn→ espai, mòbil o implement...

Informació persones→ interacció company, interacció adversari.

Tot sota el marc del REGLAMENT

[pic 5]

EXEMPLES

• regatas de vela en mar abierto(CAI)
• basquet (CA·I)
•  (C·AI)
• Conjunto de gimnasia ritmica(C·A·I)
• Tenis 1x1(·CAI)
• Esgrima(·CA·I)
• Montaña(·C·AI)
• Gimnasia ritmica(·C·A·I)

2→ ANÁLISIS DE LA ESTRUCTURA FUNCIONAL DEL DEPORTE

2.1. → definición y modelos explicativos: aportaciones de J.HERNANDEZ

Situació motriu de caracter lúdic, competitiva, reglada i institucionalitzada.

[pic 6]

[pic 7]

1. psicomotriz→ et robes sol.[pic 8]
2. comotriz→ situacions on no hi ha interacció essencial però pot haver una influència d’altres adversaris i et condicionen a l’hora de realitzar l’exercici.
3. sociomotriu→ quan es compleix espai i temps.

2. CARÀCTER LÚDIC:

- joc, participació voluntària i lliure, amb propòsits de recreació i amb finalitat en si mateix (J.H.M)

- plaer del joc i acció entretinguda que no escapa als efectes de la cultura i societat (P.P)

Udismo        Juego deportivo[pic 9]

[pic 10][pic 11]

desludizacion              deporte[pic 12]

3. competició

- desig de superació per aconseguir una meta superior (J.H.M)

Sempre que hi hagi reglament peralem de competició (P.P)

3. FER. SANCHEZ. BAÑUELOS (autor)

Competición:

• saber hacer algo
• saber hacer algo mejor
• saber hacer algo mejor que los demás (comotricitat)
• saber hacer algo contra los demás, sociomotricitat (oposición).

4/5. REGLAMENTO INSTITUCIÓN

[pic 13][pic 14]

[pic 15]

[pic 16][pic 17]

Contrato lúdico:

[pic 18][pic 19]

[pic 20]

[pic 21][pic 22]

...