TEORIA DE L'ENDOSIMBIOSI

TEORIA DE L’ENDOSIMBIOSI

La teoria de l’endosimbiosi , proposada per Lynn Margulis l’any 1967, descriu l’aparició de la cèl•lula eucariota com a conseqüència de l’incorporació simbiogenètica de diferents bacteris procariotes, per tal d’explicar la presencia d’orgànuls intracel•lulars amb genoma propi en les cèl•lules eucariotes.

Lynn Margulis descriu aquest pas en una sèrie de tres incorporacions mitjançant les quals, per la unió simbiogenètica de bacteris, es van originar les cèl•lules que conformen els individus dels altres quatre regnes (protistas, animals, fongs i plantes).

Primera incorporació simbiogenètica:

‘’En primer lloc, un tipus de bacteri amant del sofre i de la calor, anomenada arqueobacteri fermentadora (o termoacidófila), es va fusionar amb un bacteri nedadora. Junts, els dos components integrats de la fusió es van convertir en el nucleocitoplasma, la substància base dels ancestres de les cèl•lules animals, vegetals i fúngiques. Aquest primerenc protista nedador era, com els seus descendents actuals, un organisme anaerobi. Enverinat per l'oxigen, vivia en sorres i llots on abundava la matèria orgànica, en esquerdes de les roques, en tolls i estanys on aquest element estava absent o era escàs.’’ – Lynn Margulis, Una revolució en l’Evolució.

Segona incorporació simbiogenètica:

‘’Després que evolucionés la mitosi en els protistas nedadors, un altre tipus de microorganisme de vida lliure va ser incorporat a la fusió: un bacteri que respirava oxigen. Van sorgir cèl•lules encara més grans, més complexes. El triplement complex respirador d'oxigen (amant de la calor i de l'àcid, nedador i respirador d'oxigen) es va tornar capaç d'engolir aliment en forma de partícules. Aquestes cèl•lules amb nucli, éssers complexos i sorprenents que nedaven i respiraven oxigen, van aparèixer per primera vegada sobre la Terra potser tan aviat com fa uns 2.000 milions d'anys. Aquesta segona fusió, en què el anaerobi nedador va adquirir un respirador d'oxigen, va conduir a cèl•lules amb tres components cada vegada més preparades per suportar els nivells d'oxigen lliure que s'acumulaven en l'aire. Junts, el delicat nedador, l'arqueobacteri tolerant a la calor i l'àcid i el respirador d'oxigen, formaven ara un únic i prolífic individu que va produir núvols de prole.’’- Lynn Margulis, Una revolució en l’Evolució.

Tercera incorporació simbiogenètica:

‘’En l'adquisició final de la sèrie generadora de cèl•lules complexes, els respiradors d'oxigen engolir, van ingerir, però no van poder digerir bacteris fotosintètics de color verd brillant. La «incorporació» literal va tenir lloc després d'una gran lluita en la qual els bacteris verds no digerides van sobreviure i la fusió completa prevaler. Amb el temps els bacteris verds es van convertir en cloroplasts (pas 4, figura 1.1). Com quart membre, aquests productius amants del sol es van integrar amb els altres socis anteriorment independents. Aquesta fusió final va donar lloc a les algues verdes nedadores. Aquestes antigues algues verdes nedadores no només són els ancestres de les cèl•lules vegetals actuals; tots els seus components individuals encara estan vius i en bona forma, nedant, fermentant i respirant oxigen.’’- Lynn Margulis, Una revolució en l’Evolució.

PROVES A FAVOR D’AQUESTA

...