Teixit Muscular

1. Teixit muscular

El teixit muscular es troba constituït per cèl•lules molt especialitzades anomenades fibres musculars o miòcits. Pressenten la propietat de contraure’s: s’escurcen en rebre un estímul nerviós i es relaxen (tornen a la seva posició anterior) en cessar l’estímul. La capacitat de contraure’s és deguda a l’existència, en el seu citoplasma, d’una sèrie de proteïnes contràctils: actina i la miosina. Aquestes cèl•lules d’origen mesodèrmic s’agrupen formant els músculs els quals, junt amb l’esquelet, són els responsables dels moviments dels organismes animals superiors.

2. Contracció muscular

La contracció dels músculs estriats ocorre com a resultat d'un esforç conscient originat en el cervell. Els senyals del cervell viatgen molt ràpid en la forma de potencials d'acció pels nervis fins a la neurona motora que empelta fibra muscular. En el cas dels reflexos involuntaris, el senyal erèctil pot originar-se en la medul•la espinal a través d'un circuit amb la matèria grisa. En la musculatura involuntària, com són el cas del cor i la musculatura llisa (per exemple, en l'intestí o el sistema vascular), la contracció ocorre com a resultat d'activitat inconscient del sistema nerviós autònom o bé per estimulació endogena del mateix múscul. Algunes contraccions com la locomoció, la respiració, i la masticació poden iniciar-se tant conscient com inconscientment, però es continuen per mitjà d'un reflex inconscient.

La contracció muscular es pot explicar com un desplaçament dels miofilaments, és a dir el cap de la miosina s'ancora a l'actina produint-se així l'aquest desplaçament. cal dir que la contracció muscular està regulada pel calci, l'ATP i el Magnesi, encara que es desconeix perquè el Magnesi causa contracció en músculs post mortem i això està sota recerca.

3. Teixit muscular estriat

Aquest teixit està format per cèl•lules cilíndriques (10-100 mm), molt llargues (de fins a 30 cm), multinucleades i estriades transversalment, cridades també fibres musculars esquelètiques Els nuclis de les fibres se situen veïns a la membrana plasmàtica (sarcolema), que apareix delimitada per una làmina basal (làmina externa). El teixit conjuntiu que envolta a les fibres musculars conté nombrosos gots sanguinis i nervis i es disposa de manera de transferir, en la forma més efectiva possible, la contracció de les fibres musculars als llocs d'inserció del múscul.

Cada fibra muscular rep una terminació de l'axó d'una neurona motora, formant-se a la zona d'unió una estructura denominada placa motora

El múscul esquelètic s'uneix als ossos a través dels tendons, estructures contínues amb l'embolcall conjuntiu trucada epimisi, que envolta externament al múscul complet. El teixit conjuntiu penetra a l'interior del múscul formant el perimisi, que correspon a prims septes de teixit conjuntiu que emboliquen a fascicles de fibres musculars. A partir del perimisi, s'origina el endomisi format per primes beines de fibres reticulars que envolten cadascuna de les fibres musculars. Els gots sanguinis penetren al múscul a través d'aquests septes conjuntius.

3.1. Fibres

Les fibres musculars esquelètiques es caracteritzen per la presència de estriacions transversals periòdiques.

Aquesta estriació resulta de l'existència en el seu citoplasma de les estructures responsables de la contracció muscular.

Les miofibril•les són estructures cilíndriques llargues (1 a 3 mm de diàmetre) que corren paral•leles a l'eix longitudinal de la cèl•lula, i estan formats per miofilaments fins i miofilaments gruixuts, disposats en tal forma que indueixen l'aparença de bandes clares i fosques que es repeteixen a al llarg de cada miofibril•la, determinant l'organització dels sarcòmers.

En el citoplasma que envolta a les miofibril•les es disposen tant les mitocondries com les cisternes del reticle sarcoplàsmic a les quals s'associen els túbuls T, en una organització precisa pel que fa als i repetides a tot el llarg de les cèl•lules musculars esquelètiques.

Estretament associades a les fibres musculars esquelètiques es troben les cèl•lules satèl•lits, separades del endomisi per la mateixa membrana basal que envolta a la fibra muscular. Elles són cèl•lules musculars indiferenciades que juguen un rol important en el creixement i reparació dels músculs

3.2. Tipus de fibres musculars

3.2.1. Fibres del tipus I.

Denominades també vermelles o de contracció lenta. Es caracteritzen per un nombre reduït de miofibril•les que s'agrupen en determinades zones, denominades camps de Cohnheim.

El sarcoplasma és molt abundant i conté una elevada quantitat de mioglobina ( el que li dóna un color vermell molt intens), de mitocòndries i de gotes lipídiques.

3.2.2. Fibres del tipus II.

Cridades també blanques o de contracció ràpida. Es caracteritzen per l'abundància de miofibril•les que ocupen la gairebé

...