Locus amoenus

•Definició de tòpic literari

Un tòpic literari es una idea o un procediment estilístic que s'expressa en literatura a través d'una frase cèlebre i que es pot recrear en composicions posteriors sense fer esment explícit d'aquesta, però que el receptor evoca en llegir el text. La frase que resumeix el tòpic sol ser un proverbi o una cita d'un clàssic famós i de tant repetir-se, s’ha convertit en una fórmula tipificada usada de manera recurrent pels escriptors.

•El tòpic literari del Locus amoenus(etimologia,significat,elements que el defineixen,història)

La paraula locus amoenus és una paraula provinent del llatí i que es tradraduida com espai agradable, un espai bell i harmoniós, aquest tòpic (locus amoenus) consta de tres elements importants: l'ombra d'arbres, prat i aigua (en forma de font, riu, o llac) on bufa una brisa refrescant que difon el perfum de les flors. Aquest és considerat el tema central en la descripció de la natura durant l'època de l'imperi Romà fins al segle XVI.

•Selecció d’exemples literaris i pictòrics

Cant lo gentil fo en lo gran boscatge e viu les riberes e les fonts e los prats e que en los arbres foren aucells de diverses linatges qui cantaven molt douçament, e sots los arbres hi havia cabirols, cervos, gatseles, lebres, conills e moltes d’altres bísties qui eren molt plasents a veer, e que los arbres eren molt carregats de flors e de fruits de diverses maneres d’on eixia molt plasent odor, se volc consolar e alegrar en ço que veia e oia e odorava. He triat aquesta obra perquè és molt fidel amb el tòpic locus amoenus, a més Ramon Llull, és un dels majors representants d’aquest tòpic.

-RAMON LLULL.

Una fonteta raja al peu de la noguera.

Allà van cada tarda a berenar els infants:

potser la font n'imita els salts remorejants.

I la noguera, a tots, els fa de mainadera.

He triat aquesta obra perquè em va impactar al llegir-la.

-JOSEP CARNER.

Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,

places i temples i edificis grans,

delícies, tresors, que són germans

de mil pensaments durs, de mil dolors.

Un verd pradell ben ple de belles flors,

un riu que banyi l’herba pels voltants,

un ocellet que d’amor vessi els plants

aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÈDICI, Sonet, estrofes 1-2 (Trad. de N. Comadira).

Per últim vaig triar aquesta obra perquè em va agradar molt la manera en que estava  escrita, és un lloc idíl·lic amb flors i animals, a més crec que acompanyada dels següents exemples pictòrics ens podem fer una idea millor d’aquest bell paisatge.

Pictòrics:

[pic 1]

The little shepherdess,de Paul Peel al 1892, aquesta obra m’ha agradat pel motiu de que és molt bell, és una jove nua al bosc amb un llac sota ella, flors envoltant-la i tot aquest paisatge, m’ha parescut molt harmoniós.

...