APUNTS DE 2º DE BATXILLERAT LLENGUA I LITERATURA CATALÀNA

APUNTS DE 2º DE BATXILLERAT LLENGUA I LITERATURA CATALÀNA

1. Substitució pronominal
2. Verbs
3. Fonètica
4. Fenòmens de contacte consonàntic
5. Errades freqüents
6. Oracions

1.SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL

CD:

Determinat: introduït per; article/demostratiu 🡪 (el, la , els, les, -lo, -los, ‘l, l’)

Indeterminat: porta; numeral, quantitatiu, indefinit, res 🡪 (en)

Neutre: això, allò, o.Subordinada 🡪 (ho)

 CI:

Singular: (li)[pic 1]

Plural: (els)

CRV: Introduït per una prep 🡪 (hi) excepte introduït per “de”🡪 (en)

C.PRED: (hi) excepte “dir-se, fer-se” 🡪 (en)

C. Atributiu  (ser, estar, semblar)

Determinat: introduït per; article/demostratiu 🡪 (el, la , els, les, -los,-lo, ‘l, l’)

Indeterminat: porta; numeral, quantitatiu, indefinit, res, això, allò, o.Subordinada 🡪 (ho) / (en) enfàtic

CC: (hi) “CC lloc introduït per de” 🡪(en)

SUBJECTE: Sub det + V. intrans 🡪 (en)

 CN: només si és un CN en un CD introduït per de 🡪 (en)

2.VERBS

             [pic 2][pic 3][pic 4]

3.FONÈTICA[pic 5]

CARÁCTERISTIQUES DELS SONS:

1. Sords (no vibració cordes vocals) /sonors (si vibració cordes vocals)
2. Vocàlic ( vocals: aire surt lliurement)/consonàntic (consonants)
3. Orals (aire surt per la boca)/nasals (aire surt pel nas: m/n)

LA NEUTRALITZACIÓ: Es produeix en el català oriental i és quan la “a” i la “e” neutralitzen a la vocal neutra, també passa quan la “o” i la “u” es redueixen a la [u].

V. POSICIÓ TÓNICA:               [pic 6][pic 7][pic 8]

a🡪[a]

e🡪 [e] [ɛ][pic 9][pic 10]

i🡪 [i]

o🡪 [o] [ ɔ]

u🡪[u]

DIFTONGS: Dues vocals juntes en una mateixa síl·laba.[pic 11][pic 12]

🡪 CREIXENTS: VD + VF

• g/q + u + vocal 🡪 (quo-ta)
• vocal + i/u + vocal (di-uen)
• i a principi de mot + vocal (hiena)

EXCEPCIONS NEUTRALITZACIÓ:

🡪 La primer apart d’un mot compost preserva la vocal tònica.

🡪 Els adverbis acabats en -ment preserven la vocal tònica de l’adj d’origen.

🡪 En cas de hiat: es manté el so.

SO GRADUAL: Vocals que no són tòniques o nucli sil·làbic en els diftongs: [j] [w].

4.FENOMENS DE CONTACTE CONSONÁNTIC

SONORITZACIÓ: Una consonant sorda passa a sonora quan va davant d’una consonant sonora o vocal.

*Excepte les consonants oclusives que sonoritzen davant de consonant sonora.

ENSORDIMENT: Una consonant sonora passa a consonant sorda quan va davant d’una consonant sorda.

EMMUDIMENT: Les consonants es tornen mudes, és a dir, no es pronuncien.

GEMINACIÓ: Duplicació d’un so consonàntic.

ASSIMILACIÓ: Es produeix quan un so consonàntic adopta el punt d’articulació del so que el segueix:

🡪 Labialització: “n” + (b,p,m); la “n” es transcriu com una [m]

SENSIBILITZACIÓ: Pronunciació d’una consonant que normalment és muda quan es diu la paraula sola però que torna a pronunciar-se quan va seguida d’un mot que comença per vocal.

• Cent, vint
• Sant + voc
• Gerundi acabat en “t” + pron feble
• Infinitiu acabat en “r” + pron feble
• “b” de (amb) + voc
• “s” de (aquest) + voc

5.ERRADES FREQUENTS

Lo bo 🡪 El millor

Els demes 🡪 els altres

Varies 🡪 diverses

Res de gana 🡪 gens de gana

1. ORACIONS

ORACIONS COORDINADES:

Copulativa: suma d’oracions (i, ni)
Disjuntiva: expressa necessitat de triar entre 2 opcions (o, o bé)
Adversativa: expressa oposició (ara bé, amb tot, no obstant això, sinó, sinó que, però, tanmateix.)
Il·lativa/consecutiva: expressa conseqüència o deducció (per tant, per consegüent, doncs, en conseqüència, per això.)
Continuatives: expressa insistència, continuïtat i acumulació (encara, a més, així mateix, doncs, també, d’altre banda.)
Distributives: valoració d’alternança (ara...ara, o...o, ni...ni, l’un...l’altre, no solament...sinó que, tan aviat...com).

...