Crítica sistema educativo actual.

[pic 1][pic 2]

[pic 3][pic 4][pic 5]

1.-HISTORIA DEL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL

En primer lloc, per contextualitzar i entendre el sistema educatiu que existeix actualment a Catalunya i al conjunt d’Espanya cal realitzar un breu recorregut per la història de l’educació al nostre país. Això també ens permetrà veure amb quina freqüència s’han realitzat canvis en aquest i relacionar-los amb els principals fets històrics que han tingut lloc al llarg d’aquest procés d’evolució que s’inicia amb el final de l’Antic Regim, durant el qual la gran majoria de la població, a banda dels membres de la noblesa i del clergat, no sabia ni llegir ni escriure.

1.1.-Finals de l’Antic Regim

Durant els segles XVI i XVII la societat encara es dividia en estaments, cadascun dels quals tenia la seva funció i no eren iguals davant la llei. No existia un sistema educatiu nacional comú i l’església, institució molt important en la societat d’aquesta època, monopolitzava l’educació a  gairebé tots els nivells, sobretot l’universitari. Com ja hem dit, la societat era dividida en estaments i, per tant, l’educació dels membres d’aquests no era igual: mentre els nobles educaven els seus fills amb preceptors, els ajuntaments oferien escoles molt precàries per als plebeus i les parròquies dotaven de formació bàsica a aquells què volien endinsar-se al món eclesiàstic.

El mètode pedagògic es fonamentava en supersticions i era de caire memorístic, sense tenir en compte  l’observació i l’experimentació. Això va ser criticat per primer cop pel Pare Verney* al llibre “El verdader mètode d’estudiar” en el qual traça un pla d’estudis de qualitat amb classes poc nombroses i una disciplina basada en la confiança i no en el càstig corporal. Els Jesuïtes van considerar aquest llibre heterodox, prohibint el seu ús i continuant amb la doctrina establerta. Un cop expulsats els Jesuïtes al 1767 es fonamenten els “Reales estudios de San Isidro de Madrid” que van suposar un gran progrés a l’ensenyança secundària. Així, és a partir de la Il·lustració quan es comença a considerar l’educació del poble.

Els sistemes educatius nacionals sorgeixen a Europa a principis del segle XIX com a conseqüència de la Revolució Francesa. A Espanya, la Constitució de 1812 incorpora la idea d’una educació organitzada, finançada i controlada per l'Estat, de manera que es senten les bases per a l'establiment del sistema educatiu espanyol. Aquest sistema acaba sent definit amb l’aprovació de la llei Moyano al 1857

1.2.-Des del final de l’Antic Regim fins l’aprovació de la llei Moyano

La reacció espanyola a la invasió napoleònica posa en marxa la revolució liberal. Una conseqüència d'ella va ser l'aprovació de la Constitució de 1812, en la qual es proclamava una organització social basada en la llibertat, la igualtat i la propietat. S'hi dedica un títol en exclusiva a la instrucció pública, on tot i respectar l'estructura educativa es plantegen importants idees renovadores en el camp educatiu, com la defensa de la universalitat de l'educació primària per a tota la població i la uniformitat dels plans d'ensenyament per a tot l'Estat. Per tant, es va elaborar una llei general d'instrucció pública, a la que s’arribà després d’una evolució al llarg dels anys:

-En 1814 M. J. Quintana va elaborar un informe amb els principis bàsics d’igualtat i llibertat proclamats a la constitució però mesos després es torna a l’Antic Règim degut a un alçament militar.

-En 1821 el “Reglamento General de la Institución Pública” divideix el sistema educatiu en primera, segona i tercera ensenyança i determinava la gratuïtat d’aquesta.

-En 1823 amb el poder absolut de Fernando VII, es reglamenten i es fan uniformes els estudis universitaris i es centralitza la direcció de les escoles.

-En 1833 comença la ‘Decada Liberal’ es regula una instrucció primària, secundària i superior.

-En 1843 amb Isabel II tenim un període liberal moderat amb el “Plan General de Estudios”, en el qual es renuncia a una educació universal i gratuïta, alhora que s’estableixen les bases del sistema educatiu contemporani.

1.3.- De la llei Moyano a la Primera República (1857-1874)

L’aprovació de la llei Moyano, durant el regnat d’Isabel II, suposa la regulació dels nivells d’estudis del sistema, dels centres d’ensenyança públics i privats, de la formació del professorat i del govern de la instrucció pública mirant de fer participar la societat com assessora. Aquesta llei té caràcter centralista, eclèctic i moderat per la resolució de qüestions conflictives. Promociona l’ensenyament privat catòlic i els estudis tècnics i professionals.

Després del destronament d’Isabel II al 1868 es dóna un període liberal equilibrant l’educació pública i la privada; a més es defensa adaptar els estudis a les diferents capacitats de les persones.

1.4.- La educació a l’època de la Restauració

El 1876 s'aprova una nova constitució en la qual s'inclou: el sufragi universal, la declaració de drets de l'home i la tolerància religiosa, però en quant a la política escolar no s’arriba a un consens.

El sistema de partits alternants va fer de l'educació un espai de lluita política per la llibertat d'ensenyament. Al principi es va reafirmar la confessionalitat de l'Estat, excloent la tolerància religiosa i la llibertat de càtedra, més endavant es succeirien moments en què es proclama i defensa la llibertat d'ensenyament i de consciència.

A principis del segle XX, a pesar de la inestabilitat política, s’instauren una sèrie de canvis a l’educació per a impulsar la regeneració espanyola: es reformen les escoles normals, l’ensenyança secundària i els plans d’estudi universitaris. Aquestes reformes afecten a la reglamentació dels exàmens, a la regulació de l’ensenyament de la religió, a la titulació del professorat, a la reordenació del Batxillerat i a l'autonomia universitària.

El 13 d'octubre de 1923, el cop militar de Primo de Rivera va posar fi a la Restauració i la seva inestabilitat política, i en particular la educativa. Es va concretar en la negació de la llibertat de càtedra. Es van dur a terme de nou reformes en el Batxillerat i la Universitat.

1.5.- La segona República (1931-1936)

El 1931 es proclama la república, que reemplaça la monarquia d’Alfons XIII i el directori de Primo de Rivera, s’aprova la Constitució de la República Espanyola i s’apliquen lleis que suposen grans canvis respecte a l’anterior etapa.

La Constitució republicana proclamà l'escola única, la gratuïtat i obligatorietat de l'ensenyament primari, la llibertat de càtedra i la laïcitat de l'ensenyament. També estableix que els mestres, professors i catedràtics de l'ensenyament oficial seran funcionaris i que es legislarà per tal de facilitar als espanyols econòmicament necessitats l'accés a tots els graus d'ensenyament. Pel que fa a la normativa de caràcter educatiu que s'aprova en aquests anys, destaquen els canvis de la regulació del bilingüisme. A més a les escoles se suprimeix l'obligatorietat de l'ensenyament religiós, es reforma la formació inicial dels docents, i es regula la inspecció de la primera i segona ensenyança. Tot això es va implantar amb els socialistes al govern de la república que més tard van ser derrotats a les eleccions per la dreta, la qual va eliminar i modificar les reformes anteriors segons els seus interessos.

...