Grandes obras de la Literatura

 Fichas de Lectura. Anna González Martínez. Curso: 2021-22.

[pic 1]

[pic 2]

Anna González Martínez

Grandes obras de la Literatura  

Universal

Curso: 2021-22

1

 Fichas de Lectura. Anna González Martínez. Curso: 2021-22.

ÍNDICE  

Càndid o l’optimisme (Voltaire).................................................................................... 3-5 Werther (J.W.Goethe).................................................................................................... 6-7 Madame Bovary (Gustave Flaubert) ...........................................................................8-10 El jugador (Fedor Dostoievski) .................................................................................11-12 Casa de muñecas (Henrik Ibsen) ...............................................................................13-15

El proceso (Franz Kafka)...........................................................................................16-17

2

 Fichas de Lectura. Anna González Martínez. Curso: 2021-22.

CÀNDID O L’OPTIMISME

Autor, títol i data de la 1a edició de l’obra:

DR.RALPH, François Marie Arouet (Voltaire) (1/XI/1755). Càndid o l'optimisme.

Referencia bilbliogràfica completa de l’edició utilitzada:

VOLTAIRE. François Marie Arouet (1996). Càndid o l’optimisme. [Edició de Raval  Edicions SLU, traducció i introducció de notes de Jordi Llovet]. Barcelona: SLU

Breu introducció sobre l’autor:

Voltaire és el pseudònim amb el què és conegut François Marie Arouet (París,  1694-1778), pensador i escriptor francès, figura fonamental del segle XVIII i un  dels capdavanters de la Il·lustració. Va escriure de tot, obres de teatre, poemes,  novel·les, assaigs, treballs històrics i científics i cartes. Va ser perseguit per la  censura de l’època per les seves dures crítiques en relació amb la religió i per la  seva defensa de la llibertat d’expressió i de la separació entre l’Església i Estat.  És recordat sobretot per la seva obra narrativa, “Càndid o l’optimisme” que va  escriure quan tenia més de seixanta anys i reflecteix el neguit de Voltaire per  com conjugar la realitat d’un món cruel amb una visió optimista de l’existència.

Resum de l’obra:

Càndid és un ingenu jove que viu al castell del Baró de Thunder-ten-tronckh, al  costat de la baronessa, el seu fill i la seva filla, Cunegunda. Malauradament, al  besar a Conegunda causa la euforia del baró i es veu obligat a abandonar  Thunder-ten-tronch. I aquest fet és l’inici d’un seguit d’aventures i desgràcies per  a Càndid, Pangloss, Cunegunda i altres personatges que els acompanyaran en  un gran viatge a través del qual acabaran veient que la felicitat es troba en una  vida en la que es té un objectiu que requereix esforç, és a dir, el treball.  

En resum, Càndid narra la historia del viatge que fa el protagonista per a retrobar se amb Conegunda, durant aquest viatge se’ns mostren històries paral·leles que  influeixen ens diverses reflexions que es mostren i a més, certes desgracies i  complicacions en el trajecte de tots els personatges.

En certa manera, tots els personatges que es troba Càndid lluiten i recorren món  en busca de la felicitat, de la mateixa forma que fa ell pensant que aquesta la  trobaria en Conegunda i els diners. Una de les qüestions més reflexionades en  aquest viatge prové de la filosofia de Pangloss que diu que vivim en el món millor  possible i que realment, si succeeixen desgràcies vol dir que havia de ser així i  que hauria pogut ser pitjor.  

Fragment seleccionat i justificació de la tria:

pg 59-60:”[...]m’he fet vella en la misèria i en l’oprobi, només amb mig cul, i recordant sempre  que era la filla d'un papa; em vaig voler matar moltes vegades, però no ho vaig fer perquè encara  estimava la vida. Aquesta debilitat és una de les inclinacions més funestes que tenim: perquè, hi  ha res més ximple que portar sempre al damunt una càrrega que res no ens priva de llançar a  terra?, tenir fàstic de la nostra persona i al mateix temps agafar-s’hi?, en fi, amanyagar la serp  que ens rosega fins que se’ns menja el cor?”

En aquest fragment se’ns mostra el fet que els humans tendim a escollir la vida  tot i no tenir suficients motius per a seguir vivint. Ens parla del gran temor humà,  la Mort. I com davant d’aquesta por escollim el camí més difícil, la vida, ja que

3

 Fichas de Lectura. Anna González Martínez. Curso: 2021-22.

la mort tot i ser la sortida més fàcil ens planteja el gran dubte sobre el que hi  hauria després d’ella, davant el desconegut els humans tendim a escollir l’opció  sobre la que ja en sabem.

En aquest fragment la Vella fa aquesta reflexió sobre la ridícula tria de la vida al  relatar totes les seves desgràcies passades. Realment, davant de tot el viscut  hauria sigut més fàcil entregar-se a la mort, però els humans en aquest aspecte  som dèbils i tendim a seguir estimant la vida de manera incondicional. I aquest  plantejament que ens qüestiona el temor a la mort em desperta un gran interès  ja que reflexa com els éssers humans som capaços de seguir amb la vida tot i  sentir-nos morts.

Valoració personal:

Ens trobem davant d’un llibre que presenta un gran dinamisme, no abunden les  descripcions i a cada pàgina hi poden passar milers de successos, això provoca  que la lectura sigui ràpida i permet que el lector pugui fer una bona lectura  continuada.  

En quant al contingut, ens mostra certes reflexions filosòfiques sobre el sentit de  la vida i la moralitat bastant interessants. De vegades, ens exposen situacions  ridícules amb intenció irònica com quan Càndid perd els diners o quan afirma no  ser una mala persona quan en realitat mata tres persones per motius bastant  irracionals. A més a més, es mostra una gran crítica relacionada amb la filosofia  de Pangloss de l’optimisme. A partir de les desgracies que succeeixen  contínuament, ens mostren que la teoria d’ell és ridícula, no vivim en el millor  món possible ni molt menys, i els fets no passen perquè així ho ha volgut el món.  També, percebem un masclisme exagerat en el que ens mostra com les dones  són usades i tractades com a béns o propietats. Cal afegir, que gairebé tots els  personatges femenins són violats en alguna part de l’historia. I aquest masclisme és comprensible donat l’època que parlem on actituds i actes masclistes són  normalitzats. De fet, el protagonista tracta a Conegunda com a propietat i la visió  que té d’ella és la d’una dona fràgil que necessita el seu rescat.  

...