“La vaca cega” de Joan Maragall

“La vaca cega” de Joan Maragall

Autor i època

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10/10/1860 – Barcelona, 20/12/1911)

• 4 fill i únic noi de la família → Petits industrials tèxtils.
• Destaca com a poeta, però també va fer de traductor i periodista.
• Pertany al Modernisme (finals s XIX – principis XX):

• Dues etapes: - Vitalista (Fer canviar la societat, influenciats per Nietzsche)

                       - Decadentista (Fer art, pura distracció).

• Interessat per la música, fins i tot n’estudia.
• Molt afectat per la Setmana Tràgica (Revolta del poble contra la religió).
• Guanya premis com “l’Englantina d’or” dels Jocs Florals (1894).

Tema i contingut

• Títol representatiu, ja que ens presenta el subjecte que es descriu.

• Temàtica que tracta sobre la natura, en aquest cas sobre una vaca que és cega.
• Pertany al recull de poesies anomenat Poesies (1895), al grup de poesies Pirinenques.
• L’autor es limita a explicar el que veu.
• Objectiu: Destacar la fatalitat d’un ésser en un entorn perfecte.
• Vitalisme: Destaca la resistència de la vaca tot i els seus desavantatges.
• Poema modern: Desapareix el Jo narrador i passa a narrar en tercera persona.
• Es pot dividir en tres parts

       1a part (v. 1-6) = Presentació de la vaca.

       2a part (v. 7-13) = La compara amb les seves companyes.

               3a part (v. 14-23) = accions de la vaca

Forma:

• Versos decasíl·labs.
• Versos d’art major.
• Versos blancs tot i que n’hi ha d’assonants.

Figures retòriques:

• Personificació (Vaca).
• Encavallaments (els versos blancs, és a dir, els que queden tallats i acaben al vers següent).
• Hipèrbaton (trobem una alteració de l’orde durant tota la poesia).
• Epítet: “beu calmosa”.
• Metàfores: “mortes nines”.

                  “orfe de llum”.

...