MANEL

(MANEL)

És un polític català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1974 fins al 2003, i President de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.

Va ser elegit president de la Generalitat a les eleccions del Parlament de Catalunya del 1980, i reelegit a les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999.

(IVAN)

Jordi va néixer el 9 de juny de 1930. A més de Jordi i Maria, els pares van tenir un tercer fill, Joan, que va morir als cap de pocs mesos de néixer

Amb setze anys comença Medicina a la Universitat de Barcelona.[1]

Durant els primers anys universitaris actuà a la resistència contra el règim del general Franco

Durant els darrers anys universitaris, entre 1950 i 1954 Jordi Pujol es va refugiar en la fe cristiana i va estar a punt de decidir-se per la vocació religiosa.

A la confraria Virtèlia coneix a Marta Ferrusola, la filla d'uns botiguers de l'Eixample originaris de Queralbs, amb qui es va casar l'any 1956 i ha tingut set fills, Jordi (1958), Marta (1959), Josep (1963), Pere (1965), Oriol (1966), Mireia (1969) i Oleguer (1972). Oriol Pujol i Ferrusola també ha seguit la carrera política.

MANEL

Domina el català, el castellà, l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià.

fou autor, el 15 d'abril de 1960, del fullet Us presentem al General Franco, on feia un despietat retrat del dictador.[1] Un mes després, el 19 de maig, tingueren lloc els Fets del Palau, al Palau de la Música Catalana, i tot i no ser al Palau fou un dels organitzadors de la protesta.

Pujol va ser detingut i apallissat el 22 de maig de 1960[1] per les seves activitats antifranquistes. Va rebre un judici sense cap garantia jurídica, i al darrer dia va fer un discurs clarament catalanista i democràtic que sabia que representaria la condemna definitiva, malgrat les gestions que s'havien fet per part del seu pare i altres coneguts com els consols de països democràtics.[1] En aquell moment, Pujol va dimitir dels càrrecs a Banca Dorca, així com ho feren el seu pare i el seu cunyat, Francesc Cabana.[5] Va ser sentenciat a set anys de presó, dels quals en va complir dos i mig a la presó de Torrero, Saragossa, i un de confinament a la ciutat de Girona.

La seva entrada a la presó va desencadenar una forta campanya per demanar la seva llibertat, fins i tot amb manifestacions a les capitals europees. La detenció de Pujol va sobtar i sacsejar l'opinió pública catalana.[5] Els comunistes varen omplir les parets de Barcelona amb la frase "JP llibertat" i l'escriptor Xavier Polo va omplir el país amb la pintada "Pujol Catalunya",[4] i va començar a forjar-se la identificació de Pujol amb Catalunya.[1]

IVAN

El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política deixant la direcció

...