RESUMEN HISTORIA DE LA LENGUA CATALANA

R E S U M

ORIGEN CATALÀ

L'area primitiva on es va formar el català comprenia els comtats catalans que formaven la Marca Hispànica, un territori delimitat al nord a les Corberes i al sud pels rius Llobregat, Cardener i Segre. També hi va haver una projecció dels trets específicament catalans a les altes valls del Pallars i la Ribargorça, on al principi els parlars romànics presentaven una influència important del substrat prerromà. A patir del comte Guifré el Pelós els comtats carolingis on havia nascut el català es varen anar unint, aquest territori originari rep del nom de Catalunya Vella.

CATALÀ ESCRIT

L'aparició del català escrit es pot confirmar gràcies als primers testimonis escrits, que daten del segle IX: en alguns documents escrits en llatí s'hi troben mots que presenten una evolució fonètica clara cap a la forma catalana i també d'altres ja catalans. Destacam les traduccions de Liber iudiciorum (segle XII) i de les Homilies d'Organyà (final del segle XII), els Usatges de Barcelona (mitjan segle XII), una compilació de lleis i costums.

Per altra part també es molt relevant la figura de Ramon Llull, mallorquí autor de 265 obres que tracten de tota mena de temes: místics, teològics, pedagògics, científics. Per a Llull la literatura era la divulgació e l'Art, i va formular reflexions sobre  aquesta, les quals cal esmentar: la bellesa de les paraules depèn del seu significat, la utilització literaria de l'autobiografía, l'ús del element narratiu com a marc embellidor d'un tractat tècnic… Les seves obres més conegudes son: Blanquerna, Llibre de la contemplació de Déu, Llibre del gentil i dels tres savis, Fèlix o Llibre de meravelles, Llibre d'Amic e Amat, etc.

ÈPOCA D'EXPLENDOR DEL CATALÀ

En el català podem resaltar una època d'esplendor; tenguè lloc al segle XIV on s'augmentà la producció literària a més de les cròniques, va ser un exponent de la crisi del final de l'Edat Mitjana: el món medieval que tenia a Déu com a centre, i l'humanisme, que va posar l'home com a centre. Les obres d'autors com Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Vicent Ferrer o Bernat Metge, a més dels valors literaris, son cabdals per conèixer com era el català del final del segle XIV i del principi del XV, des de la varietat culta que s'usava en els afers de la cort fins a la llengua del carrer.

El segle XV és el segle d'or de la literatura catalana en el contexte de que València es convertí en el centre comercial i econòmic de la Corona d'Aragó, això acompanyat de grans poetes com Jordi de Sant Jordi, Ausiàs Marc, que abandonà la tradició trobadoresca i un dels grans poetes de tots els temps, i Joan Roís de Corella, influït ja pel Renaixement.

Al segle XV es varen escriure dues grans novel·les cavalleresques, el Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, del valencià Joanot Martorell. La primera té una llengua més acostada al kodel cancelleresc, i en canvi, Tirant lo Blanc reflecteix la parla viva dels burgesos.

LA DECADÈNCIA DEL CATALÀ

Després de la mort de Ferran II el seu nét Carles I es convertí en rei dels dos regnes hispànics, la Corona d'Aragó i el Regne de Castella. El català va deixar de ser llengua de la cort però continuà sent la llengua dels documents oficials fins el segle XVIII, ja que la Corona d'Aragó va continuar mantenint els organismes de govern.

Al 1659, arran del Tractat dels Pirineus, es produí la primera actuació política de fragmentació del territori català; la corona espanyola cedí a França els territoris del Rosselló i la Cerdanya, on al cap de poc temps el català fou prohibit a l'ensenyament i deixà de ser-hi llengua oficial. A Sarenya, que havia passat al domini de Castella, el castellà substituí al català com a llengua oficial.

A més, el segle XVII va ser el segle d'or de la literatura castellana i inflí podereosament sobre els escriptors catalans, de manera que la literatura catalana d'aquest època és un reflex de la castellana. Paral·lelament, primer desde Castella, i després des del territori català, es començaren a difondre interpretacions sobre la realitat lingüística: el castellà representava valors positius (bellesa, mordernitat, efectivitat) i en canvi, el català negatius (rusticitat, endarreriment, imperfecció…). Es creu que son els primers efectes del conflicte lingüístics català-castellà que actualment encara perdura.

Però el fet més decisiu per la llengua va ser La Guerra de Successió, provocada pel canvi de dinastia al tron d'Espanya després de la mort sense successió de Carles II, que finalment deixà al candidat borbònic, Felip d'Anjou.

De tota manera, alguns il·lustrats, al segle XVII, tot i que varen escriure les obres en castellà, posaren les bases que serviren per recuperar el català com a llengua de cultura.

EL SEGLE XIV, LA RENAIXENÇA

Al final del segle XVIII i al principi del XIX nous corrents intel·lectuals afavoriren la preocupació per la llengua i la cultura catalanes, i en determinats casos, coincidien amb les sectors populars, que mantenien l'interès per la cultura tradicional. En aquest periòde també es important la publicació de gramàtiques i diccionaris encara que alguns servien per facilitat l'aprenentatge del castellà.

Al 'Prefaci' dels Principis genenerals de la llengua menorquina, Antoni Febrer i Cardona no amaga la posició seccesionista. Així i tot, durant el segle XIX es varen continuar prenent nombroses mesures contra l'ús públic de la llengua catalana, com l'exclusió d'escola. Per altra part A 'L'Oda de la pàtria' d'Aribau, simbolitza l'inici de la recuperació del català com a llengua literària.

La preocupació per la llengua materna va comportar la politització d'aquell moviment, que a Catalunya va donar lloc al naixement del catalanisme i a la reivindicació política a favor del català.

...