Res pot sortir del no-res

Res pot sortir del no-res

El problema del canvi proposa el següent: Com pot ser que un principi es converteixi en alguna cosa diferent?

Parmènides pensava que tot el que existeix ha existit des de sempre. Res pot venir del no-res i res pot convertir-se en no-res. Va anar encara més lluny i va dir que el canvi no existeix. Ell deia que no es podia fiar dels sentits, només de la raó. Això s’anomena racionalisme.

Tot flueix

Heràclit deia que la principal característica de la natura és el canvi constant. Tot es mou contínuament i és per això que «no podem tocar dues vegades el mateix riu».

El món és un joc de contraris. Tant el bé com el mal tenen un lloc necessari en l’ordre de les coses. Ell creia en una raó universal, però malgrat això la majoria de gent viu segons la seva pròpia raó.

Enmig de tot hi veia una Entitat o unitat, que va anomenar Déu o logos.

Quatre elements

Empèdocles va arribar a la conclusió que els dos filòsofs (Heràclit i Parmènides) no es podien posar d’acord perquè només havien mencionat un element.

S’havia de refusar la idea d’un únic principi. N’hi ha quatre: terra, aire, foc i aigua. Bàsicament, no canvia res, els quatre elements s’ajunten i se separen.

Va dir que dues forces que actuen sobre la natura: l’amor uneix coses i l’odi les separa.

Una mica de tot en tot

Anaxàgores opinava que un determinat principi no es pot transformar en totes les coses que veiem a la natura. Ell deia que la natura està feta d’una infinitat de partícules diminutes i invisibles.

...