TREBALL FILOSOFIA: BRANQUES DE LA FILOSOFIA

Tasca branques de la filosofia                                                                           Andrea Moya Cortés 1er B

TREBALL FILOSOFIA: BRANQUES DE LA FILOSOFIA

Escolleix una de les branques de la filosofía, explica-la i connecta-la amb un dels filòsofs que hem treballat.

Després de valorar les diverses branques de la filosofia, m’he decidit per la política i, si haig de justificar la meva elecció, diria que el que m’ha fet decidir aquesta branca ha sigut la utilitat que té la política per fer possible que l’humà convisqui.

Fent un repàs de la historia, podem veure que ben aviat l’ésser humà s’adona que és molt més fàcil sobreviure si viu en societat, però això no serà un objectiu fàcil. És per això que es fa necessari la invenció d’unes “normes de joc”.

La política, vestida de diferents formes, és qui anirà dictant com l’home s’anirà relacionant amb els altres individus i com haurà d’anar organitzant la convivència de les societats. Crec doncs que la política és necessària ja que és la que s’encarrega de moldre els conflictes socials.

Si hem de parlar de filosofia política hi ha un nom que és més conegut que els altres: John Locke. Aquest filòsof el podem considerar el pare de l’empirisme modern i el defensor del liberalisme polític.

L’Anglaterra del S. XVII és políticament força peculiar. Mentre que al continent les monarquies s’anaven fent fortes i cada cop més poderoses, a Anglaterra es donaven les tendències antiabsolutistes i liberals. Però no només el panorama polític era diferent, també la filosofia tenia un caire diferent del continent. Davant d’uns problemes i interessos semblants, els filòsofs anglesos donaren una resposta diferent a la racionalista, una resposta que es coneix amb el nom d’empirisme.

Aquest corrent filosòfic que té com a representant a Hobbes, Hume, Locke... es caracteritzava bàsicament per defensar que, en el procés de coneixement, la raó no és omnipotent. A diferència del que defensaven els racionalistes, la conceben supeditada i limitada per les dades sensorials, és a dir, per l’experiència.

Coincidint amb l’empirisme, a Anglaterra es produeix un gir de plantejament polític, d’una concepció que veu el poder com un do diví, a una concepció que el veu com a convencional. Segons el contractualisme social, ni l’Estat ni el poder es fonamenten en Déu, sinó que són una creació humana, fruit d’un hipotètic pacte entre tots els membres racionals i lliures que formen la comunitat. Aquests, conscients de la inseguretat i precarietat que tindrien els seus drets si no hi haguessin lleis ni autoritats capaces de fer-los respectar, decideixen crear i construir un Estat i sotmetre’s, a canvi de protecció, a la seva autoritat.

...