ART BIZANTÍ

ART BIZANTÍ

L’art bizantí comprèn gairebé 1000 anys els quals es divideixen en 3 períodes:

• “Segle d’Or” (V-VII), regnat de Justinià( 527-565) i dinastia dels Heraclis al s VII

• Període iconoclasta (726-843) es prohibeix exhibir i reproduir imatges religioses.

• Període posticonoclasta ( 843-1453) període on es produeix el Cisma d’Orient (1054).

Dinastia macedònia (867-1056) les arts pictòriques tenen una presència molt important en el art bizantí.

Dinastia dels Paleòlegs (1259-1453) marquen el renaixement cultural de Bizanci i l’expansió del seu art als pobles eslaus.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Les manifestacions artístiques bizantines tenien els seus exemples més brillants en l’arquitectura i el mosaic. Té una influència artística de la Roma clàssica de les creences cristines i de les cultures gregues i oriental.

Les obres arquitectòniques evoquen a la magnificència de les cerimònies litúrgiques, la sumptuositat i la grandesa de l’Imperi, la majestat de la família reial i el luxe i l’ostentació de la cort.

L’arquitectura bizantina adequa els edificis al culte i a la litúrgia religiosa, la lluminositat i la lleugeresa de les plantes centralitzades cobertes amb grans cúpules.

Escultura: elabora nombrosos treballs d’orfebreria i relleus en vori, destinats a la glorificació de l’emperador o a l’enaltiment d¡alts comandant polítics i religiosos.

Arts pictòriques: van tenir una gran presència en l’art bizantí amb l’excepció del període iconoclasta, vinculada a l’àmbit eclesiàstic i religiós.

ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA

Adapta el model tardoromà o paleocristià de planta basilical. Se’n van mantenir elements constructius com l’atri, encara que molt reduït, el nàrtex o la coberta de fusta de dos aiguavessos, i s’hi van afegir elements nous com la tribuna o matroneu (espai reservat a les dones ubicat a la part superior dels murs que separen la nau central de les laterals).

En època de Justinià, l’arquitectura és va anar diferenciant cada vegada més de les obres de l’època anterior i tant les tècniques com els elements constructius van anar evolucionant de manera progressiva cap a formes més orientalitzades.

Ús de grans cúpules concebudes com un organisme dinàmic el qual s’aconsegueix gràcies a l’ús de petxines o de trompes que adeqüen l’espai circular de la cúpula a les plantes poligonals que es van anar imposant.

S’utilitza dels elements romans l’arc de mig punt , la volta de canó la volta d’arestes.També és característic el gran volum que adquireix la part superior dels capitells amb la incorporació d’un nou element, el cimaci ( peça en forma de piràmide truncada i invertida que alleugera el pes del capitell

...