Activitats Per Fer De Filosofia

El plaer.

• Què hi ha de dolent en un ideal de vida basat en el plaer? És bo perquè són sensacions agradables i experiències excitants però jo crec que no es pot basar tot només amb un ideal basat en el plaer perquè per exemple per a aprendre s’ha d’ensopegar varies vegades, només per aquest fet la vida ha de ser dura que si no, els humans, no ens donaríem compte del sentit i del valor que tenen les coses d’ella. Té quelcom de reprotxable? Sí, com he dit abans no pot ser tot plaer en la vida ja que les persones no sabríem apreciar res del que se’ns a donat. S’oposa a la racionalitat? Sí, ja que la racionalitat es l’ús adequat de la raó, no pots donar moltes bones raons si tries viure només amb un ideal de vida basat amb el plaer perquè sí que et pot satisfer però no es suficient per a la supervivència de les persones.

La virtut.

• Creus que una vida basada en la virtut és una manera racional de viure? La meva opinió és que sí, ja que crec que la persona que viu la seva vida basada amb la virtut te algunes bones raons per a viure correctament i sentir-se bé dins seu, així que sí que és una manera racional de viure. Creus que la virtut ens pot fer feliços? Depèn persones, hi ha persones que estan acostumades a sentir-se bé amb aquesta vida i això els fa feliços perquè no els fa falta res més que sentir-se bé amb si mateix però d’altres que consideren que aquesta vida és avorrida i no els acaba de convèncer. Podem fer alguna cosa perquè la virtut ens faci feliços? No sobrevalorar la virtut que tenim en ment, si algun dia no seguim les coses tal com ho pensem, hem de pensar que no s’acaba el mon i no ens hem de sentir-nos malament i així serem més feliços i ens evitarem mal estar en la persona. Valdria la pena intentar-ho? Sí. Tendirem la manera de pensar de qui vol un ideal de vida basat amb la virtut, la de assolir el nostre objectiu, i si falléssim amb aquest objectiu no ens desanimaríem i assoliríem més felicitat com he dit abans.

L’altruisme.

• Tenen raó els altruistes? No, jo crec que no tenen ninguna raó per viure ajudant als altres, jo hem preguntaria: I a mi? Qui m’ajuda? Crec que cada persona s’hauria de buscar la seva pròpia sortida en aquesta vida a no ser que coneguessis la història d’alguna persona que ho ha donat tot per viure bé però que d’alguna manera a fracassat en la vida, llavors jo sí que l’ajudaria però imaginat que ajudis per exemple donant diners a una persona que s’ho ha gastat tot amb el joc, jo crec que aquesta no es mereix ajuda, es mereix viure amb les conseqüències del que ha fet (ell era conscient que això podia haver passar). No són potser els més irracionals? Sí, perquè no els aporta ninguna raó per al seu propi benestar. Com es pot defensar aquest ideal de vida? La única manera de defensar-ho jo crec que seria dient que tots els humans ens mereixem viure

...