Alguna Vez Serà

Friedrich Nietzsche

LA GENEALOGIA DE LA MORAL (LA DISSERTACIÓ)

La genealogia de la moral és una obra que critica la moral vigent a partir de l'estudi de l'origen dels principis morals que regeixen Occident des de Sòcrates. Aquesta obra pretén respondre a les preguntes que ell mateix es planteja.

L’obra està dividida en tres parts: la primera s'ocupa de la distinció entre "bo" i "dolent"; la segona analitza la gènesi de la "mala consciència" i conceptes similars; la tercera critica els ideals ascètics i anuncia l'ideal del superhome.

PRIMERA PART

Bé i malvat, és una psicologia del cristianisme, on fa una anàlisi del sorgir de l'esperit del ressentiment contra els valors naturals o nobles.

Crítica a la cultura europea

Nietzsche defensa que la moral és una forma d'interpretar certes accions i comportaments, però afirma que cada comportament es veu de manera diferent depenent de la perspectiva. En aquesta part Nietzsche proposa un nou mètode per utilitzar una perspectiva neutra contra la moral. La moral cristiana, és una negació dels instints i de la vida, s'assenta sobre la por a aquesta vida i la consegüent invenció de `una altra vida', que és una vida després de la mort que viurà l'ànima alliberada de tot el que se suposa negatiu i que està lligat al cos i al terrenal. La moral judeocristiana, negatòria de la vida, és la que ha imperat en occident durant vint segles i ha penetrat tota la cultura. Nietzsche el que fa es proposar una nova perspectiva que no exclogui res.

L'origen dels termes “bo” i “dolent”

Nietzsche va a criticar també la moral cristiana que s'ha solidificat a Europa com l'única moral existent. El mètode que utilitza en aquesta crítica va a ser el mètode genealògic, la cerca dels ancestres de la moral, dels seus orígens. El mètode genealògic es va a aplicar als conceptes `bo' i `dolent' buscant quin és l'origen d'aquests dos valors per veure què sentit van tenir a l'origen, i si aquest s'ha mantingut o ha canviat. Est és l'objectiu de Nietzsche en el tractat primer de la seva genealogia de la moral.

La transvaloració dels valors

Després de la recerca dels orígens de “Bo” i “Dolent”, Nietzsche pot afirmar aquests termes no volien dir el mateix que ara. En els seus orígens "Bo" era sinònim de noblesa o privilegiat; i per contra "Dolent" significava vulgar, plebeu. És a dir la recerca d'aquests conceptes van portar a Nietzsche a la conclusió que són just ho contrario que en l'actualitat, per a això s'ha dut a terme una transvaloració que està fomentada principalment per dues formules:

 “Jo sóc bo, després tu ets dolent”, qui s'afirma com bé no es compara amb els altres, sinó que afirma sóc 'bo' d'una manera espontània. Bé significa l'activitat, l'afirmació, la creació, el gaudi, és una afirmació de la pròpia forma de ser i de viure. Són els poderosos, els superiors els que es consideren a si mateixos com a bons.

 "Tu ets `malvat', després jo sóc bo", es parteix del reconeixement de l'existència de l'altre al que es qualifica de malvat, i per oposició, com a reacció a aquest altre, es deriva la conclusió sobre un mateix, “després jo sóc bo”. La conclusió és la reacció enfront de l'altre. Aquí, qui parla és l'esclau, l'impotent, el feble, el passiu, el que no és capaç d'actuar com a subjecte autònom, sinó, que sofreix l'acció de l'altre, del poderós.

SEGONA PART

El segon tractat és una psicologia de la consciència: «culpa», «mala consciència», etc. L'ateisme consisteix en no tenir deutes amb els déus: en una segona innocència. La crueltat apareix com un dels més antics rerefons de la cultura.

El segon tractat és una psicologia de la consciència: «culpa», «mala consciència», etc. L'ateisme consisteix en no tenir deutes amb els déus: en una segona innocència. La crueltat apareix com un dels més antics rerefons de la cultura.

En

...