Apología De Sócrates

Sòcrates es jutjat davant dels jutges d’ Atenes. Al dirigir-se als jutges els hi diu atenesos, en lloc de jutges. Sòcrates diu que totes les acusacions son mentides, però sobretot li crida l’atenció que els acusadors avisessin als jutges que havia d’anar amb compte perquè Sòcrates no els enganyés perquè era molt bon orador, cosa que ell no creu ser. Si es consideraria un bon orador, si ser un bon orador és dir la veritat, que és el que ell fa. A la seva defensa dirà la veritat i utilitzarà un llenguatge planer, sense intentar convèncer, dient les coses tal com són. Demana que no valorin la seva forma d’expressar-se sinó el que diu és just o no.

Dues menes d’acusadors

Els primers acusadors, aquells que porten molt de temps acusant però davant dels que no es pot defensar perquè són desconeguts, a excepció d'Aristòfanes que en una obra presenta Sòcrates com un corruptor de menors. L’acusen d’examinar les coses del cel i de la terra i convertir en bones les idees dolentes, acusacions que porten a pensar que no creu en els déus, a més d'ensenyar tot això a altra gent. També és acusat de cobrar pels seus ensenyaments,

D’aquests acusadors es defendrà primer.

En un primer moment explica l’origen d’aquestes acusacions. L’oracle de Delfos havia dit que ell era l’home més savi, Sòcrates no es considerava savi i va investigar el que va voler dir l’oracle, que no podia mentir. L’ investigació va consistir a anar a parlar amb aquells que ell creia que realment sí que eren savis, homes d’estat, polítics, poetes, sempre arribava a la mateixa conclusió: els que creien saber més eren els que menys sabien, per això va acabant creient que realment ell sí que era l ‘home més savi, ja que coneixia les seves carències, mentre que els altres creien saber més del que realment sabien. Aquestes investigacions li van portar molts enemics. A més els joves el seguien espontàniament i en veure com Sòcrates feia veure a aquells que creien que en sabien molt que no en sabien tant els joves feien el mateix, creant-se enemics que culpaven Sòcrates de corrompre a la joventut. Quan els ofesos eren preguntats de quins eren els ensenyaments de Sòcrates com que no ho sabien explicaven coses com que estudiava les coses que passen al cel i sota terra, que no creia e els déus i que feia que les males idees semblessin bones, és a dir l’acusaven de tot allò que consideraven dolent els que estaven en contra de la saviesa i del pensament diferent i crític.

Els actuals acusadors, Meletos l’acusa de: corrompre la joventut; de no creure en els déus en els que creu la ciutat, sinó en altres divinitats. A la seva defensa Sòcrates diu que Meletos fa broma amb les coses serioses, que porta gent sense gaires motius al tribunal i fa veure que li preocupen moltes coses però en realitat mai se’n ocupa. I tractarà de demostra-ho amb un diàleg amb Meleto. En aquest diàleg, Sòcrates demostra que Meletos no s’interessa pels joves per tant no pot jutjar si ell els corromp o no. D’altra banda fa dir a Meletos que l’acusat es ateu, no creu en cap déu, però també li fa dir que creu en alguna divinitat, tot i que no sigui la de la ciutat, per tant si creu en algun déu no es ateu. A la seva defensa Sòcrates no exposa la seves idees sinó que utilitzant un discurs intel•ligent porta a Meleto a contradir-se ell mateix, Sòcrates aconsegueix demostrar que les acusacions són mentides. Finalment l’acusat diu que si finalment es declarat culpable no serà per les acusacions sinó perquè al llarg dels anys ha fet molt enemics.

La Missió de Sòcrates

Per explicar la seva missió planteja la pregunta que li podrien fer els que l’escoltaven sobre la por a la mort. Però Sòcrates afirma que no te por de la mort que el més important és l'honradesa de les seves accions, ser coherent amb les seves idees i dur a terme la seva missió sense por al que pot passar, abandonar per por a la mort és el que realment seria indigne i motiu per portar-lo a la justícia. Per témer a la mort s’ hauria de saber que és, en què consisteix, només els que es creuen savis, perquè creuen que ho saben tot temen la mort, no es pot tenir por d’allò que no saps que és.

Sòcrates demostra una forta convicció en les seves idees, ja que afirma que si la condició per ser absolt és deixar de fer el que havia fet fins ara, prefereix ser condemnat, ja que és déu el que li ha encomanat aquesta tasca i si la deixes de fer qui sortiria perden serien els atenesos.

Sòcrates defensa a les atenesos més que a sí mateix

Sòcrates considera que si es condemnat que sortirà perdent seran els atenesos, ell ha sigut enviat per déu per fer-los pensar i que vegin que la virtut no ve de les riqueses, sinó al revés les riqueses venen de la virtut.

Aquest a funció

...