Característiques Comunes Generals Dels Filòsofs Presocràtics
Enviado por elcafe • 19 de Octubre de 2013 • 320 Palabras (2 Páginas) • 391 Visitas
Característiques comunes generals dels filòsofs presocràtics
• Preocupació per intentar captar, sota la diversitat i multiplicitat de tot el que se’ns ofereix davant els nostres sentits, un principi explicatiu d’aquesta diversitat intel•ligible només per la raó.
• La preocupació pel cosmos (ordre que regeix tot quant existeix) i la physis.
• Sota l’aparença de la diversitat que ens ofereixen els sentits s’amaga algun principi explicatiu unificador racional, arkhé o «principi». Aquest arhké variarà en cada pensador però sempre té unes característiques comunes.
• En aquesta indagació no segueixen ja les explicacions mítiques sinó que, lluny de considerar que tot quant existeix estigui sotmès a la lliure i arbitrària voluntat dels déus, pensen que hi han d’haver algun o alguns principis racionals que actuen necessàriament i la regularitat dels quals pugui agafar-se racionalment.
• Oposició entre l’aparença (múltiple, diversa i canviant) que ens ofereixen els sentits, i una realitat més profunda intel•ligible només per la raó. El coneixement no s’haurà de basar en allò particular, que és mutable i divers, sinó en allò universal. La manifestació més clara d’aquesta oposició ens l’ofereix el fet mateix que totes les coses que se’ns apareixen estan sotmeses al canvi o esdevenir, mentre que el coneixement aspira a captar allò universal i immutable.
• D’aquí que un dels problemes fonamentals a què es van enfrontar va ser el d’estudiar aquest procés del esdevenir: bé sigui per afirmar que tot és un perpetu canvi (Heràclit), bé sigui per considerar que el que és no pot admetre mutació, ja que canviar és deixar de ser per arribar a ser, la qual cosa és impensable (Parmènides), o ben sigui per afirmar una pluralitat de substàncies la combinació de les quals, regida per forces d’atracció i repulsió (Empèdocles), per un el noûs (Anaxàgores), o sotmeses a l’atzar i la necessitat (els atomistes), engendra tot quant existeix.
• D’aquesta manera, el conjunt del pensament presocràtic va engendrar les bases de tot l’ulterior desenvolupament de la filosofia i de la ciència.
...