Descartes Actitud Filosofica. Preocupacio pel Metode.

DESCARTES.

Actitud Filosofica. Preocupacio pel Metode.

A l'inici del seu 'Discurs del mètode' Descartes planteja la necessitat de fer 'tabla rasa' de tots els coneixement i de construir una filosofia de VALIDESA UNIVERSAL al observar la pluralitat de filosofies en contradiccio. Este punt de partida, a saber, el trist espectacle de la infinitat de opinions filosofiques contradictories va colocar a Descartes en osicio de preguntarse per la genesis de tal desacord. Si la rao, el bon sentit, es naturalment igual en tots els homes, on estara la causa del error? Per a Descartes esta en el mal us que fem de la facultat de DISCERNIR LO VERTADER DE LO FALS, es a dir, en l'us incorrecte de la nostra RAO, en definitiva, en el METODE. Per tant, la actitut filosofica de Descartes hi ha que buscarla en la seua obsessio per construir un SABER FILOSOFIC que tinga validesa universal, pero basantse en un METODE que ofereixca rigor i exactitud i, en consequencia, resistent a tot dubte.

En la epoca cartesiana s'havia imposat la FISICOMATEMATICA sobre laa resta de les ciencies, de tal manera que es logic que Descartes dirigira la seua mirada al metode usat per esta ciencia. Ahi troba un model per el que el saber es converteix en riguros i universal a mes de generar progres en el coneixer, que principalment consisteix en:

*buscar veritats evidents i indubtables (AXIOMES).

*establir a partir d'ells, unes regles de deduccio segures i certes.

Baix aquest model Descartes estableix en el seu 'Discurs del metode'  i en  'Regles per a la direccio del esperit'  la seua concepcio del metode. Consistira en 'un conjunt de regles certes i facils, valides per a distingir lo vertader de lo fals i poder aixi arribar a l'autentic coneixement sense malgastar forces'. Tindria les seguents fases:

*1ª Regla. EVIDENCIA.

Tinguent en compre que per a que un saber siga vertader (este es el cas de les matematiques) ha de donarse un encadenament de veritats (cada vegada es justifica en la anterior, i ella, alhora, justifica a les seguents, hi ha que partir de algo totalment EVIDENT: sols hi ha que admetre el que se'ns presenta amb CLARETAT i DISTINCIO (criteris de veritat) i no admeta el mes minim motiu de dubte.

2ª Regla. ANALISIS.

De vegades ocorre que s'enuncia algo que conte diverses afirmacions no totes de igual evidencia per lo qual hi haura que fer un ANALISIS per a distingir que es lo realment evident. No es pot parlar rigurosament del coneixement si no hem segut capaços de distingir fins i tot els ultims elements.

3ª Regla. SINTESIS.

A partir d'ahi, hi ha que procedir ordenadament a recomposar les veritats que depenen inmediatament de les ja establides.

4ªRegla. ENUMERACIO.

Fet tot aço, es procedira a fer un reompte o enumeracio de lo analitzat i sintetitzat. Hi ha que revisar la cadena de veritats i els analisis que van conduir a ella.

Estes son les fases que proposa Descartes per al metode en filosofia. Paralelament i com vegem per la estructura mateixa del metode, Descartes sols aditeix dos modes de coneixer, INTUICIO I DEDUCCIO.

La INTUICIO es definida per Descartes en la 3ªRegla de 'Regles per a la direccio del esperit'  com 'la concepcio de una ment pura i atenta tan facil i distinta que en absolut queda alguna sobre allo que entenem'. En definitiva, la INTUICIO suposa la inteleccio dels primers principis que es presenten amb claretat i distincio, es a dir, amb EVIDENCIA.

La DEDUCCIO es definida tambe per Descartes en la 3ªRegla: 'tot allo que es segueix necessariament de altres coses conegudes amb certesa'.

Com vegem, Descartes estableix un metode que ofereix garanties de certesa basat en dos unics modes de coneixer, intuicio de les primeres veritats evidents i a partir de ahi, deduir APODICTICAMENT (amb interna necessitat) nous coneixements que son certs perque pocedeixen de principis completament EVIDENTS.

Moral provisional.

Algo que li permeteixca continuar la seua vida en la societat sense dubtes de tot.

La etica es una de les parts de la filosofia de Descartes que no va desarrollar en forma definitiva. En el moment en que va enunciar la seua etica, no podia considerarse mes que provisional, pues encara no habia aconseguit ell ningun saber firme i segur, i la etica suposa un coneixement previ del home i el mon. Esta moral provisional consistia en 3 maximes:

1. Obeir les lleis i els costums del seu pais.

-Conservar la religio esenyada de menut.

-Apartarse de les opinions extremes i regirse per les moderades.

-Entre varies opinions acertades, triar les moderades.

-Els excessos son dolents.

2. Ser lo mes firme possible en les seues accions i seguir amb tanta constancia en les opinions mes dubtoses, com si foren molt segures: el que aconsellava es que obligat a actuar de algun mode (moltes vegades les accions de la vida no admeten demora), triem el que ens parega i una vegada decidits, ho considerarem com algo segur, pues la voluntat deu ser firme i constant en les seues resolucions. Deguem seguir les opinions mes probables, quan no pugam discernir les mes vertaderes i quan ninguna ens resulte mes probable, elegirem una i la posarem en practica.

3. Procurar sempre vencer's a u mateix abans que a la fortuna i alterar els seus desitjos abans que l'ordre del mon. Creure que sols els nostres pensaments ens perteneixen i depenen del nostre lliure arbitri, i no desitjar els bens que estan fora de nosaltres, encara que aquests foren possibles d'obtindre.

Com a conclussio de esta moral repassa les ocupacions dels homes per a elegir la millor i arribant a la conclussio que es la seua la millor decideix aplicar la seua vida al cultiu de la rao (cosa que va distingir en la seua vida) i buscar la veritat segons el metode prescrit. Les tres maximes precedents es fundaven sols en el proposit de continuar instruintse i no conformarse amb les veritats ajenes. Una vegada segur de estes maximes les coloca a part , juntament amb les veritats de la fe. a les quals no somet a dubte metodic, i pot ja tranquilament acometre la empresa de desferse de la resta de les seues opinions.

Teoria del coneixement. El dubte com a procediment metodològic.

Distingir el que es vertader del que no ho es.

Este punt es tractat per Descartes en les ''Meditacions metafísiques''. El nostre autor en consequència amb el seu metode persegueix trobar veritats completament certes, es a dir, de les quals no pugam dubtar. Aci el DUBTE apareix com un procediment per a dur a terme la primera fase del METODE, a saber, no acceptar res que pugatindre el menor indici de dubte. Si alguna cosa pot ser falsa,, no la accepte.

...