EXERCICIS FILOSOFIA

EXERCICIS FILOSOFIA

Respon aquestes preguntes:

1. Què entenem per hedonisme? Personalment entenc que hedonisme és un corrent filosòfic que veu el plaer com un tipus de felicitat.

2. Esmenta alguns dels autors hedonistes hi ha hagut en l’Antiguitat? Hi han hagut una gran varietat d’autors hedonistes, però els més coneguts són Epicur, Aristip de Cirene i Epictet d'Hieràpolis.

3. D’on deriva, o en què es basa, la idea fonamental que el bé equival al plaer? La paraula hedonisme està derivada del grec antic, que significa “joia”, “satisfacció”, ”gana” i “desig”. La idea principal de l’hedonisme és arribar a la felicitat a partir del plaer.

4. Digues si les següents afirmacions relatives a Epicur són vertaderes o falses:

Entre el plaer i el dolor hi ha un estadi intermedi de neutralitat. Veritat.

La finalitat de la vida humana transcendeix la mera recerca del plaer, hi ha d’haver alguna cosa més de valor superior. Fals.

Hedoné és més aviat l’eliminació del dolor que no pas l’obtenció d’experiències de plaer. Veritat.

Els plaers corporals són superiors als espirituals. Fals.

Els sofriments del cos són més aguts als de la ment. Fals.

5. Què va entendre Epicur per ataraxia? Epicur va entendre que era la disposició de l'ànima, que gràcies a la qual assolim l'equilibri emocional, disminuint la intensitat de les nostres passions i desigs, i finalment la felicitat, que és la finalitat a la qual volen arribar. L'ataràxia és, per tant, tranquil·litat i serenitat en relació amb l'ànima.

6. Quines crítiques va fer Plató a la doctrina hedonista? Plató va criticar l’hedonisme com una falta de tranquilitat. Els desitjos no es podien satisfer, no només no els podien satisfer, sinó que més aviat provocava mals a les persones.

Per Plató, els plaers que mancaven de naturalitat provocaven inquietud i inestabilitat (també es poden barrejar amb el dolor)

Els plaers més purs i serens de l’ànima són en els que l’home troba la seva felicitat.

7. Per què Epicur no creu, a diferència de Plató, que la recerca de plaer estigui condemnada al fracàs? Epicur, a diferència de Plató, creu que la recerca del plaer no està condemnada al fracàs, ja que defensa que la natura és qui fixa els límits naturals del plaer.

8. Com valora Epicur els plaers de la carn i de la ment? Quins són més valuosos? Per què?

Epicur distingeix entre cos i la ment. Per una part, admet que els plaers del cos són el principi de tot plaer, ja que sense salut o amb mals físics no hi hauria cap plaer possible, però, per una altre banda, els plaers de la ment aporten més plaer ja que mentre el cos experimenta el present, la ment viu també en el passat i en el futur.

La ment disposa d’una altra rellevància enfront al cos, com per exemple, és ella qui pot fixar els límits dels plaers que el cos concep com a il·limitats. A més a mé, la ment té un altre poder, contrarestar els dolors físics presents.

9. Indica exemples de dolor espiritual. Com explica Epicur la seva existència? D’on provenen? Per a Epicur el dolor espiritual és producte de falses concepcions, de les creences vanes i irracionals o els desitjos superflus i quimèrics que la societat promou i que la filosofia o saviesa haurien de combatre. Per a Epicur era dolor espiritual: les pors als altres homes, a la mort, als déus…, desitjos il·limitats i desordenats, esperances vanes i desbocades causades pel prestigi mundà de què envolten els béns més il·lusoris i accessoris (passions desaforades com les ambicions de riqueses, poder, estatus, luxes, plaers, càrrecs públics, honors… però també les passions amoroses).

10. D’acord amb Epicur, quins tipus de desitjos tenim? Primer de tot tenim els naturals i necessaris, que són les necessitats físiques bàsiques (alimentar-se, calmar la set, l'abric i el sentiment de seguretat). Seguidament tenim els naturals i innecessaris (la conversa amena, la gratificació sexual i les arts). I per últim els innaturals i innecessaris, que és la recerca de la fama, del poder polític o del prestigi.

11. Explica la relació entre l’amistat, l’autosuficiència, els plaers i els sofriments.

L’amistat és bona ja que procura portar plaers. En el cas que no porti plaers, podríem preguntar-nos si l’amistat no seria més perjudicial que no pas beneficiosa per a la felicitat. D’acord amb Epicur, el savi pot arriscar la seva ataraxia en exposar-se a riscos per un amic, o a patir per ell, fins i tot a morir, pot també perdre tota perspectiva de plaer, ja que l’amistat és un compromís que pot requerir prendre sacrificis.

En la seva filosofia es tracta tant d’aconseguir la felicitat com d’evitar el sofriment.

Fer el bé és bonic i res provoca més alegria que la beneficència. El tracte afectiu en l’amistat podia incloure intercanvis sexuals. D’acord amb una doctrina comuna entre els antics, la passió eròtica apartava l’home del seu camí ver l’autèntica felicitat. L’autosuficiència de l’individu és l’alliberament de la submissió a les circumstàncies exteriors o al destí, que tan sols ocasiona pertorbacions.

12. Com valora Epicur l’amor eròtic o la passió romàntica?

En l’amor eròtic no es podia trobar la independència pròpia dels savis, ni la plena culminació dels desitjos, degut al caràcter efímer de la felicitat apassionada i en llançar la persona cap a un mar tempestuós i agitat de passions nocives: els gelos, les inseguretats, l’obsessió exclusiva per la persona estimada (i el descuit de la resta), desitjos desmesurats i volàtils, la por a la separació, el sofriment de la pèrdua… Tot això feia de l’amor eròtic quelcom de menys valuós que l’amistat.

13. Com creu Epicur que ens hem de relacionar respecte el que ens porti el Destí o la Fortuna?

Llevat dels desitjos naturals i necessaris, tota la resta pot ser apreciat com una propina quan el destí ens ho posa a l’abast (i sense riscos), però no serà reclamat ni volgut quan falti. Els favors de la fortuna són en realitat insignificants, així com els mals que ens inflingeix no haurien de fer perdre l’equilibri i la fermesa a l’home savi. Els savis s’acontenten amb el que tenen, en atenir-se als fins naturals (desigs de coses necessàries i fàcils), mentre els insensats es turmenten pel que no tenen, ja que es guien per opinions vanes (desig de coses innecessàries, difícils, il·limitades i, fins i tot, de coses perjudicials).

14. Quin

...