La Sociologia De Los Hechos Durkheim

La sociologia dels fets socials, Émile Durkheim

1) El mètode sociològic

2) La divisió del treball

3) El suïcidi

4) La religió

1) El mètode sociològic

1.1) L'objecte específic de la sociologia

L'objecte d'estudi de la sociologia són els fets socials. Els fets socials són aquelles formes de pensar i d'actuar exteriors a l'individu i que exerceixen coacció sobre les formes d'actuar de l'individu.

Característiques fonamentals:

1.1.1) L'exterioritat dels fet socials: L'individu es resultat de la vida social. L'ordre social crea l'individu o subjecte. Exterioritat en relació amb l'individu singular que s'incorpora a la societat en i pel procés de socialització. Exterioritat en relació amb tota una generació d'éssers humans vius en un moment donat del temps.

1.1.2) La coerció dels fets socials: coerció com a pressió exercida pel grup sobre l'individu aïllat. Coerció com a pressió intrasubjectuva d'una part socialitzada del psiquisme (la consciència, la societat dins de nosaltres) sobre un fons asocial.

1.1.3) La generalitat i independència dels fets socials: per generalitat del fet social ens referim el caràcter de ser compartit per tots o gairebé tots els membres d'un grup social determinat. Generalitat no equival, sense més a, a la freqüència en la seva aparició, no és un simple criteri estadístic.

Els fet socials són una mena dels models o esquemes que constitueixen una realitat suí generis, molt diferent dels fets individuals que són manifestacions seves.

1.1.4) La relació individu, societat i civilització: La noció de fet social implica una determinada forma d'entendre la relació entre individu i societat, i el paper d'aquesta en el procés civilitzador. La societat no només és una realitat suï generis produïda pels éssers humans al associar-se. L'ésser humà fora de la societat, sense vida social, aïllat dels altres éssers humans no hauria superat el nivell d'animalitat. Des d'aquest marc, un dels pols d'aquesta relació, l'ésser humà, apareix com el resultat d'una permanent tensió entre, d'una banda, allò social, el que rep de la societat, i d'un altre, l'individual. El primer tendeix a imposar a cadascú maneres de pensar i d'actuar que li obren la via de la civilització. El segon tendeix a no conèixer altre límits que els de la pròpia particularitat, a trencar qualsevol relació amb l'entorn, essent resultat la desaparició de vida social. Aquesta tensió, aquest dualisme de la naturalesa humana fa fràgil tant l'equilibri individual com el social.

...