PRESOCRÀTICS QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

PRESOCRÀTICS        

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

Etimològicament prové de philo(amant) + sophia(saviesa), aquell qui desitja saber.

És una activitat natural en l’ésser humà, relacionada amb el desig de saber. És un saber racional, sistemàtic, lògic i crític; és un coneixement antagònic als mites, per això es considera el pas del mite al logos.

La filosofia suposa el pas del mite al logos, ja que s’abandona lo mitològic i l’explicació fantàstica per donar pas a l’explicació racional, sistemàtica, lògica i crítica sorgida de l’observació de la realitat i la raó.

MITE: Els mites són narracions curtes /breus orals o escrites sobre el món i l’home amb una explicació sobrenatural. És un dels primers intents per explicar la natura i comprendre qui és ell mateix. Les seves explicacions són arbitràries: les coses succeeixen perquè així ho ha volgut un Déu.

ORIGEN DE LA FILOSOFIA

Abans de l’aparició de la filosofia, era present una societat aristocràtica, agrícola i guerrera. Aristocràcia prové etimològicament de “aristos”(excel·lent/superioritat) + “kratos” tenis poder.  Aquests valors, juntament amb el llinatge, l’èxit i la fama són els que prioritzava aquells societat, deixant de banda la justícia.

La filosofia es va originar al segle VI a. C., a Grècia. Va sorgir a causa d’un canvi, que es va donar per dos raons:

1. L’expansió colonial cap a Àsia Menor. Va possibilitar un intercanvi cultural i farà qüestionar la veracitat dels seus coneixements, perquè les societats eren: obertes(patien canvis freqüents de govern) i tenien molts contactes comercials.
2. Meravellament de l’home que contempla el món i intenta donar-li una explicació sistemàtica i racional.

Aquest canvi, juntament amb l’actitud crítica va permetre el naixement de la filosofia i pas del mite al logos.

PAS DEL MITE AL LOGOS: Abandó de les explicacions mitològiques per la búsqueda d´una explicació (principi) racional a la natura (physis).

CARACTERÍSTIQUES:

• Racional: basada en argumentacions i reflexions lògiques.
• Sistemàtica: exigeix que totes les demostracions estiguin relacionades i jerarquitzades, evitant incoherències.
• Crítica: no admet res sense un examen racional previ. Defensa que qualsevol coneixement ha de ser revisat i rebutjat si es troben raons per a fer-ho.
• Caràcter residual, individualista, interdisciplinari: es una forma de saber universal que comprèn tots els àmbits del coneixement.
• Hermètica: ús d’una terminologia especialitzada.
• Problematitzadora: el valor de la filosofia esta en les preguntes que formula.
• Universalista: intenta abastar tota la realitat i no és limita a un sol àmbit.
• Clarificadora: consisteix en l’anàlisi conceptual i té un objectiu alliberador de fal·làcies.
• Pràctica: interès per orientar-nos en la vida.

PERIODES DE LA FILOSOFIA

• Cosmologia: explicació R, S, L i C del món i l’origen de la natura. Destaquen: presocràtics.
• Antropologia: explicació R, S, L i C de l’home com a ésser ètic i polític. Destaquen: Sòcrates i sofistes
• Ontologia: explicació R, S, L i C de l’home i la natura.  Destaquen: Plató i Aristòtil.
• Ètic: preocupació per les normes de conducta de l’home i la societat o moral. Destaquen: escoles hel·lenistes (epicureistes, estoics, escèptics)
• Neoplatònics: retorn al misticisme.

FILOSOFS PRESOCRÀTICS

Els primers filòsofs reben el nom de presocràtics (abans de Sòcrates). Pertanyen al període cosmològic de la filosofia grega. Volen donar una explicació L, R, S i C al cosmos a partir de l’observació i l’anàlisi. Es plantegen 3 qüestions:

1. Quina és la natura de les coses?

2. Quin és l’Arkhé d’on tot surt?

3. On va a parar tot?

La seva base de coneixement és sensorial i el seu Arkhé serà físic.

MONISTES

Postulen que l’univers esta constituït per un sol arkhé.

• MILET:

Es regeix pel principi de l’aigua, afirma que l’aigua amb la seva multiplicitat d’estats explica la diversitat del món real, és a dir, postula que l’aigua es l’element originant de tota la realitat. Va arribar a aquesta conclusió al comprovar la importància de la humitat en el desenvolupament de la vida, i també amb l’observació de la evaporació de l’aigua, la qual permet que un element es transformi en un altre. Concebia les coses com a formes canviants d’un primer i únic element, l’aigua. És una teoria hilozoista.

• ANAXÍMENES:

Considera com a primer principi de l’origen del món l’aire, un arkhé infinit, material, material, físic i dotat de moviment. Va arribar a aquesta conclusió analitzant els éssers vius i observant la respiració  dels nadons en néixer. Concep l’aire com un mecanisme de generació de la physis. Aquest mecanisme es recolza en les nocions de condensació i rarefacció (cicle de l’aigua). Amb això explica el mecanisme de transformació d’uns elements en uns altres. Defensa una causa material com a principi del món, i per tant, intenta portar a la unitat, ja que ell es un filòsof monista, la diversitat de la realitat observable.

...