Pressocratics

“La paraula ‘filosofia’ aparegué a la Grècia clàssica per a designar una activitat de coneixement dirigida a la comprensió racional del món i de la vida humana. El fet de conèixer o l’esforç per conèixer és una mena d’activitat tendent a l’ adaptació del subjecte al seu mitjà. Pel conèixer humà es tracta, naturalment , d’una adaptació al medi humà: la comprensió, interpretació i transformació de la seva pròpia vida. En lluita amb el món exterior i amb la pròpia ignorància, en una història progressiva, encara que amb retrocessos, obstacles i sobresalts, distintes èpoques i homes distints han donat prioritat a un o altre d’aquests objectius: han estat més contemplatius o interpretatius, o més actius. Algunes vegades ha dominat l’ interès pel món, d’altres, l’atenció a la vida individual o social , moral o política. La nostra història començarà, doncs, en les ciutats jòniques, on nasqué i es desenvolupà l’estil de pensament que, en el seu curs, ha produït la concepció científica del món. El que se li demana a la ciència avui és molt diferent del que els grecs cercaven; i la idea d’unitat de la humanitat i igualtat dels homes fou sols esporàdica i limitadament aguaitada entre els grecs. Però l ’existència del saber que hem definit estableix una continuïtat entre ells i nosaltres.

Per descomptat que aquells primers pensadors no partiren de zero. En la religiositat hi havia reflexions valuoses. Les civilitzacions de Mesopotàmia i Egipte, arreplegaren dades per a les ciències i desenvoluparen tècniques de treball i observació que possibilitaren la tasca teòrica posterior (recordi ’s la perfecció de l ’agrimensura egípcia o els calendaris babilònics). Però el que els jonis anaven a aportar, allò que els féu iniciar la nostra tradició racional, els fou facilitat per un conjunt de condicions que no

existiren a Babilònia o a Egipte (així , per citar un conegut exemple, mencionarem la inexistència de classe sacerdotal i de dogmes autoritàriament sancionats). Mai abans, i potser tampoc després, un poble s’ha jutjat a si mateix i a les seves institucions, moral i costums, amb la llibertat racional, el sentit crític i la sorprenent imparcialitat dels vells científico-f ilòsofs grecs. Amb ells, el pensament crític i el lliure contrast de punts de vista anaren substituint les primitives idees imaginatives del propi passat feudal. D’això en digueren “filosofar”.”

1. Explica breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

La idea principal del text es l’origen de la filosofia, que neix a Grècia.

També hi apareixen algunes idees relacionades com són el coneixement que causa l’adaptació un individu al seu entorn, la trajectòria de la filosofia depèn dels interessos de l’època, sent en l’àmbit científic o l’àmbit antropològic.

Que van fer el jònics.

2. Explica breument el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents: [1 punt]

a) comprensió racional

Per tenir una idea justa del que és el que un serveix un necessita tenir una visió completa de què és el que un està tractant. La comprensió racional del benefici de la humanitat es basa en una comprensió racional del que és l'ésser humà.

b) dogmes

En el llenguatge religiós es refereix a aquells principis que el els creients tenen que observar escrupolosament ,en filosofia s’aplica a tota opinió fundada en principis.

3.

a) Explica de quina manera

...