SÒCRATES

SÒCRATES

Sòcrates (470-399 a. C.), mestre de Plató, nasqué a Atenes al si d’una família modesta, de pare escultor i mare que exercia de comare. Dedicà tota la seva vida a la recerca de la veritat, a denunciar la corrupció i la injustícia a Atenes i a seguir la via del diàleg racional per a resoldre els problemes de la vida a la ciutat. Es comparava a si mateix amb un tàvec que fibloneja els altres perquè no s’adormin i parin atenció a la virtut. Compartia amb els sofistes la preocupació per l’educació dels joves, però a diferència d’ells:

- no cobrava pels seus ensenyaments, ni escrigué cap llibre, perquè al seu parer la filosofia sols pot practicar-se per mitjà del diàleg.

- rebutjà tant l’escepticisme com el relativisme dels pensadors sofistes. No presumia de la seva saviesa Amb la seva cèlebre frase ”Només sé que no sé res” reconeixia la pròpia ignorància com a punt de partença de la indagació filosòfica

Acusat d’impietat i de corrompre a la joventut fou condemnat a mort pel tribunal dels cinc-cents. Els acusadors esperaven que Sòcrates s’hauria exiliat voluntàriament abans del procés, però no va ser així; tampoc no va demanar la commutació de la pena. Condemnat a beure la cicuta, va refusar la fugida que li havien preparat els seus amics i deixebles i va passar les seves últimes hores discutint amb ells sobre la immortalitat de l’ànima.

LA SEVA DOCTRINA

1. Defensa de la veritat i dels valors morals: tant Sòcrates com Plató s’oposaren sempre al relativisme dels sofistes. Afirmaren que la veritat no és sempre relativa sinó que existeixen veritats objectives, absolutes i universals accessibles a la RAÓ humana. Es a dir, que a través del pensament racional tothom pot saber què és el bé o la justícia, fent així possible la comunicació i l’enteniment entre els homes.

2. L’educació i el mètode socràtic del diàleg: la finalitat de l’educació és la recerca de la veritat per arribar a la virtut. Per a Sòcrates cada home posseeix dins ell mateix la veritat i la tasca de l’educador consisteix en guiar-lo per tal que la descobreixi per ell mateix. D'aquí prové el lema que Sòcrates adoptà per al seu pensament, pres del frontispici del temple d'Apol•lo a Delfos: “Coneix-te a tu mateix”.

Enfront de la retòrica sofística, Sòcrates practicà “L’ART DEL DIÀLEG”(recerca a través del logos, és a dir a través de la raó i del llenguatge). El mètode socràtic es pot explicar en dues parts:

a) La IRONIA, que consisteix en l’art de fer preguntes tals que facin descobrir a l’altre la seva pròpia ignorància

b) La MAIÈUTICA ( art de la comare) que consisteix en fer preguntes de tal manera que l’altre arriba a descobrir la veritat en si mateix.

El mètode socràtic s’encamina a la recerca de les definicions essencials:

...