SIMONE DE BEAUVOIR

SIMONE DE BEAUVOIR

1. INTRODUCCIÓ        2

2. APARTAT        4

2.1. Lectura feminista de la dialèctica hegeliana de l’amo i l’esclau: la dona com l’“Altra” en la societat patriarcal.        4

3. CONCLUSIÓ        6

4. BIBLIOGRAFIA        8

1. INTRODUCCIÓ

Simone de Beauvoir. Qui es aquesta dona? Doncs Simone de Beauvoir, va ser una escriptora francesa i una de les figures més rellevants de la lluita per la igualtat de la dona al segle XX.

Simone de Beauvoir va nàixer en París el 9 de gener de 1908, i desgraciadament ens va deixar als seus 78 anys el 14 d’abril de 1986 en la mateixa ciutat on va nàixer i es va criar. Fou una novel·lista, filòsofa existencialista, mestra i feminista francesa que va ser clau en el feminisme des de que va escriure la seua famosa obra “El segon sexe”.

Durant els anys de la seua infància, Simone viu una fe ardent, transmesa per la seua mare, de la qual, no obstant això, s'allunyarà gradualment fins que, a l'edat de 14 anys, acabarà decidint que Déu simplement no existeix. Com escriu en la seua autobiografia, Déu s'havia convertit en una idea abstracta de la qual una vesprada va decidir desfer-se. A causa d'un revés econòmic familiar, el pare no va poder procurar-los un dot ni a ella ni la seua germana. No obstant això, ja cap als 16 anys la jove Simone decideix que vol treballar i convertir-se en professora. Acudeix a l'Institut Désir (Desig), on coneix a Elizabeth Mabille, sobrenomenada Zazà, amb qui la unirà una profundíssima amistat. Zazà morirà en 1929, pel que sembla víctima d'una meningitis, encara que de Beauvoir deixa entreveure que la seua mort es va deure a la lluita extenuant que va haver de sostenir amb la seua família per culpa d'un matrimoni al qual s'oposaven. L'ocorregut amb la seua amiga tindrà un fort impacte en ella i alimentarà la seua crítica a l'estil de vida de l'ambient en el qual es mou i cap a la seua actitud enfront de la dona.

El pensament de Simone de Beauvoir es presenta com una filosofia de la llibertat i del compromís. La seua manera d'entendre a l'existent queda delineat ja des dels seus primers treballs, en els quals l'ontologia existencialista apareix profundament fosa amb la qüestió ètica.

Com a primer fruit d'aquesta reflexió sobre les qüestions ètiques, en 1944 apareix l'assaig Pyrrhus et Cinéas en el qual trobem ja delineats els trets principals de la seua ontologia existencialista. Es tracta d'un text en el qual afronta dos problemes relacionats amb la llibertat: el del límit de la pròpia transcendència, que s'autodefineix amb cada nou projecte, i el de la coexistència entre diverses llibertats. D'aquesta proposta sorgeix un subjecte el tret constitutiu del qual radica en la capacitat de transcendència. Cal aclarir que es tracta d'una transcendència immanent, en la qual cada situació contingent és constantment superada per la incessant capacitat de projectar de l'home, el qual, no obstant això, no aconsegueix mai eliminar la contingència mateixa. Cada nou estat de coses oposat o produït per la pròpia acció es converteix en un fet que ha de ser al seu torn novament superat. No existeix cap punt en el qual el subjecte puga considerar-se acabat, precisament perquè la seua existència consisteix en aquest continu projectar-se, en un transcendir incessantment la situació donada. A partir d'aquest moviment, el món adquireix sentit i justificació, ja que és justament el projecte qui confereix valor al que, d'una altra manera, seria simplement una dació de fets. Fins i tot l'existència del subjecte es justifica d'aquesta manera; el seu valor, de fet, no prové de l'exterior, sinó del seu propi esforç, ja que cada home, actuant, decideix el lloc que ha d'ocupar en el món, sense poder prescindir, d'altra banda, del fet d'ocupar un.

El Segon Sexe constitueix l'obra més voluminosa i potser més coneguda de Simon de Beauvoir. Publicat per primera vegada en 1949, va anar des del principi objecte de polèmica. El moviment feminista el descobreix a principis dels anys 60 i la seua famosa frase dona no es naix: arriba una a ser-ho , es converteix en l'estendard de nombroses batalles teòriques i polítiques per l'emancipació de la dona. No obstant això, fins i tot a l'intern del mateix moviment feminista (o moviments, ja que aquest no és reduïble a un únic enfocament teòric) ha sigut i continua sent objecte de discussió.

El text es divideix en dos llibres: Fets i mites i L'experiència viscuda. En el primer es fa una reconstrucció fenomenològica de la mirada amb la qual, històrica i culturalment, s'ha vist a la dona. Al llarg de les seues tres seccions —destinació, història, mites— estableix els pressupostos teòrics sobre els quals s'assentisca el tractat en el segon volum. Aquest últim afronta la qüestió de la formació de la dona, de la seua situació efectiva i de les seues possibles justificacions existencials. Trobem allí una anàlisi (que la crítica posterior, fins i tot feminista, ha tant lloat com vilipendiat), de les diferents situacions de la dona: mare, casada, lesbiana, prostituta; i entre les justificacions, la perspectiva de la dona narcisista, de l'enamorada, de la mística. Tanca l'obra un capítol dedicat a l'alliberament i a la dona finalment independent.

Es tracta d'un text particularment complex que podria sintetitzar-se com una fenomenologia existencialista que es desenvolupa en clau de gènere i en la qual es ressalta el perill sempre imminent que la dona decidisca no afirmar-se com a consciència i accepte jugar un paper relatiu a l'altre, que la redueix a objecte. Podem identificar dues qüestions que són la columna vertebral de tota l'obra: la dona com un altre i el paper de la corporeïtat.

2. APARTAT

2.1. Lectura feminista de la dialèctica hegeliana de l’amo i l’esclau: la dona com l’“Altra” en la societat patriarcal.

Per a poder explicar bé l’apartat escollit de Simone de Beauvoir, podríem respondre diverses qüestions. Aquestes preguntes les anirem contestant al llarg de tota la redacció. Podríem dir que algunes de les preguntes son aquestes: què podem entendre per dialèctica?, en quins fets es basa Simone de Beauvoir per poder explicar la condició d’esclava de la dona respecte a l’home?, com es pot superar la desigualtat home-dona com amo-esclau?

...