TEORICA ÈTICA D’ARISTÒTIL

TEORICA ÈTICA D’ARISTÒTIL: EUDEMONISME ÈTIC:

És una ètica de les virtuts, es a dir, les virtuts són la base de la ètica (=Plató) La ètica d’Aristòtil parteix de la seva concepció de l’esser humà i considera que la ètica és una tendència al bé. (= a Plató).

Aquests bens són plurals (≠Plató perque pensa que hi ha un bé unic) , cal que hi hagi un bé suprem que englobi tots els bens. És finalista perquè pensa que hi ha un bé suprem que és el fi últim de totes les accions humanes (=Plató finalista). Aquest fi últim és la felicitat (=Plató, eudemonista).

No és una ètica intel•lectualista (≠ Plató si que ho és).

La felicitat s’ha d’entendre com la vida racional, viure racionalment.

L’acció ètica és una acció virtuosa acompanyada dels béns externs i mantinguda en un estat permanent. La virtut per Aristòtil és una elecció voluntària, no és determinada, sinó que la tria lliurement el subjecte.(≠ determinisme ètic de Plató) No és suficient conèixer la virtut per practicar-la. A més, també necessiten uns béns materials físics i mínims. (≠ Plató no pensa aixó).

Ha de ser una acció ètica mantinguda i practicar-la de manera habitual. Una persona que actua virtuosament i èticament deixa guiar la seva vida per les virtuts i no de manera esporàdica.

Per Aristòtil les virtuts no són innates, sinó que s’han d’anar adquirint a partir de la pràctica(≠ Innatisme de Plató).

Per Aristòtil es pot conèixer l’ètica basada en un saber pràctic (≠ saber teòric de Plató).

Pensa que hi ha dos tipus de virtuts: (Plató no distingeix en grups les virtuts)

- Les virtuts ètiques: Disposició de l’ànima a triar lliurement el just mig (entre un excès i un defecte) per hàbit. Aquest té un caràcter relatiu, no és una mitjana matemàtica. És una tendència a dominar els nostres desitjos. Són aquelles pròpies de la voluntat i el caràcter.

- Les virtuts didanoètiques: Virtuts pròpies del nostre enteniment i coneixement. Per exemple la saviesa. (≠ Per Plató la saviesa si que és una virtut ètica).

És una ètica cognitivista perquè es pot conèixer les virtuts (= Plató).

Ètica universal i objectiva; perquè la ética es basa en virtuts universals, és universal, considera que el bé es el mateix per a tothom i per sempre. (= Plató)

Per Aristòtil hi ha dos virtuts ètiques fonamentals: Prudència i saviesa. (= i ≠ Perque per plato nomes es una virtut ètica la justícia). La prudència relacionada amb el just mig. I la saviesa és la ètica més política, uneix la virtut individual amb la social.

És material i heteronoma (= plató) material= aquelles ètiques que donen continguts morals. Heteronoma= ètica que considera que les normes i els valors deriven i es justifiquen d’elements externs al subj, aquest subj s’ha de limitar

...