Teoria del coneixement. Еpistemologia

TEORIA DEL CONEIXEMENT. EPISTEMOLOGIA

Descartes voldra tenir la certesa de puder tenir un coneixement veritable, un metode per saber si una cosa es veritable o falsa. Busca unes normes del pensament per evitar l'error i el conjunt de les seves normes les anomenara Metode.

Hi ha quatre normes que les anomena accioma.

Evidencia : no admet que una cosa sigui veritable a no ser que sigui evident. Es evident allo que es presenta a la rao d'una forma clara i distinta. Una cosa distinta vol dir que no es pot confondre amb qualsevol altre. Una cosa clara es aquella que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent. Es evident allo que malgrat no es pugui demostrar la rao no pot negar aquesta evidencia. Negar-la aniria contra la rao mateixa. INTUICIO : es el coneixement cert perque es evident. Llavors, quan jo apliqui el metode el meu punt de partida sera una cosa que es evident en la rao.

Analisi : dividir cada dificultat en el maxim nombre possible de parts i les que siguin necessaries per arribar a la millor solucio. Descartes ho divideix de general a particular

.

La sintesi : quan tinguem la part mes simple, elemental i evident, amb la sintesi conduim ordenadament al pensament començant pels objectes mes facils de coneixer i anar pujant de forma gradual fins als mes complexos per tal d'obtenir els principis generals. Vaig relacionant els principis de manera que no m'equivoqui per poder obtindre els principis generals.

Enumeracio i induccio : fer recomptes integrals i revisions tan generals que es tingui la certesa mes absoluta de no deixar-se res. Per altra banda obsevar objectes i fets concrets per veure si aquests principis generals es compleixen. Repasar sistematicament tots els pasos en l'analisi i en la sintesi per tal de veure que no t'has equivocat.

APLICACIO DEL METODE

Descartes dira que una cosa es evident a la rao. L'unica evidencia es la que et ve de la rao. No es fia dels sentits perque no pot estar segur de que aquests no ens enganyin.

Descartes dubtara de tot ( Dubte hiperbolica) Descartes fara com si res no existis i començara desde cero. Buscara un element que per força sigui evident a la rao. Descartes vol tenir una prova per demostrar l'existencia de les coses, el que es capta amb els sentits no s'en fia perque no pot estar segur de que els sentits captin la veritable realitat.

Una demostracio de que Descartes no pot fiarse dels sentits es que en els somnis veus coses que no son reals i aquestes coses les captes pels sentits i per tant no tot el que ens arriba dels sentits es la veritable realitat.

Descartes tambe dubtara del raonament matematic. No perque creu que sigui fals sino per si de cas.

Els seus dubtes seran teorics. No dubtara dels coneixements practics de la vida, es a dir de la politica, la religio i la etica. No dubta d'aixo perque sino portaria a la societat a un caos.

ONTOLOGIA O METAFISICA DESCARTES

Hi ha una cosa indubtable, evident a la rao, que negarla seria una contradiccio. La meva existencia es aquesta cosa indubtable. Es imposible dubtar sense existir. Descartes buscara una cosa que sigui evident i la troba en el mateix ja que si no existis no podria pensar i per tant ''soc'' evident a la rao. Aixo l'anomena Subtancia Pensant o Anima. Descartes s'ha demostrat a ell mateix nomes com a pensament no com a materia. Aqui entra en un problema ja que no pot demostrar res mes perque les altres coses estan formades de materia. Descartes anomena idea allo que pensa la nostra ment.

ANALISI (Dividir en partes )

Descartes analitzara, com estudiara i organitzara les idees que hi ha al seu pensament. S'adona que pot classificar les idees o pensaments en tres tipus :

Idees : innates, facticies i adventicies.

IDEES INNATES (justicia, bondat, de Deu ) Aquestes idees innates son fruit del ''jo pensant''. Aquestes idees son superiors a ell, es a dir que les idees existen des de sempre, independentment de si les coneixes o no les coneixes. No provenen dels sentits,

...