23 F.

23-F

El 20 de novembre de l’any 1975, el cap de l’Estat Francisco Franco Bahamonde va morir a l’hospital de la Paz de Madrid. Durant aquest any, Franco va patir diversos problemes mèdics, i quan ja no quedava cap esperança la família va decidir desconnectar-lo de tots els aparells mèdics que el mantenien en vida.

Abans de morir, l’any 1973 Franco va cedir la Presidència del Govern a Carrero Blanco, metres ell es reservava el càrrec de Cap d’Estat. Però no va poder governar mai ja que un atemptat terrorista d’ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) va acabar amb la seva vida el 20 de desembre del 1973 a les 9.20 del matí. Al morir Carrero Blanco, Franco va nomenar President a Carlos Arias Navarro, que va governar des del 31 de desembre, el 2 de gener va jurar el càrrec, fins l’1 de juliol del 1976 quan va presentar la seva dimissió.

Al dimitir Navarro, al Rei li van presentar una terna constituïda per Adolfo Suárez González, Federico Silva i Gregório López Bravo, dels quals havia de triar un per que sigui President. El 3 de juliol del 1976 va ser escollit Adolfo Suárez, que havia sigut ministre de Navarro, el qual va fer grans canvis polítics: la Reforma Política, una porta oberta cap a la democràcia però els franquistes s’hi oposaven. El 16 de novembre del 1976 després de 25 hores de debat es va aprovar la Reforma Política amb 425 vots a favor, 59 vots en contra i 13 abstencions, deixant enrere l’ultima Cort franquista. El 15 de desembre d’aquest mateix any es va celebrar el primer referèndum per la aprovació de la Reforma Política. La participació va ser molt gran i la gran majoria d’espanyols van recolzar el projecte amb un 94,2% dels vots. Aquest període es va veure marcat per segrestos i activitat terrorista, com l’11 de novembre del 1976 el d’Antonio Mª de Oriol, un advocat i tradicionalista espanyol que va ser segrestat per un comandant del grup terrorista GRAPO (Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre) que al cap de dos mesos va ser alliberat en una operació policial, el del Tinent General Emilio Villaescusa segrestat per ETA, o la matança d’Atocha on diversos advocats van ser assassinats per un grup d’ultradretans. La por va tornar a sorgir al haver-hi tanta violència, però els polítics no van perdre la serenitat.

Suàrez també va legalitzar els partits polítics i va organitzar les primeres eleccions el 15 de juny del 1977 on es van presentar quatre partits: UCD (Unión de Centro Democrático), PSOE (Partido Socialista Obrero Español), PCE (Partido Comunista Español), i el partido conservador. Les eleccions les van guanyar UCD, que va governar des del juny del 1977 fins al març del 1979.

L’Operació Galàxia de l’any 1978, on Antonio Tejero, Ricardo Sáenz de Ynestrillas i un altre del qual en desconeixem el nom, estaven planejant un cop d’Estat el qual volien dur a terme el 17 de novembre del 1978 ja que el rei seria a Mèxic. Però dos policies se’n van assabentar i van arribar a temps de desfer l’operació. Anys després van condemnar a Tejero i Sáenz Ynestrillas a sis i cinc anys de presó respectivament, però tant sols van estar empresonats uns mesos.

L’1 de març del 1979 es van celebrar les segones eleccions, va tornar a

guanyar UCD, el PSOE i el PCE van començar a guanyar gran pes polític. L’octubre del 79 es va desarticular GRAPO amb una espectacular operació policial, tot i que el terrorisme segueix sent massa actiu.

El 30 de maig del 1980 el PSOE va presentar una moció de censura contra el President Suárez, la qual va ser rebutjada. La divisó interna d’UCD, les crítiques de la premsa i l’oposició, van obligar al President Suárez a presentar la seva dimissió el 29 de gener del 1981 ja que dins del partit ningú el recolzava. En el seu misstage, Suárez, va dir:

“Yo no quiero que el sistema democrático de convivencia sea, una vez más, un paréntesis en la historia de España.”

Això va fer pensar que dimitia per la pressió militar, cosa que amb el cop d’Estat va semblar confirmada. Tot i que també hi ha qui, com Javier Cercas, Javier Tusell i Charles Powell, pensen que també va dimitir per manca de recolzament per part de la corona.

El 23 de febrer del 1981, quan s’estava celebrant la investidura de Calvo Sotelo com a president del Govern, a les 18.15 arriben 200 guàrdies civils i es produeix la famosa entrada a l’edifici provocant el trencament

...