Absolutismo Y Liberalismo

L'ABSOLUTISME

Què és el ANTIC RÈGIM?

L’antic Règim és la forma de govern, l’organització de la societat i de l'economia de l'Europa dels segles XVI al XVIII, anterior a la Revolució Francesa i a la Revolució Industrial. Aleshores la forma de govern dominant era la monarquia absoluta. La societat europea de l'Antic Règim era principalment formada per l’aristocràtica. La noblesa i l'alt clergat tenien part del poder polític i de la riquesa, i gaudien de privilegis, és a dir, eren els estaments privilegiats, mentre que la burgesia i la pagesia formaven el tercer estat, és a dir, l’estament no privilegiat).

Al començament del segle XVIII, un dels casos més significatius de l’instauració de l'absolutisme és el de la monarquia hispànica. Carles II (Hechizado) va morir sense descendència i per això és l'últim dels Àustries espanyols. El 1700 va significar l'establiment de la dinastia borbònica a Espanya, Carles II va posar en el seu testament que Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV, sigues el seu successor. Aquesta decisió es va deure al fet que s'esperava que l'aliança amb el Lluís XIV asseguraria les possessions espanyoles a Europa. La successió al tron de Felip V amb la monarquia espanyola va trencar l'equilibri europeu a favor de l'hegemonia francesa.

Les potències marítimes d’Anglaterra i Holanda va fer que els Àustries alemanys recolzessin a l’arxiduc Carles perquè era un candidat al tron D’Espanya, i anessin contra els Borbons. La guerra de successió va durar de 1701 a 1713 i va concloure amb la pau de Uttrecht, aquesta sancionava la derrota dels Borbons a Europa, però reconeixia a Felip V com a rei d'Espanya.

La confirmació en el tron d'Espanya de Felip V va assegurar la monarquia absoluta i va imposar els decrets de Nova Planta i així va acabar amb l'autonomia que els regnes de la Corona d'Aragó havien mantingut amb la monarquia absoluta dels Àustries.

ABSOLUTISME I REFORMISME

Amb la introducció a Espanya de la nova dinastia borbònica va culminar el procés de la monarquia absoluta i de l'Estat centralitzat en els antics regnes de la monarquia hispànica.

La centralització política va ser l'instrument per reforçar l'exercici del poder absolut. L'administració central de l'Estat borbònic va descansar en dues institucions centrals que depenien directament del Rei: el Consell de Castella, òrgan suprem de govern i administració que es va convertir en el Tribunal Suprem estatal i els secretaris d'Estat i Despatx (procedent dels actuals ministres) , lliurement designats pel Rei.

Els antics regnes, convertits ara en províncies, eren governats per un Capità General, màxima autoritat militar i política, i una Reial

...