Adam Smith

EL LIBERALISME ECONÒMIC

L’autor del text del qual hem de parlar és Adam Smith, un filòsof i economista escocès, considerat el “pare de l’economia moderna”. Va néixer l’any 1723 a Kirkcaldy, un petit poble de pescadors situat a prop d’Edimburg. Des de la seva infància, ja va destacar en matèries com matemàtiques o filosofia moral. Als 14 anys va entrar a la Universitat de Glasgow i va acabar els seus estudis als 23 anys al prestigiós centre Balliol Collegue, a Oxford, després que li fos atorgada una beca. Així, va començar a donar classes a la Universitat d’Edimburg i, poc després, es va dedicar a l’ensenyança de la filosofia moral a l’Universitat de Glasgow. Durant aquest temps, va escriure una de les seves principals obres: Teoria dels sentiments morals, publicada el 1759. Al llarg de l'obra, l'autor explica l'origen i el funcionament dels sentiments morals -ressentiment, venjança, virtut, admiració, corrupció i justícia-, en els quals, més tard, hi basarà els fonaments del liberalisme econòmic. Aquesta obra va tenir tant d’èxit que se li va oferir la possibilitat de ser el tutor del jove duc de Buccleuch, càrrec el qual va acceptar. D’aquesta manera, el 1763, després de dimitir de la seva Càtedra, va començar un gran viatge pel voltant del món amb el duc. El 1776, després d’haver estat sis anys dedicat en cos i ànima a l’escriptura, publica la seva obra més important: Assaig sobre la riquesa de les nacions (el text que hem d’analitzar és un fragment d’aquesta obra). En ella es va parlar, per primera vegada, de la concepció de l’economia com una ciència independent i es mostrava com el joc espontani de l’interès individual faria augmentar la riquesa, sempre i quan els governs no intervinguessin amb mesures repressives. A més, també defensava l’especialització per augmentar la productivitat. A través d’aquest llibre, s’estableixen les bases del liberalisme econòmic, del qual més tard s’originaria el capitalisme. El 1778, l’autor es va retirar a Edimburg, ciutat de la qual amb prou feines sortia, dedicant-se a revisar i corregir les seves obres. El 1784 morí la seva mare, fet que suposà un cop molt dur per a ell i la seva pròpia salut comença a consumir-se, fins al punt que, quan tres anys més tard el van nomenar rector de la Universitat de Glasgow, ni tan sols va poder realitzar el seu discurs. Així, el 17 de juliol de 1790, amb 77 anys, moria a Edimburg un dels filòsofs i pensadors més grans de la història.

Aquest document és una font primària, ja que va ser creat durant el mateix segle al qual fem referència -segle XVIII, a punt d’iniciar-se la Revolució Industrial i la Revolució Francesa-, és a dir, no és elaborat en la posterioritat. A més, ens trobem davant d’un text públic dirigit a un grup nombrós i heterogeni, en concret, un assaig, un gènere literari que copsa els temes des de la subjectivitat, de

...