Antics Aliats, Nous Enemics: Guerra Freda

Eliminades les potències feixistes, les grans opcions ideològiques del món es reduïen a la pràctica de dues: el capitalisme, de llarga tradició a Occident, i el socialisme, els orígens del qual remuntaven també al segle XIX, però que tenia la seva plasmació política en la Revolució Soviètica. El primer àmbit ideològic estava liderat pels EUA; el segon, per la URSS.

El bloc capitalista agrupava un conjunt ampli dels països de l’Europa Occidental, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, Austràlia i el Japó. Els seus principis bàsics eren la llibertat d’indústria i de comerç, el predomini del mercat, la propietat privada de tota mena de béns i una escassa intervenció de l’Estat en la vida econòmica. L’existència de classes contraposades (treballadors i propietaris) i les diverses situacions de riquesa eren una conseqüència del seu sistema econòmic. El sistema polític era, en general, la liberaldemocràtic, amb parlaments, eleccions (sufragi universal x a tots dos sexes), governs elegits a través de partits, que representaven opcions ideològiques diferents, i llibertats individuals i col·lectives garantides per una constitució.

L’altre bloc ideològic o polític era el socialista, anomenat aleshores socialisme real o comunisme. Tenia com a centre l’URSS i ràpidament es va anar imposant en molts països de l’Europa de l’Est. Propugnava la desaparició de la propietat privada i del mercat. L’eco havia de ser planificada i controlada per l’Estat. L’obj últim era fer desaparèixer les classes socials, les desigualtats i l’explotació. Políticament, tot i que es presentava com un sistema democràtic que representava els interessos de la immensa majoria de la població, el socialisme proposava un sistema en què no hi havia partits lliures ni llibertat d’opinió i establia una planificació de la vida política i un control ferri per part dels partits únics de tipus comunista.

Totes dues opinions eren clarament antagòniques, fins al punt que el triomf de l’una significava la desaparició de l’altra. Per això, els líders dels dos blocs, els EEUU i l’URSS, sabien que era necessari assegurar-se el suport o control del nombre més ampli de països i mantenir un enfrontament permanent i constant. El terme Guerra Freda defineix precisament aquesta situació internacional extremament tensa en la qual les dues superpotències, els EEUU i la Unió Soviètica, van iniciar una cursa d’armaments i van mantenir, l’una enfront de l’altra, una actitud bel·ligerant i de confrontació ideològica permanent, malgrat que no van arribar mai a un enfrontament armat directe.

...