ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

Anàlisi de les causes de la Primera Guerra Mundial


Enviado por   •  29 de Octubre de 2016  •  Apuntes  •  1.197 Palabras (5 Páginas)  •  387 Visitas

Página 1 de 5

Anàlisi de les causes de la Primera Guerra Mundial

A partir dels any 1870 i fins al 1914 a Europa es van desenvolupar les grans potències liberaldemocràriques: Gran Bretanya, França i Alemanya. I per altra banda encara hi pervivien els vells imperis absolutistes: laustrohogarès, el rus i lotomà.

Causes profudes:

Rivalitats Imperialistes: competència pel control dels mercats.

1871 Pèrdua dAlsàcia i Lorena a la guerra francoprussiana

1875 Gran Bretanya adquereix el Canal de Suez

1877 La Reina Victoria, emperadriu de l’Índia.

1885 Conferència de Berlín pel repartiment d’África

1898 Conflicte de Fashoda a Sudàn

1904 Guerra Ruso-Japonesa

1905 Derrota rusa davant Japó

1908 Austria-Hongría sanexiona amb Bòsnia-Herzegovina

Nacionalismes: Exaltació imperialista i lIndenpentisme.

La carrera darmaments (Pau Armada) 1870-1914, periodes de pau anteriors de la Primera Guerra Mundial.

Sistema daliances: aliances desfensives entre imperis.

-Triple Aliança: Imperi Alemany, Imperi Austrohongares i Itàlia lany 1882.

-Triple Entesa: Gran Bretanya, França i Rússia lany 1907.

Causes immediates:

Crisi del Marroc: tensions entre França i Alemanya pel control de mercats africans. El 1905 i 1911 es disputen el protectorat francès del Marroc. Tots dos conflictes es resolen diplomàticament.

1906 Primera crisi marroquina

1911 Segona crisi marroquina

Crisi de Balcans:

1908 Davant la crisi de l'imperi Otomà, l'Imperi Austro Hongarès avança sobre el territori de Bòsnia, generant tensions amb Sèrbia i el seu aliat Rusia.  Austria-Hongría sanexiona amb Bòsnia-Herzegovina

1912 Lliga Balcànica entra en guerra amb l'Imperi Otomà per la seva independència (Primera Guerra balcànica)

1913 Bulgària entra en guerra amb altres estats balcànics per disputes territorials.(Segona Guerra balcànica)

Causa desencadenant

Incident de Sarajevo lany 1914: Desencadenant del sistema d'aliances i contraalianzas que donaran començament a la guerra.La agrupació nacionalista sèrbia va assassinar a l'hereu al tron de l'imperi austrohongarès, l'arxiduc Francesc Ferran i la seva dona a la ciutat de Sarajevo.Austria Hongria li declara la guerra a Sèrbia. Rússia, aliat de Sèrbia mobilitza les seves tropes. Alemanya, aliat d'Àustria Hungría el considera una amenaça i declara la guerra a Rússia. Els aliats de Rússia i Alemanya, entren també en el conflicte, desencadenant la Primera Guerra Mundial.

Atemptat de Sarajevo:

El 28 de juny de 1914, l'arxiduc Francesc Ferran, hereu de l'Imperi austrohongarès, nebot de Francesc Josep I, i la seva esposa van ser assassinats a Sarajevo, a Bòsnia. L'arxiduc i la seva dona s'havien lliurat d'un primer atemptat comès pels mateixos que en un segon intent acabarien amb les seves vides. L'arxiduc Francesc Ferran era un hereu amb idees pròpies i més avançades que les de l'emperador per abordar la crisi de l'Imperi austrohongarès. Creia que calia introduir importants reformes si es volia salvar la corona imperial. L'alternativa era coneguda com trialisme o monarquia trial, és a dir, calia convertir la monarquia dual en una triple amb tres estats, l'austríac, l'hongarès i el eslau, amb grans reformes administratives i en pla d'igualtat. Pel que sembla, aquesta idea connectava bé amb els nacionalistes eslaus moderats però no amb els més radicals, instigats des de fora pels serbis, embarcats en el seu projecte de creació d'una Gran Sèrbia que reunís la majoria dels territoris de població eslava dels Balcans, idea recolzada pels russos. El seu assassinat i la guerra van desbaratar, lògicament, el projecte del trialisme.

Els assassins formaven part del grup de la "Jove Bòsnia". Tot i que no havien rebut suport oficial serbi se sospitava que havien estat ajudats per la societat secreta "La Mà Negra", organització radical en la seva defensa del nacionalisme eslau i amb bones connexions amb les esferes polítiques i militars sèrbies.

LImperialisme, el nacionalisme radical, les aliances i les rivalitats de les grans potències van influir en lesclat de la Primera Guerra Mundial.

Durant el segle XIX Gran Bretanya i França s'havien repartit gran part del món. Alemanya que va començar a créixer econòmicament i va augmentar la seva potència militar superant a Gran Bretanya i França.

...

Descargar como (para miembros actualizados) txt (8 Kb) pdf (105 Kb) docx (1 Mb)
Leer 4 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com