Catalogació: Nom de l’obra: Partenó

Documentació general o catalogació

Catalogació:

• Nom de l’obra: Partenó.

• Arquitecte: Ictinos (Actiu a la segona meitat del s. V a.C.) i Cal•lícrates (Actiu al s. V a.C.) principals, Fídies supervisava.

• Cronologia: entre el 447-432 a.C.

• Estil: Grec Clàssic.

• Localització:

i. Original: Acròpoli d’Atenes.

ii. Actual: Acròpoli d’Atenes tot i que hi ha peces al British Museum.

• Estat de conservació: està en bastant mal estat, falten parts, però actualment s’està restaurant.

Breu ressenya:

• Sistema constructiu: arquitravat.

• Materials utilitzats: Marbre del pentèlic i marbre de Paros i fusta.

• Dimensions: 69.5m (llarg), 31m (amplada), 10.5m (alçat columnes) 1.8m (diàmetre columnes).

• Tipologia: temple.

• Tema: honrar i resar a la deessa de la ciutat, la deessa Atena, tot i que al llarg de la història ha sigut utilitzat com a polvorí i temple cristià i musulmà.

Context Històric

Aquesta obra està situada al període clàssic, que va del 476 a.C. fins el 323 a.C. entre les guerres mediques i la mort d’Alexandre el Gran. Durant les guerres mediques els perses van intentar conquistar l’imperi grec i van ésser derrotats en la batalla de Salamina. Posteriorment, després de les guerres mediques Atenes agafa prestigi i prenen el domini sobre les altres ciutats gregues liderant la Lliga de Delos coincidint amb la època de màxima esplendor d’Atenes.

Durant aquesta època d’esplendor Atenes gasten molts diners en obres públiques per demostrar el seu poder i la seva grandesa. Un exemple d’elles és el Partenó. A més a més, es creu que gran part de les obres van ser executades en temps de Pèricles, governador en solitari després de l’any 447 a.C.

Aquest poder sobre les altres ciutats dura fins a les guerres del Peloponès, en les quals Atenes lluita contra les altres ciutats gregues. Les polis gregues passen a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip (338 a.C.) que és pare d’Alexandre el Gran, aquest últim va crear un sol imperi, des d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura grega com a base. No obstant, al morir, el seu imperi es va veure dividit en diferents regnes. Per acabar, un cop acabades les guerres mèdiques es reconstrueix l’Acròpolis d’Atenes que havia quedat destruïda començant per el Partenó pels motius explicats anteriorment.

Anàlisi Formal

Elements de suport i suportats

El Partenó va ésser construït obeint el principi de l’arquitectura arquitravada, és a dir, les columnes aguanten unes estructures horitzontals anomenades entaulament. Les columnes, d’ordre dòric, suporten un entaulament composat per un arquitrau, per un fris i una cornisa que recorren tot el perímetre de l’edifici (horitzontal), estaven decorades. Finalment, els murs i les columnes interiors són els encarregats de suportar la coberta inclinada de dues aigües i dues façanes. Els dos frontons triangulars estaven decorats amb diferents escenes.

Espai Exterior:

El Partenó es va construir seguint els preceptes de l’ordre dòric: columnes grans i amb pocs elements decoratius. Els temples havien de ser octàstils (8 columnes a la façana principal) amb dos pòrtics hexàstils. És un temple perípter , és a dir, està envoltat de columnes i és monòpter degut a que la segona fila de columnes no dona la volta a tot l’edifici. El temple s’alça sobre l’estilobat (localitzats just a sota de les columnes) i dos estereòbats (estan per sota de l’estilobat), que són les plataformes que sostenen tota l’estructura, aquestes plataformes semblen escales. Al ser columnes d’estil dòric no tenen base, per això es diu que l’estilobat és la base.

Són columnes rígides i gruixudes que donen una sensació de solidesa, tot i que no són gaire altes. El fust, format per tambors superposats, és molt robust i l’alçat és entre quatre i sis vegades el seu diàmetre. Per donar la sensació que les columnes són rectes, hi ha una mica d’èntasi i alhora són estriades amb aresta viva per tenir una millor visió de conjunt. El capitell, té la forma típica de les columnes dòriques; el primer tram té una motllura còncava molt suau i amb forma anular anomenada collarí i el capitell el formen un equí en forma de con i un àbac quadrangular, ambdós sense decorar.

L’entaulament presenta les tres seccions horitzontals superposades característiques: està format per un arquitrau que recolza directament sobre les columnes i és llis sense ornaments ni decoració. A sobre de l’entaulament hi ha el fris, està dividit en dues seccions, els tríglifs i les mètopes, que estan decorades amb alts relleus. A la part superior, la cornisa, està decorada als extrems amb unes escultures petites anomenades acroteris. Per sobre de la cornisa hi ha el frontó, i igual que les mètopes està decorat amb alts relleus i també estava policromat.

Espai Interior:

És un temple de planta rectangular amb una cel•la dividida en l’interior amb dues estances on la comunicació entre elles era inexistent, això convertia el Partenó en un temple doble. Naos, la sala més gran, és on

...