Comos e da la Creació del món segons els Vikings (català)

VIKINGS

i coneix com víkings al conjunt de pobles noruecs, danesos, suecs i islandesos que, especialment entre finals del segle VIII i fins a principis del segle XI, van sembrar el terror no solament en els mars del nord sinó també a tot Europa estenent cap a Orient fins al actual Iraq i arribant per Occident a les costes del sud de la Península Ibèrica.

La paraula vikingr apareix per primera vegada en textos llatins al segle XII, quan ja havia finalitzat l'Era Vkinga. Posteriorment va desaparèixer i va ressorgir convertida en "viking" al segle XIX al costat d'un ressorgir romàntic sobre aquests pobles.

RUMORS: cascos amb cuernos (idealització romàntica), sanguinaris....

CREACIÓ DEL MÓN

Al principi només existia el buit. Més al nord allà on l'abisme, es va formar una regió de núvols i ombres trucades Niflheim. Al sud es va formar la terra del foc, Muspellsheim. Al ajuntar-se els 12 rius dels corresponents móns, es va crear una zona fred de gebrei amb l'aire càlid que bufava des del sud va començar a fondre el gebre i de les amorfes aigües sorgir Ymir, un gegant de gebre, el primer de tots els éssers.

Després va sorgir una gran vaca anomenada Audumbla. Ymir va  viure de la llet de Audumbla, i de la seva suor va néixer una parella de gegants, i dels seus peus un fill. Aquest va ser l'origen dels "gegants de gebre", també anomenats yotes. Audumbla va viure llepant el gebre a les roques , d'on va sorgir poc a poc el primer home, Bure, i d'ell descendeixen els déus anomenats “asas”.

El fill de Bure, de nom Bor (nét d’Audumbla), es va casar amb la filla d'un yote, Bestla (filla de Ymir), i junts van tenir tres fills déus: Odin, Vili i Veu, que molt aviat es van tornar en contra de la raça dels gegants exterminant a tots menys a dos, que van escapar per perpetuar la raça. A l'calmar el caos resultant del desbordament, a fondre el gel, els tres déus van treure el cos inert de Ymir fora de les aigües i van crear la terra. En aquest nou món van crear el món dels homes, anomenat Midgard del cos de Ymir. Dels ossos es van crear les muntanyes i de la seva sang va omplir els oceans. Les seves dents, trencats i afilats, es van convertir en els nombrosos penya-segats del món. El seu pèl es va convertir en la vegetació de la terra i el seu crani en el cel sobre els seus caps. I el que quedava de cervell en el seu crani després del combat es va convertir en les primeres núvols ondulants. Amb el cel i la terra posats en el seu lloc, els déus van decidir que es necessitava una llum. Van viatjar al muspellsheim per recollir algunes de les espurnes. Van llançar-les al cel, i així es van convertir en les estrelles i planetes.

 Després, i perquè els homes no se sentissin sols, van crear al centre de Midgard el món dels “asas”, Asgard, al centre del creixia un gran freixe anomenat Yggdrasil. van col·locar la terra dels humans entre ells mateixos i el Jotunheim, esperant posar la major distància possible entre ells i els gegants.

YGGDRASIL
Yggdrasil va ser l'arbre de la vida, i si morís, significaria la destrucció total del món. Yggdrasil sostenia el cel i en la seva copa vivia un àguila, i entre els ulls de l'àguila un esparver anomenat Vederfølner. Pel tronc corria l'esquirol Ratatosk passant notícies i insults entre l'àguila el drac Nidhug que vivia al costat d'una de les arrels de Yggdrasil. Quatre cérvols corrien per les seves branques i la rosada que queia de la seva cornamenta formava els rius del món. Yggdrasil tenia tres arrels. Una era a Asgard, on també es trobava el pou d'Urd vigilat per tres nornas, encarregades de treure aigua del pou per regar Yggdrasil. Aquestes tres ninfes regnaven sobre el destí dels homes i decidien si viurien feliços o no. L'altra arrel era a Jotunheim, el món dels yotes (gegants de gebre), i aquí també es trobava el pou de Mimer. Era el pou de la saviesa i el que bevia del pou sabria tot el passat i tot l'esdevenidor. En el fons del pou es trobava un dels ulls d'Odin, qui el va donar en penyora a canvi de saviesa. La tercera arrel era a Niflheim, on es trobava també el drac Nidhug.

ENANOS

...