Comtenrio Edito de Telepinu

Història Antiga

Comentari de text:  “Edicte Hitita de Telepinu”

El text "l'Edicte hitita de Telepinu" es tracta d'una font primària, ja que és contemporània als fets que narra; tot i que es podria considerar una font secundària pel simple fet d'haver estat traduïda i, possiblement, interpretada. Trobem que es tracta, a més, d'una font documental textual de caràcter jurídic-polític, més concretament un edicte que va promulgar el rei de l'Imperi hittita, Telepinu. Aquest edicte es tracta d'un dictamen o una sentència, similar a un codi de lleis o una petita legislació, de dues normes o punts, una sobre l'herència del tron del rei dins l'Imperi hittita i l'altre sobre la pena aplicada a la usurpació del tron reial, o en general a qualsevol dany contra la família reial (a més de parlar-ne dels límits d'aquesta pena). Sobre el primer punt diu, en resum, que l'hereter al tron reial serà, en aquest ordre, el príncep (el fill més gran del rei) o, en el cas de no tenir descendència masculina, es buscaria un home a la filla més gran del rei i aquest seria coronat com a rei; segurament es buscaria un dels homes més poderosos, sinó el més poderós, per a ser rei. Amb això es consolidava el sistema hereditari del tron hittita de manera sanguínia. El segon punt diu, en resum també, que la usurpació o assassinat contra el rei o qualsevol integrant de la família reial, estaven penats amb una sentència de mort pública, que de cap manera podria arribar a afectar a la casa, la família o les terres de la persona que era penada de mort.

Tot això ho fa amb un previ context i raonament del perquè d'aquest edicte, on ens parla de l'història i les successions dels anteriors reis de l'Imperi hittita (des del que es pot considerar com al primer rei de l'Imperi hittita, Labarna) i les traïcions i assassinats per poder arribar al tron, remarcant molt aquestes, ja que, cito textualment; el derramamiento de sangre de la familia real se había prodigiado en demasía, i vol aturar aquesta tradició d'usurpació. Arran d'aquest context de traïció, assassinat i usurpació, Telepinu convoca en un Tribunal a un Consell de Nobles (conegut com a pankus) a assemblea, a la ciutat de Hattusha (la capital de l'Imperi Hittita)

Ens trobem durant el conegut com Regne Antic dins de la història dels Hittites (1680 – 1430 aC), el qual correspon a les fases inicials del poble hittita, on originalment existien petites ciutats-estat, i també alguns regnes, que es van agrupar sota l'autoritat central del rei Labarna i van passar a formar una gran potència imperial que es va expandir per tota la península anatòlica, la regió mesopotàmica i fins i tot va arribar a ocupar certes ciutats de l'antic Egipte, anomenat en efecte com a Imperi hittita. Més en concret, ens trobem durant el regnat de Telepinu (1525-1500 aC), rei del qual destaquem aquests tres fets com a rellevants: el primer, la seva arribada al tron arran de la usurpació del tron de l'hereter i posterior desterrament de Huzziyas I, germà de la seva esposa; la segona, una posterior creació d'una legislació sobre l'herència consanguínia del tron i l'intent d'usurpació; i finalment el seu ideal expansionista i imperialista, que el van portar a conquerir algunes ciutats de les terres de la península d'Anatòlia com la ciutat de Hassuwa i Luhha, entre d'altres. Es desconeix, en gran mesura, els temps dels regnats posteriors a Murshili i anteriors a Telepinu, els quals són els reis Hantili I, Zidanta I, Ammuna I i Huzziyas I (especialment dels dos darrers), però se sap que l'Imperi Hittita va restar sense grans modificacions ni perills durant aquests quatre regnats, degut, principalment per la consolidació del prestigi i poder de l'Imperi hittita que va dur a terme el rei Murshili durant el seu regnat. Amb Telepinu al tron, el poble hittita es trobava en una època prou desfavorable respecte als regnats que es van viure anteriorment, principalment per l'arribada dels atacs del poble dels kaskas (un poble preindoeuropeu conegut principalment per les invasions i saquejos a l'Imperi hittita), i també per la consolidació i el creixent poder de Mitani o Naharina, un petit regne hurrita que ocupava des del riu Tigris fins al riu arribant a ocupar ciutats amorrites i hittites en el seu màxim esplendor) i que es trobava en auge, arribant a amenaçar l'hegemonia de l'Imperi Hittita. L'arribada de Telepinu al tron va ser favorable per a l'Imperi hittita i sobretot per a la monarquia i les successions reials, que es veuen consolidades, tot i que amb la mort d'aquest rei, l'Imperi decau altre cop.

En referència a la reialesa de l'Imperi hittita, i les seves successions i herència, projecta una imatge molt negativa, molt poc consolidada d'aquesta, caracteritzada per la traïció, la usurpació, l'assassinat i l'ambició de ser rei, com podem comprovar en el text. Com podem analitzar, també a partir del text, dels reis que nomena només els dos primers, Labarna i Hattushili, els podem considerar com a "legítims" (o això és el que dóna per descomptat el text, ja que no esmenta cap traïció o usurpació), ja que els següents reis arriben al poder com a usurpadors, traint i assassinant l'antic rei, i a més d'una manera quasi periòdica i pautada, com que no existeixen unes clares normes de successió. Aquest sistema caòtic d'usurpació del tron com a mètode d'evolució i avanç de la dinastia reial va arribar a la fi amb la creació i promulgació, a mans del rei Telepinu, de la legislació que descriu l'Edicte de Telepinu, que ara sí, posava unes normes prou clares de successió i herència. Fins i tot el mateix rei Telepinu qui, com ja he mencionat, promulga aquesta legislació per a mantenir un cert ordre dinàstic i que, a més, la usurpació del tron reial estigui penat de mort, va arribar al poder com a usurpador, desterrant a l'antic i "legítim" hereter del tron reial Huzziyas I. Aquestes traïcions i conspiracions, doncs, que poden recordar a la novel·la Cançó de gel i foc, són les causants de la mala imatge que dóna la reialesa hittita, i és el rei Telepinu, com ja he dit, qui ho atura. Adopta així una herència del tron consanguínia i principalment paterna-filial, argumentant també, que tots els mals que ocorrien a l'Imperi en aquells temps eren deguts al caos dinàstic que patia l'Imperi hittita, ja que els deus reclamaven la sang dels reis assassinats per traïció i usurpats.

...