Context històric de la restauració.

Context històric de la restauració La Restauració borbònica (1874-1931),va ser1període iniciat amb el restabliment d la monarquia borbònica amb d'Alfons XII(1875),va significar la implantació d'1nou sistema polític q va posar fi a la inestabilitat dl Sexenni democràtic.Cánovas dl Castillo srà l'artífex dl nou règim, regulat x la Constitució dl1876.El sistema canovista es basava en l'existència d dos grans partits,el Partit Conservador i el Partit Liberal, anomenats partits dinàstics,q es tornaven en el poder(torn pacífic).El funcionament dl sistema estava manipulat x la pràctica dl caciquisme i el frau electoral,x a garantir el torn.D'aquesta manera tan poc democràtica,es garantia el poder a1dls2partits lleials a la monarquia i totes les altres forces polítiques dl país restaven al marge d'aquest joc polític.Era la fòrmula elegida x les classes altes(l'oligarquia agrària i industrial)x a garantir l'estabilitat plítica i evitar el perill revolucionari d les masses,dsprés e l'experiència dl Sexenni.En definitiva,la Restauració representa el triomf d l'opció liberal moderada,la reformulació conservadora d l'Estat liberal.La intenció dls polítics liberals d la Restauració era construir i consolidar1estat políticament i jurídicament fort,capaç d defensar i garantir els interessos dls propietaris i dls diferents grups econòmics q dominaven l'Estat.D fet,volien contrarestar i neutralitzar el perill q representaven x a l'ordre socioeconòmic establert els corrents ideològics republicans,nacionalistes,marxistes i anarquistes.

Context històric del catalanisme Va ser1moviment q propugnava el reconeixement d la personalitat política d Catalunya o dls Països Catalans.S'inicià amb la Renaixença,moviment q cal situar en el context europeu d la difusió del Romanticisme i d la irrupció dls nacionalismes.Primerament va dsenvolupar-se un atalanisme d tipus cultural,sense cap+ambició q recuperar la llengua,la història i les tradicions ctalanes,impulsat pl moviment d la Renaixença literària, q va reivindicar el català literari(arcaic)i q tindrà en els Jocs Florals el principal exponent.En la frmació d'aquest ctalanisme cultural,cal dstacar l'aportació d la cultura popular,afavorida x la continuïtat d l'ús popular dl català parlat,amb diverses manifestacions tant pròpiament culturals(premsa),com reivindicatives(manifestacions anticentralistes),representades x federalistes i carlins.Dl federalisme va sorgir el regionalisme d Valentí Almirall,autor de la primera formulació teòrica dl catalanisme polític,amb l'obra "Lo Catalanisme"Aquesta cultura nacional,renovada i difosa pl Modernisme a la fi dl sXIX,va servir d base al catalanisme polític,q no es consolidarà fins al primer terç dl sXX.Dins el catalanisme polític cal destacar2grans posicions ideològiques:1catalanisme conservador,d base burgesa,q lluitarà x aconseguir autonomia política,prò q també col.laborarà puntualment amb el govern central espanyol,i1 ctalanisme d'esquerres,progressista,d base popular,q arribarà a frmular plantejaments independentistes.El catalanisme conservador, impulsat x la burgesia,va redactar el1rProjecte d'Estatut d'autonomia, conegut com les Bases d Manresa  i,més tard,va formar el primer partit polític catalanista,la Lliga Regionalista,amb nous plantejaments nacionalistes d’Enric Prat d la Riba.La Lliga Regionalista,el partit hegemònic a Catalunya,va impulsar i controlar la Mancomunitat d Catalunya,fins q desaparegué amb la Dictadura d Primo de Rivera.El catalanisme d'esquerres no es va estructurar fins al començament dl sXX i es va caracteritzar x la manca de cohesió,x l'enfrontament amb la Lliga Regionalista i x l'adopció d plantejaments independentistes amb el partit Estat Català d Francesc Macià,q+endavant derivà en Esquerra Republicana d Catalunya,el partit q va aconseguir l'hegemonia política catalana dsprés de la Dictadura de Primo d Rivera.

Bipartidisme i torn pacífic-Cánovas dl Castillo va introduir un sistema d govern basat en el bipartidisme i l’alternança en el poder dls dos grans partits,el conservador i el liberal,pretenien reunir en el seu si totes les forces polítiques q acceptaven la monarquia alfonsina.Un torn pacífic d partits q garantia l’estabilitat institucional per mitjà d la participació en el pder.

Els partits dinàstics-Cánovas va transformar el partit alfonsí en liberal conservador q tnia els grups polítics mes conservadors,anomenat partido Conservador.Ell va proposar la frmació d Sagasta q va aglutinar progressistes,unionistes i republicans moderats en el partido liberal.Els partits d minories defensaven la monarquia,la Constitució,la propietat privada i la consolidació d l’estat Liberal,unitari i centralista.Els conservadors proposaven un sugragi censatari i els liberals el sufragi universal masculí d reformisme social+progressista i laic.L’alternança dl pder entre aquestes opcions dinàstiques volien l’estabilitat institucional.Quan el partit del govern tenia un procés d desgast polític i perdia la confiança d les corts,aquests convocaven eleccions amb la finalitat d’aconseguir el nmbre d diputats necessari x frmar una majoria parlamentaria q li prmetes governar.El nucli dels conservadors ctalans es reunia al voltant dl jurista Manuel Duran i Bas i Josep Ferrer,Manuel Girona(el banquer adinerat).Situats a la franja+conservadora dl partit,van oposar-se a la tolerància d cultes.Tambè es van mostrar contraris al reformisme proposat pels liberals.  

Torn de partits-alternança dl poder entre dos partits avans d les eleccions.X pujar al pder no s’utilitzava violència,pactavan qui governaria l’any seguent.Sagasta va frmar un1r govern liberal q va introduir el sufragi censatari masculí.Cánovas va trnar al pder.Va impulsar1acord entre conservadors i liberals anomenat Pacte d’el pardo amb la finalitat d donar suport a la regencia d Maria Cristina i garantir la continuitat d la monarquia.durant el govern d Sagasta els liberals van impulsar una important obra reformista x incorporar al sistema alguns drets associats als ideals d la revolució i la reforma+transcendentva ser la implantació del sufragi universal masculí en les eleccions gnerals.

...