EL TRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA

1-EL TRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA

El naixement del nacionalisme

En l’edat mitjana i moderna, la paraula nació designava un grup de persones nascudes en un mateix lloc i sota el poder d’un monarca que controlava territoris diferents. Tenia un sentit geocèntric i cultural. En el segle XIX la paraula nació adquireix una dimensió política i es va reivindicar que les fronteres dels estats coincidissin amb les fronteres de les comunitats nacionals. A finals del segle XVIII es defineixen dues concepcions d’estat:

-Els romàntics alemanys defensaven la concepció cultural de la nació. Consideren que la nació s’ha creat en el transcurs d’un temps, amb una cultura, llengua i història comunes i amb dret d’organitzar-se com a estat sobirà.

-Els teòrics francesos plantejaven una concepció política de la nació. La nació es forma per la voluntat d’un grup de persones de compartir unes mateixes lleis, drets i deures.

Van succeir dos processos: estats que posen en marxa polítiques nacionalitzadores i pobles que lluiten per ser nacions.

La política nacionalitzadora dels estats

Els estats pretenen desenvolupar el sentiment nacional, la cohesió dels seus habitants i l’orgull patriòtic. L’educació s’imparteix en la llengua nacional, es desenvolupen tradicions, banderes himnes etc... Es van instrumentalitzar les competicions esportives per fomentar el sentiment d’amor envers la pàtria. Va haver molts problemes entre comunitats nacionals diferents.

Els moviments nacionalistes disgregadors

Els moviments nacionalistes van donar lloc a la disgregació de diverses entitats polítiques existents. Bèlgica es va separar dels Països Baixos el 1830. Els imperis austrohongarès i turc també van patir aquesta disgregació. L’impero Austrohongarès va mantenir-se tot el segle XIX però l’imperi turc es va dividir en Grècia, Sèrbia, Romania, Montenegro, Bulgària i Albània. Irlanda es va independitzar del Regne unit el 1922 però la part del nord va seguir sota domini britànic.

Els moviments unificadors: Itàlia i Alemanya

Altres moviments van provocar la unificació de diverses comunitats nacionals: Itàlia i Alemanya. Polonia no ho va poder fer fins al 1918. La península itàlica estava dividida en diversos estats, alguns sota dominació extrangera. Però l’existència d’una tradició històrica i cultural va forjar un sentiment d’unitat entre els italians. Al 1861 es va unificar Itàlia liderada per Piemont. En el cas alemany, Prússia va ser l’estat que va dirigir la unificació. Hi havia una cooperació econòmica entre els estats alemanys pero Prússia va accelerar la unificació per la via militar. De la ma de Guillem I i Bismarck va néixer l’imperi Alemany el 1871.

2-LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS

L’expansió per l’Oest americà

Entre el 1800 i el 1850 la població dels EEUU va passar de 5 a 23 milions com a conseqüència de l’arribada de immigrants procedents d’Anglaterra i d’Alemanya. El país va anar incorporant nous territoris. Louisiana i Florida van ser comprades a França i Espanya al segle XIX. GB va cedir Oregon al 1845, a la vegada que Texas va ser annexionada. El 1848 es van incorporar Nou Mèxic i Califòrnia, a la costa del pacífic que va ser colonitzada ràpidament. Aquesta expansió va proporcionar terres i va forjar la identitat del EEUU com a nació. Es podien distingir tres grans regions segons l’economia: el nord-est, amb un gran desenvolupament industrial i urbà, el sud, que tenia una economia basada en les explotacions de cotó i tabac, i l’oest, on predominaven els petits grangers independents.

El problema de l’esclavitud i la guerra de Secessió

La constitució dels EEUU va deixar a l’elecció dels estats l’aboliment de l’esclavitud. Els del nord la van abolir però els del sud no perquè deien que era la base de les explotacions de cotó i de tabac. L’enfrontament entre abolicionistes i esclavistes es va intensificar durant el segle XIX. El 1860 va sortir escollit com a president Abraham Lincoln, que estava en contra de l’esclavitud i no en va permetre l’expansió. 11 estats del sud van crear una confederació però Lincoln va decretar que cap estat no tenia dret a separar-se dels EEUU. Així que es va proposar unir-los per la força. Aquesta guerra va durar 4 anys i va acabar amb la victòria del nord. Va ser una guerra molt destructiva. Hi va haver mig milió de morts i moltes terres devastades.

La reconstrucció

El període posterior a la guerra es coneix amb el nom de Reconstrucció. Va ser una època de gran prosperitat econòmica. Van iniciar una fase de desenvolupament que va portar els EEUU a ser la primera potència mundial. En aquell període la vida política es va organitzar en el partit demòcrata i en el republicà, que avui perduren.

3-LIBERALISME I AUTOCRÀCIA A EUROPA

La consolidació del liberalisme a la Gran Bretanya i França

La democràcia va avançar poc a poc: es va aprovar el sufragi universal masculí, la llibertat religiosa i la llibertat d’expressió. Van sorgir partits polítics moderns. Els partits socialistes van començar a tenir representació parlamentària, perquè els obrers podien votar. Els partits van començar a desenvolupar estratègies polítiques modernes, perquè ara necessitaven que el missatge arribés a tota la població.

-En primer lloc les dones continuaven sense tenir reconeguts molts drets bàsics, com el dret de vot, i continuaven sotmeses a l’home. Van aparèixer associacions de dones que lluitaven per la seva situació. Aquest moviment es coneix com moviment sufragista.

-Un altre factor pel qual la democràcia no era total, era la manipulació dels resultats electorals.

La democràcia va donar lloc a mesures per protegir els mes desafavorits, i es van crear els primers subsidis per atur i les primeres pensions de jubilació.

El manteniment de sistemes polítics autocràtics i autoritaris

-A Rússia el tsar mantenia un ferri absolutisme i l’esclavitud va existir fins al 1861. La noblesa, l’església ortodoxa i l’exèrcit controlaven els càrrecs. L’economia es basava en l’agricultura i la industrialització era molt limitada.

-A Alemanya després de la unificació es va crear un sistema autoritari. Es va aprovar una Constitució que creava un parlament, però que no podia oposar-se a les decisions de l’emperador. Tenien una política social molt avançada.

-A l’imperi austrohongarès durant el segle XIX l’emperador va continuar controlant tot el poder amb el suport de l’església. A principis del segle XX l’Imperi va iniciar una obertura cap

...