El Barroc Català

La literatura catalana dels segles XVI, XVII i XVIII (1a part)

By Universcat on 4 octubre 2012 | Feu un comentari

Dins de la història de la literatura catalana, el període comprès entre els segles XVI i XVIII ha estat tradicionalment menystingut i poc estudiat, ja que es considerava que la producció literària d’aquests tres segles havia estat molt reduïda i de baixa qualitat. Per això, aquesta etapa s’ha conegut durant molt de temps amb el nom de “Decadència”. Els estudiosos moderns han intentat rectificar aquesta visió de la producció literària d’aquests tres segles i prefereixen parlar de Renaixement, Barroc i Neoclassicisme i Il•lustració, ja que aquests moviments també van arribar a Catalunya, tot i que amb un seguit de particularitats.

Aquests són els enllaços que us portaran als apunts sobre el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme i la Il•lustració dins de la literatura catalana.

La “Decadència”

El Renaixement a Catalunya

El Barroc a Catalunya

Neoclassicisme i Il•lustració a Catalunya

Després de llegir atentament els apunts que heu pres a l’aula i de llegir els apunts La Decadència, contesteu les preguntes següents:

EL BARROC

És el moviment estètic i literari que comprèn el període que va des de finals del segle XVI fins a començaments del segle XVIII. De fet, podem dir que el Barroc és el moviment que marca el pensament, l'art i la literatura del segle XVII.

El Barroc respon a la crisi dels dos principis fonamentals del Renaixement: l'admiració pels antics i la creença que la Raó era l'única font de coneixement.:

-L'optimisme, la confiança en l'home, dóna pas al desencís i a l'escepticisme.

-S'imposa el retrat de la vida immediata, en la qual la mort està constantment present, amb la qual cosa es produí una irrupció del vitalisme: la força serà preferida a la bellesa. -El tema del temps adquirí una importància fonamental.

El segle XVII es coneix com el segle del Barroc: és l’època de Velázquez i Rembrandt, de Shakespeare i Cervantes, però també el segle d’una sèrie de crisis polítiques, demogr{fiques, econòmiques i religioses d’enormes dimensions. Les guerres de religió, com la Guerra dels Trenta Anys, suposa la lluita entre catòlics i protestants, i portarà el caos al continent europeu.

En alguns països europeus, com Espanya i França, culmina el procés que dóna lloc a la monarquia absoluta. Els reis justifiquen la seva autoritat màxima perquè diuen que és de dret diví, que els arriba directament atorgada per Déu i per això, el monarca no està sotmès a cap tipus de control. La noblesa accepta aquesta teoria a canvi de seguir gaudint dels seus privilegis.

El segle XVII va ser un segle de crisis, que van afectar molt particularment els territoris de l’Imperi espanyol.

Crisi econòmica i demogràfica

- Crisi demogràfica: tornen les epidèmies, com la pesta, que es van repetir periòdicament i que van coincidir amb èpoques de fam i de pujada dels preus dels aliments

- Decadència de l’agricultura: agreujada per l’expulsió dels moriscos l’any 1603, que va suposar una greu pèrdua de m{ d’obra agrícola i que contribuí a agreujar la crisi econòmica.

- - Decadència de la ramaderia de la llana, que va començar a trobar molts problemes per a exportar els seus productes, i de les manufactures, que no podien competir amb les produccions estrangeres.

- - Decadència del comerç: la competència francesa en el Mediterrani i la competència anglesa i holandesa en l’Atl{ntic agreujaren la situació, que ja era crítica a causa de

- l’esgotament de les mines americanes. Com a conseqüència de la crisi comercial va disminuir la circulació de la moneda.

- - Nefasta política econòmica dels governs de la corona espanyola (disminució de la quantitat de plata en les monedes, devaluació del seu valor, augment dels impostos...)

Aquesta crítica situació econòmica comporta que els camperols cada cop siguin més pobres. Les classes mitjanes artesanes cada cop estan més debilitades econòmicament. Es produeix el nombre dels grups socials improductius (no treballen, no produeixen riquesa), com la noblesa i el clergat, per una banda, i els marginats, pícars i pidolaires, d’una altra.

- La mentalitat que imperava a Espanya durant el segle XVII, basada en el despreci pel treball, va agreujar la crisi econòmica i social. Els models socials de l’Espanya del Barroc seran l’hidalgo que no treballa encara que es mori de gana, però ha de mantenir les aparences, i el pícaro.

- -Atacs dels pirates anglesos: totes les riqueses que venien d’Amèrica havien de travessar l’Oce{ Atl{ntic fins arribar a la Casa de Contratación de Sevilla, que era l’únic organisme que podia gestionar l’intercanvi comercial amb Amèrica. Ben aviat, anglesos i francesos van veure que assaltar els vaixells que venien d’Amèrica podia ser un negoci força fructífer i s’inicia una activitat de pirateria que es dedicava a assaltar els galions espanyols.

Durant els segles XVI i XVII apareix la figura del corsari anglès, especialitzat en el robatori marítim i en el saqueig de ports i mercaderies. Els corsaris gaudien del que s’anomena “patent de cors”, és a dir, “llicència per robar i saquejar”, atorgada pel monarca del seu país o d’un altre governant. França, i sobretot Anglaterra, tenien aquest tipus de corsaris que actuen dins d’un ordre legal i sota la protecció del rei.

Aquesta activitat dels corsaris anglesos contra els vaixells espanyols va ser especialment problem{tica durant el regnat de la reina Isabel I d’Anglaterra. Isabel va legalitzar l’esquadra de pirates del capit{ Francis Drake, a qui va atorgar el títol de “Sir” per les seves actuacions contra les embarcacions espanyoles. No es pot oblidar que Anglaterra i la seva reina, protestant, eren considerats enemics per l’Imperi espanyol. El saqueig de les riqueses que s’obtenien a Amèrica suposava un increment de la riquesa dels països que atorgaven patent de cors als pirates i un problema econòmic i militar per als espanyols. El segle XVII es caracteritza pels atacs en el Carib i en l’Oce{ Atl{ntic contra l’Armada espanyola.

La situació religiosa: la Contrareforma

La Contrareforma, nascuda del Concili de Trento, suposar{ als territoris de l’Imperi espanyol la recuperació de la influència i el poder de l’Església Catòlica, després de l’aparició del moviment de la Reforma religiosa i de les ideologies nascudes durant el període del Renaixement

...