El Nombre De La Rosa

El nombre de la Rosa

Al film apareixen diverses situacions que tenen significats molt concrets cadascuna, però és necessari realitzar un anàlisi històric d’aquest, per tal d’entendre-les totes i, d’aquesta manera comprendre la pel•lícula en la seva totalitat, des del fil argumental principal fins als detalls que poden passar per alt més fàcilment.

Tot i que est tracta d’una obra de ficció, la majoria de personatges que hi apareixen son històrics, així com el context sòcio-cultural que en constitueix el rerefons.

Per tal d’entendre i conèixer millor el context històric tant de la novel•la com del film en qüestió, cal doncs, analitzar detalladament l’època en la qual està ambientada, tenint en compte els personatges que hi apareixen, les relacions entre aquests i les situacions que es desenvolupen.

Umberto Eco, situa el desenvolupament de l’acció en una abadia benedictina italiana, l’any 1327. La data i el lloc, van ser escollits minuciosament per l’autor per tal de poder reflectir de la manera més veraç i transparent el context històric d’aquell moment concret. Per a la creació de Guillermo de Baskerville, Eco, s’inspira en Guillem d’Ockham, un frare franciscà i filòsof anglès.

A meitat del segle XIV, les ordres mendicants es troben en ple apogeu i el fet que busquin, en certa manera, capgirar la vida religiosa de l’església catòlica, mantenint la tradició monàstica basada en l’estudi i l’observació, és motiu de fortes tensions entre aquestes ordres i la part de l’església més conservadora i tradicional. Els pilars fonamentals d’aquest tipus d’ordres són tres:

• El vot de castedat, a través del qual, el frare segueix la pauta del Crist Cast, renunciant voluntàriament al matrimoni i a tenir descendència.

• El vot d’obediència, a través del qual, s’intenta imitar al Crist Obedient al Pare, renunciant així a la voluntat pròpia.

• El vot de pobresa, amb el qual el frare pretén imitar al Crist Pobre, nascut en un pessebre, renunciant d’aquesta manera a la possessió de béns materials. Aquest és l’aspecte fonamental de la doctrina de les ordres mendicants que xoca frontalment amb els preceptes de l’estament eclesiàstic. Al film, aquest “enfrontament” es representa amb la celebració d’una cimera entre una delegació papal presidida per i els frares franciscans, on es discuteix sobre la pobresa de Crist i de l’església.

El personatge històric que presideix aquest comitiva, és Bertrand du Pouget (1280-1352), diplomàtic papal i Cardenal francès. En relació al seu càrrec de cardenal va estar estretament involucrat en el tractament de les conseqüències pràctiques de la migració del papat d'Avinyó, i també en l'esforç per mantenir el prestigi papal a Itàlia.

El papa d’aquell moment és Joan XXII (1249-1334), que a l’any 1318 publicà una butlla en la qual condemnava la postura dels espirituals, qualificant-la com herètica i citat al general de l’ordre (Miguel de Cesena) a comparèixer a la seu d’Avinyó.

Cal tenir en compte l’aparició d’altres personatges històrics de la mateixa ordre, que són gairebé passats per alt i que no reben l’atenció que es mereixen, degut a la brevetat del film. Aquest és el cas d’Ubertino da Casale (1259-1330), un franciscà nascut a Gènova que fou enviat a la regió de la Toscana, de la qual va esdevenir-ne el líder espiritual.

Anys després fou convocat a Avinyó per discutir sobre la doctrina que dividia l’Ordre Franciscana, però les seves idees no van agradar i van ser rebutjades. Da Casale formava part dels “espirituals”, una de les dues tendències en què es va dividir l’Ordre Franciscana després de la mort de Sant Francesc d’Assís. Postulaven una inclinació estricte als vots de pobresa i de renuncia als béns materials. En contraposició, existien els “conventuals”, que acceptaven una revisió parcial de la regla de la pobresa de l’ordre. Arrel del rebuig, Ubertino va deixar l’ordre i es va retirar a un convent benedictí.

També apareix Michele de Cesena (1270 – 1342) un franciscà italià, general de l’ordre i teòleg. La seva defensa de la pobresa evangèlica el va posar en conflicte amb el Papa Joan XXII. Aquesta controvèrsia, finalment va desenvocar en una qüestió teològica: si estava en consonància amb la fe catòlica considerar que Crist i els apòstols tenien cap propietat individual o en

...