El llibre de meravelles, V. A. Estellés

3.-El llibre de meravelles, V. A. Estellés

   En 1971 es va publicar El llibre de meravelles de V.A. Estellés, un dels poetes més rellevants de la literatura catalana contemporània.

   Al voltant de 1958nva escriure una part important de Llibre de meravelles. Aquests poemes testimoniaven i constataven les vivències, els records, els instants de cada dia, els quals es convertien en positius dins un context dominant de pena i misèria, per la qual cosa eren especialment importants, per únics i irrepetibles, és a dir, per meravellosos.

2.- V.A. Estellés

    Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot en 1924 i va morir en1993. La seua infantesa es va caracteritzar per les vivències relacionades amb l’Horta de València i l’ajuda al seu pare i avi al forn on treballaven.

   La seua producció poètica abasta més de cent títols i va començar a publicar-se en llengua castellana a partir de 1944 i ja en català des de 1953.

   Durant els anys cinquanta i els seixanta, va elaborar una intensa producció literària en llengua catalana, que va romandre inèdita durant molts anys i publicarà a partir dels anys setanta fins a la seua mort. Pòstumament es van publicar tres volums de Mural del País Valencià (1996) i L’inventari clement de Gandia (2012)

   L’any 1945 va publicar nou poemes en castellà a les revistes Garcilaso i La estafeta literaria que seguien la tendència literària del moment anomenada garcilasismo.

    Va estudiar periodisme a Madrid fins a 1945 gràcies a una beca i en 1948 va començar a treballar a Las provincias, dirigit aleshores per Martí Domínguez. Estellés sovint realitzava comentaris, cròniques i ressenyes d’estrenes de cinema i de llibres.

   En 1955 es casà amb Isabel Lorente, que provenia de Gandia.

La seua prolífica obra poètica s'emmarca en els pressupòsits del realisme social.

Una part important de la poesia estellesiana s'escriu durant la postguerra; en canvi, només aconsegueix publicar 4 títols abans de 1970: Ciutat a cau d'orella (1953), La nit, Donzell amarg i L'amant de tota la vida. Tanmateix, des de 1970, amb Lletres de canvi, es produeix l'eclosió de la seua obra mitjançant la publicació de poemaris anteriors inèdits i, al mateix temps, l'aparició de noves obres. Per exemple, el 1971 s'editaren 4 llibres escrits durant la postguerra: Primera audició, L'inventari clement, Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys. S'ha convertit en un poeta popular, amb gran èxit durant la transició democràtica. Canalitzà un sentiment cívic col.lectiu que s'hi reflecteix al poema La rosa de paper. (En aquest poema l'escriptura poètica arriba al poble com a consigna de resistència i transformació).

Estil

   L'autor, aportava a la poesia una elaboració  mètrica, retòrica i lingüística singular que sabia combinar els recursos tradicionals del llenguatge líric amb les característiques i estratègies del registre col.loquial, amb un lèxic senzill i dialectal, amb una sintaxi àgil juxtaposada o coordinada, una enunciació directa i, sovint, conversacional i una certa narrativitat que referia anècdotes i explicava esdeveniments. A més, incorporava un univers literari de la quotidianitat amb una visió testimonial i crítica.  Fuster va dir d'Estellés que era un “poeta de realitats”, un poeta individualitzat amb possibilitats d'enlluernament i lucidesa.

   El seu estil s’intensificava del tractament poètic de la quotidianitat personal i compartida de postguerra, amb una visió testimonial i crítica; amb un lèxic directe i senzill, i amb un ús sovint descriptiu i fins i tot de vegades narratiu que continuava mantenint el lirisme.

   El vers preferit serà l’alexandrí, en lloc del decasíl·lab anteriorment usat.

   Intertextualitat

     A partir de la dècada dels cinquanta, augmenta considerablement la intertextualitat amb altres escriptors. Trobem referències a Garcilaso de la Vega, Ausiàs March, Jaume Roig, Shakespeare, Salvador Espriu, etc.

  També apareixen relacions interdiscursives dels seus poemes amb la seua activitat periodística. Per exemple, als versos de La clau que obri tots els panys apareixen notícies com la mort de l’actriu americana Norma Talmadge, ocorreguda en 1957 o l’esment d’actrius com Sofia Loren, Ingrid Bergman, Brigitte Bardot, etc. Les relacions entre literatura, periodisme i cinema llavors eren determinants per tal de nodrir la pròpia poesia.

   En la dècada dels setanta escriu La fira del vent, format per 35 tankes, unes composicions escrites quan ja coneixia Carles Riba i Màrius Torres.

(Una tanka és una composició de trenta-una síl.labes distribuïdes en cinc versos: tres de set síl.labes i dos de cinc)

   Temàtica:

• AMOR: L'amor és un amor apassionat,un amor de “racons furtius”, amb un erotisme explícit, provocador. És un amor concret i quotidià que representa el gaudi de viure de la pròpia experiència amatòria de l'escriptor. És un amor fidel a Isabel, la seua dona. Sonata d'Isabel, però és també sensual i eròtic.
• MORT: És un tema permanent, amb dues presències:

             . La mort coneguda, íntima i profunda de la seua filla

             . El recurs metafòric de la mort com el destí d'humiliacions contínues.

• POESIA CÍVICA I PATRIÒTICA: Adopta una postura més compromesa, es considera un entre tants i es rebel.la contra l'opressió que pateix el poble i contra la usurpació d'allò que considera la pàtria, amb un caràcter èpic o de salm. La pàtria és l'amor a la terra, la llengua, la història, etc. Estellés es compromet profundament amb la realitat del seu país sota el règim  repressiu franquista, que genera un present de catàstrofe i de misèria.
• La POESIA QUOTIDIANA és la plasmació hedonista dels instants feliços i de les sensacions de les xicotetes necessitats primàries satisfetes, però també de la fam, el dolor, la misèria, la solitud,... i, en especial, la pena i la mort, aspectes essencials en els anys difícils de la postguerra.

     Estil:

    La seua poesia és un testimoni de la postguerra. El seu llenguatge és accessible, sense conceptes dificultosos ni construccions enrevesades, amb un ús preferent de la varietat de la llengua catalana que es parla a l'Horta valenciana, amb dialectalismes. Inclou també paraules inusuals en la literatura culta, fins i tot obscenes o antipoètiques que es fusionen amb un llenguatge extremadament líric i emotiu.

...