Els pagesos quedaren alliberats d’impostos però seguien pagant forts arrendaments amb sous baixos.

T.5 TRANS. AGRÀRIES I INDUSTRIALS

Transformacions agràries

Reformacions agràries amb l’objectiu principal de desenvolupar la propietat privada i l’economia de mercat:

• Terres passen en mans de nous grups socials disposats a fer-les servir.
• Els pagesos quedaren alliberats d’impostos però seguien pagant forts arrendaments amb sous baixos.

Efectes de la reforma: La reformació va ser lenta i insuficient per fer-les produir més amb els motius següents:

• Evolució del regim senyorial, que passaven de ser senyors a propietaris en què no podran fer lleis, cobrar impostos...
• Nous propietaris seran els que les hauran comprat en subhastes, com burgesos, militars, funcionaris...
• Espanya no té un marc físic prou bo per proporcionar més producció de la terra.

La demografia va augmentar, per tant, la producció de l’agricultura també va augmentar per tal d’alimentar a la població. Van returar l’agricultura, és a dir, posar terres en conreu que abans no ho estaven per poder augmentar la producció de l’agricultura → aquestes terres deurien ser aiguamolls o terres sense cultiu. També, l’existència de latifundis i minifundis impedien els canvis, ja que dificultaven l’augment de la producció.

A Catalunya la propietat privada (de senyorial a propietat) es consolida:

• Les desamortitzacions van ser menys importants perquè hi havia menys propietats eclesiàstiques (1a desamortització) i menys terres comunals (2a desamortització). En les subhastes es va oferir als pagesos la possibilitat de redimir el cens que pagaven i accedir a la propietat.
• No hi havia latifundis ni minifundis, predominava la propietat petita gràcies a la figura de l’hereu.
• Hi havia contractes d’arrendament emfitèutics que podran comprar terres (passaran d’arrendataris a propietaris)

També augmenta l’especialització de cultius com la vinya, olivera, arròs, arbres fruiters... que obriran un nou destí → el mercat → vendran a l’estranger. Aquí s’inicia una agricultura moderna i fa més distant ‘agricultura de Catalunya amb la d’Espanya.

Arrendament: contracte agrari on el propietari cedeix al pagès l’ús de les terres a canvi d’un preu fix anual.

Parceria: igual que el davants però el pagament era més flexible, a partir de productes.

Masoveria: contracte que obliga al pagès a conrear terres però pot viure-hi.

Augment de la població

L’augment de la població és constant a causa de:

• Disminució de la mortalitat i natalitat constant. Disminueix perquè la dieta va millorar i va augmentar la producció.
• Desapareixen les epidèmies.
• Expansió de les terres returades.

A Catalunya es dobla la població d’1M a 2M, entra abans a la fase 2-3 a mitjans del s.XIX mentre que Espanya entra al començament del XX. La 1a fase representa l’antic règim (molts morts i molts naixements) on l’esperança de vida era baixa per mala alimentació i epidèmies. La 2a i 3a representa la transició demogràfica. La 4a hi ha un equilibri entre naixements i morts on l’esperança de vida és més elevada. → Juanola.

En aquest moment, comencen a haver-hi migracions transoceàniques, on espanyols marxen a les colònies americanes en busca d’una vida millor. I també migracions internes on la gent abandona els camps i marxa a la ciutat per treballar a la indústria.

Industrialització de Catalunya

Catalunya va ser la primera regió Espanyola que s’industrialitza durant el segle XIX i el motor de la indústria va ser el sector tèxtil → cotó. Seguint els passos d’Anglaterra. Comença amb el tèxtil per tradició de les indianes però faltaven mesures liberalitzades per donar a terme aquesta indústria:

• Abolició de gremis.
• Necessitat de capitals que van sorgir de:

• Colònies americanes
• Pagesos emfitèutics (estalvis del camp)
• Fortunes comercials

Durant la dècada dels 30, posaren la màquina de vapor, la dels germans Bonaplata. Les filatures es mecanitzaven primer: màquines de fer fil a partir de cotó en floca mitjançant una màquina on després faran el teixit amb tisanes. Aquesta mecanització van influir en coses com:

• La mà d’obra era pobre i cara ja que la gent d’aquella generació era la que havia viscut durant la guerra del Francès i per tant, opten per introduir la màquina de vapor.
• Els diners del camp, estalvis, colònies...

Es mecanitzen els filats → augmenta la producció → preu barat → més compres.

Va haver-hi una crisis industrial ‘’la fam del cotó’’ 1860. Com la guerra de secessió a Amèrica va fer que la matèria prima no arribés i, per tant, ho havien de comprar a altres països. Seguidament, entre el 60 i 70 va haver una remuntada perquè:

• S’aplica la màquina de vapor en les tisanes – teixits.
• Canvia la font d’energia: havien de comprar carbó a Anglaterra i posaven les indústries a prop de ports.

• Al 1874 comencen a funcionar mitjançant l’energia hidràulica i els posaren al costat dels rius. Per tant hi ha dos maneres de fàbriques; fabrica de carbó (vapors) o fàbriques d’energia hidràulica (colònies industrials).

Característiques de la indústria tèxtil a Catalunya:[pic 1]

• Indústria lleugera i familiar.
• Petites i mitjanes.
• Limitacions: pobresa de subsòl ja que hi ha manca de carbó que han d’importar d’Anglaterra) → manca de compradors espanyols perquè no tenien diners per comprar.

Els empresaris catalans competeixen contra els teixits d’Anglaterra i demanen proteccionisme al govern espanyol.

Localització industrial

• 1a Etapa: les indústries s’instal·len a prop dels ports esperant que la matèria prima arribés (carbó → vapors).
• 2a Etapa: apareixen fàbriques tèxtils del cotí al llarg del riu per aprofitar l’energia (colònies industrials).

Totes dues indústries produeixen el mateix però amb característiques diferents (dos tipus de màquines):

• Vapors: fàbriques amb l’edifici de producció + edificis annexos. La mà d’obra serà reivindicativa perquè el treballador i l’amo tenien una relació distant.
• Colònies industrials: a la zona de la colònia hi ha un poble muntat per l’amo ja que al mig del cap no hi ha res i construeix pisos, cases, escoles, església, mercat, parcs...

Aconsegueix una relació més pròxima amb els treballadors però hi ha:

• Inconvenients: Eren organitzacions que costaven més que els vapors. Si hi havia sequeres la producció disminuïa. Cos del transport més car perquè l’havien de transportar més lluny → trens.
• Avantatges: l’aigua era gratuïta. La mà d’obra era més barata i no tant reivindicativa. Ajuntaments donaven subvencions perquè els empresaris tornessin al camp.

Seguidament, la industrialització de la llana, la metal·lúrgia i la química es van anar desenvolupant però tots depenien d’una manera o altra de la indústria tèxtil.

...