Església De San Lorenzo

Església de San Lorenzo

Fitxa tècnica

- Títol: església de San Lorenzo.

Autor: Filippo di Ser Brunelleschi (Florència, 1377-1446).

Cronologia: 1421-1470.

Estil: renaixentista.

Tipologia: església.

Materials: pedra.

Localització: Florència (Itàlia).

Obres del mateix autor Hospital dels Innocents de Florència (1419-1427) Cúpula del Duomo de Santa Maria dei Fiore (1420-1436) Santo Spirito de Florència (1434-1482)

Brunelleschi va ser un dels arquitectes florentins més cèlebres del segle XV. La derrota en el concurs per decorar les portes del baptisteri de la ciutat de Florència, projecte que va ser adjudicat a Ghiberti, va impulsar Brunelleschi a abandonar l’escultura per dedicar-se a l’arquitectura, on va aconseguir els seus millors èxits i va aportar grans innovacions tècniques. Encara que no se li coneix activitat pictòrica, se li atribuïa l’invent de la perspectiva, tècnica que també va utilitzar en las seves construccions.

• Descripció formal L’exterior de l’església de San Lorenzo és relativament tosc, sobretot la façana, en la qual mai no es va arribar a col•locar el revestiment de marbre que li corresponia segons els plans inicials.

- el conjunt manté una harmonia estructural perfecta i es poden veure amb claredat les diferents alçades de la nau central, les laterals i les capelles. A la part posterior hi sobresurt la cúpula, lleugerament ogival, que corona el creuer.

• A l’interior, la planta de creu llatina s’articula en tres naus i capelles laterals, transsepte i absis central flanquejat per dues sagristies.

• La nau central és el doble d’alta i ampla que les laterals, i la seva separació es fa a partir de columnes d’ordre corinti, que, mitjançant un curiós entaulament fragmentat, suporten arcs de mig punt.

• A sobre s’hi disposa un mur en el qual s’obren llargs finestrals que es corresponen amb l’obertura de l’arc inferior.

• A les naus laterals, les capelles s’obren a través d’arcs de mig punt, sobre els quals es disposen finestres circulars. La coberta se soluciona mitjançant quatre bufades als laterals i un sostre pla amb cassetons quadrats al centre. Al creuer, Brunelleschi hi aixeca una cúpula semiesfèrica sobre petxines.

• El conjunt de l’església de San Lorenzo està pensat perquè totes les línies de perspectiva convergeixin en un únic punt, l’altar, i perquè el visitant, situat enmig de la nau central, percebi un costat com a mirall de l’altre. Per això, l’arquitecte italià es va basar en la simetria i la matemàtica, i en l’harmonia de la complementarietat del quadrat i el cercle.

• El resultat és un interior ampli, diàfan i molt lluminós, gràcies a les nombroses finestres obertes a diferents alçades.

Entorn i integració urbanística

...