Generació Del 27
Enviado por bertarigauc • 26 de Marzo de 2014 • 359 Palabras (2 Páginas) • 318 Visitas
La Generació del 27: Característiques
1. Homenatge a Góngora: es reuneixen quasi tots els autors d’aquest grup per celebrar els 300 anys de la mort de Góngora , menyspreat fins llavors i redescobert gràcies a la tesi de Dámaso Alonso. S’adonen que hi ha un punt de connexió entre la concepció poètica del culteranisme i la deshumanització: experimentar amb la llengua.
2. Residència d’estudiants: va ser un centre d’estudis fundat el 1911 i era la derivació del “Instituto Libre de Enseñanza”. Reuneix a molts intel•lectuals, quasi tots de la G.27. Es barrejava la convivència, la cultura i l’activitat física. És l’emblema d’una nova cultura i de la República. Després serà tancada a causa la Guerra Civil.
3. Revistes com Revista de Occidente fundada per Ortega y Gasset que publicà Romancero Gitano de Lorca, Carmen fundada per Gerardo Diego i Litoral per Manuel Altolaguirre.
4. Tertúlies: es feien reunions, debats de política, d’actualitat, literatura...
5. PRINCIPAL CARACTERÍSTICA LITERÀRIA: barreja de la tradició i Avantguardes.
Evolució i etapes:
• 1a etapa (fins el 1927): DESHUMANITZACIÓ
Segueix les pautes del Noucentisme: poesia avantguardista i innovadora, pura, sense sentiments ni emocions.
Influències:
- Góngora i culteranisme: poesia intel•lectualment elaborada i sense relació amb els sentiments.
- Juan Ramón Jiménez: el guia de la poesia intel•lectual.
- Avantguardes: Ultraisme (versió espanyola del futurisme) i Creacionisme (versió espanyola del cubisme)
• 2a etapa (1927-Guerra Civil): REHUMANITZACIÓ
Es torna a parlar dels sentiments i la intimitat del poeta (frustracions, dubtes...). moment dels grans llibres de poesia amorosa.
Influències:
- Tradicionals: autors clarament lírics com Bécquer, Quevedo, Fray Luis de León.
- Surrealisme: neix als anys 20 a França amb el Manifest Surrealista d’André Breton (1924). Deriva de la psicoanàlisi freudiana que permet interpretar l’inconscient per assimilar-lo i deixar de reprimir certs continguts. El món oníric és una expressió de l’inconscient. És un art que permet a l’artista treure tot allò reprimit i ocult. El resultat serà una obra que transmet sensacions, però a vegades no podem atribuir-les a un significat exacte, sinó general. A Espanya l’introdueix Pablo Neruda amb la revista Caballo verde para la poesía.
• 3a etapa (després de la Guerra): DISPERSIÓ
L’exili, o mort, dels membres suposa la dispersió del grup. Els que segueixen amb vida i a Espanya viuen en l’exili interior (repressió i control).
Temes clau:
- L’exili i la nostàlgia del passat.
...