Guerrers De Riace

FICHA TÉCNICA

Títol: Guerrers de Riace

Autor: Desconegut

Cronología: 460- 430 a.c

Estil: Clàssic (Sever)

Tipología: Exempta, Dempeus

Tema: Guerrers

Materials: Bronze/ Ivori /Coure

Localització:Museu de Reggio, Calabria

ANALISI FORMAL:

-Formes de representació:

Les dues estàtues van ser realitzades per el mateix artista, representant dos homes, un de més gran d’edat i un més jove (Guerrer A i B respectivament)

Les dos estàtues que trobem a comentar es tracten d’unes formes antropomorfes, exemptes, pensades per ser vistes des de quasi tots els punts, però tenint en compte el poc treball de la part posterior, es considera que eren exposades davant d’una paret, fet que les fa majoritàriament multifacial, exceptuant la part posterior.

- Técnica : cera perduda

Técnica descoberta cap al segle VI a.c. La técnica permetia realitzar figures de bronze fos i amb un gran detallisme, més accentuat que amb el marbre, la fusta o la pedra. També permetia una diferencia en quant a postura, més vives, menys hieràtiques que en el període arcaic.

Consistia a fer una primera figura de fang amb la forma de l'objecte a realitzar. Posteriorment es recobria amb una fina capa de cera que, al seu torn era coberta per una altra capa de fang, o per un altre material, on s’hi feien diversos orificis. El bronze era abocat per un o diversos forats situats a la part superior, i el metall anava movent la cera que sortia per un o més forats inferiors. Una vegada refredat tot, es trencava la capa de fang, quedant el bronze final. Amb una eina punxeguda es trencava també el centre original per donar pas a la peça acabada.

Donada la mida de moltes de les figures, era normal que molts quantitat de fang quedes a dins del bronze, com va ocórrer amb els dos guerrers de Riace. Una vegada aconseguida la peça en bronze s'hi feia un repàs a consciència per ajustar-se amb la màxima fidelitat al que l'artista havia plasmat a la primera escultura de fang.

En aquesta tasca es tallaven les abeuradores i es repassaven els desperfectes que poguessin haver sorgit durant la fosa. Així mateix se soldaven els forats deixats per les abeuradores, i s'unien les peces que configuraven el conjunt de l'obra amb un fil del mateix metall utilitzat.

Després d'això, l'obra s'allisava mitjançant una espècie de polit de la superfície, polida i abrillantada per un fregat finíssim.

-Material i Policromia

Bronze principalment per al cos,i les extremitats, incloent el cabell, però també s’hi alternen diferents materials per a les dents, els ulls o els llavis, donant un cert realisme, diferent al de pintar a sobre del material.

-Ritmes

Les dos estàtues mostren un ritme de contrapposto, es a dir, una de les dues extremitats tenses, i l’altre relaxada. També s’avança més una part del cos, donant sensació de moviment i naturalitat, intentant no mantindre una postura forçada. També serveix per remarcar determinats músculs i anatomies.

En el cas dels guerrers la posició de la cadera i el cap trenca la seva estandardització en la postura de les extremitats superiors: Un braç aguantava una llança, l’altre aguantava un escut. Desgraciadament aquests dos elements es van perdre. Tot i que més tard van ser trobats, per causes de deteriorament no s’exposen amb les estàtues.

ANALISI CONCEPTUAL:

-Tema

En quant al subjectes de la obra, no hi ha ninguna teoria verificada, tot i que hi ha varies teories que semblen lògiques.

Donat que es van trobar al mar, a les costes de Riace, es suposa que eren part de l’equipatge que portava algun vaixell grec, tot i que no

...