Jaume Primer i la seua conquista a Valencia

Jaume Primer i la seua conquista a Valencia

Presentació:

El 9 d'octubre se celebra l'entrada del rei en la ciutat de València després de derrotar a les tropes musulmanes. L'alliberament de la ciutat de València complix 782 anys. Un dia com hui, en 1238, les tropes del rei musulmán Zayyan ibn Mardanish (també conegut com Çaén) van ser derrotades després d'anys d'assetjament i lluites en les ciutats limítrofes de la capital llevantina, que va ser rendida a una de les figures més importants de la història de la Comunitat Valenciana:Jaime I d'Aragó. És la seua entrada en la ciutat como Rey Conquistador, fa ja quasi huit segles, la qual cosa celebren els valencians i valencianes cada 9 d'octubre.

La vida de Jaume Primer:

Fill de Pere II el Catòlic i María de Montpeller, els seus primers anys de vida van resultar difícils a causa de la prompta mort dels seus pares, després de la que va ser entregat com a ostatge a Simón de Montfort, enemic de Pere II. El seu regnat va començar després del seu alliberament en 1214 per orde del Papa Innocenci III i va estar marcat per constants enfrontaments amb la noblesa aragonesa.

Respecte al seu caràcter, Jaume I era descrit com un rei de forta personalitat. Destacaven la seua generositat, sentit de l'honor i religiositat, fruit de la criança i educació entre cavallers templers, encara que també era considerat un doner, ja que va mantindre diverses relacions amoroses. Del seu primer matrimoni amb Leonor de Castella va nàixer Alfonso, que es va erigir com a successor de la Corona d'Aragó fins a la seua mort en 1260. Del segon enllaç, amb Violant d'Hongria, va tindre quatre fills i cinc filles. dels barons Pedro, que li succeiria a Aragó, València i el comtat de Barcelona; Jaime, que heretaria Mallorca, i Fernando i Sancho, que moririen abans que son pare. Les filles van ser Violant, casada amb Alfons X de Castella; Constanza, casada amb l'infant el senyor Manuel, germà d'Alfons X; Sancha, que va morir com a pelegrina en Terra Santa; Maria, que va ser religiosa, i Isabel, casada amb Felip III de França. Fora del matrimoni, el monarca va engendrar quatre fills il·legítims: Fernando Sánchez de Castro, Pedro Fernández d'Híjar, Jaime de Jérica i Pedro d'Ayerbe.

La conquista:

Una vegada assentat en el tron i després de la conquista de les illes -Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera-, el jove rei va començar en 1232 amb la presa de les poblacions del nord del Llevant que li encaminaria cap a la victòria en la ciutat de València. La seua tàctica? Matar de fam a l'enemic. Va ocupar punts estratègics com a Morella, Peníscola i Borriana, on es repartia la majoria d'aliments de la zona, i d'esta manera la majoria d'enclavaments dependents es van rendir a les tropes aragoneses sense necessitat de batalla prèvia. Així, Jaume I va obtindre el control de ciutats com Almenara, Museros, Bétera, Paterna o Silla, aconseguint rodejar les muralles de València. Va ser llavors quan el rei de Tunís (Tunis) va acudir al rescat dels musulmans enviant 12 galeres i 6 tarifes a la costa del Grau per a defendre la capital. Davant d'açò, el monarca aragonés va decidir instal·lar-se en un campament entre les naus de Tunís i les tropes de la ciutat, per la qual cosa l'exèrcit naval no va arribar a desembarcar i va acabar anant a Peníscola. Van atacar la localitat però van perdre la batalla, provocant que fugiren de la zona.

...