Kominform Y OTAN

Com hem dit, al 1947 els americans aprovaren un pla d’ajuda econòmica, l’anomenat Pla Marshall, el qual tenia la intenció d’evitar que la ruïna econòmica de la postguerra aguditzara el malestar social i obrira camí al comunisme. Al mateix temps, al assegurar la recuperació europea baix l’hegemonia dels Estats Units, s’allunyava el perill d’una nova recessió econòmica i s’assegurava a la primera potència mundial un bon mercat per als seus productes. En aquest context, els països aliats col•laboraren amb l’eliminació dels comunistes francesos i italians en els governs de coalició de la postguerra i intervingueren en la guerra civil grega contra les guerrilles comunistes. És ací on la dinàmica de resposta - contrarresposta es va aguditzar. A partir d’aquest moment és on intervé la Kominform, la qual es l’abreviatura d’Oficina d’Informació dels Partits Comunistes i Obrers. Es tracta d’ un òrgan de coordinació de tots els partits comunistes del mon, creada en 1947.

La seua creació va ser la resposta d’ Stalin al Pla Marshall i amb ella buscava agrupar als partits comunistes de la zona baix influència soviètica (Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Bulgària y Romania), a ella es sumaren els poderosos partits comunistes de França i Itàlia. Es tractava d'aglutinar sota unes directrius comunes d'actuació al bloc soviètic en els inicis de la guerra freda. En la seva reunió inaugural, el representant soviètic i membre del Politburó del PCUS( Partit Socialista de l’ Unió Soviètica), Andrei Jdanov, va pronunciar un discurs en què va posar les bases de la doctrina soviètica en política internacional (Doctrina Jdanov).

Aquest va ser el discurs original de la Kominform, la qual es va reunir per primera vegada a Szklarska Poreba (Polònia), el 22 de setembre de 1947 i que va ser dirigit cap als líders de 9 Partits Comunistes d'Europa (URSS, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Polònia, Romania, Iugoslàvia, França i Itàlia), el qual va ser pronunciat per Andrei Alexandrovich Jdanov, impulsor de la seua creació:

"La terminació de la segona guerra mundial ha produït canvis essencials en el conjunt de la situació mundial (...) El resultat principal de la segona guerra mundial va ser la derrota militar d'Alemanya i del Japó, els dos països més militaristes i agressius del capitalisme. Els elements reaccionaris i imperialistes del món sencer, i particularment d'Anglaterra, dels Estats Units i de França, havien dipositat certes esperances a Alemanya i al Japó (...) En conseqüència, el sistema capitalista mundial, en conjunt, ha patit novament un dur revés (...) el resultat de l'última contesa, amb l'aixafament del feixisme, amb la pèrdua de les posicions mundials del capitalisme i amb l'enfortiment del moviment antifeixista, ha estat la separació del sistema capitalista de tot un seguit de països de l'Europa central i sud-oriental (...) La importància i l'autoritat de l' URSS han augmentat considerablement després de la guerra. L'URSS ha estat el cap rectora i l'ànima del aixafament militar d'Alemanya i Japó. Les forces democràtiques progressistes del món sencer estan agrupades al voltant de la Unió Soviètica. (...) La finalitat que es planteja el nou corrent expansionista dels Estats Units és l'establiment de la dominació universal de l'expansionisme americà. Aquest nou corrent apunta a la consolidació de la situació de monopoli dels Estats Units en els mercats internacionals, monopoli que s'ha establert com a conseqüència de la desaparició de les seves dues grans competidors -Alemanya i Japó- i per la debilitat dels socis capitalistes dels Estats Units: Anglaterra i França. Aquest nou corrent té un ampli programa de mesures d'ordre militar, econòmic i polític, l'aplicació establiria sobre tots els països als quals apunta l'expansionisme dels Estats Units, la dominació política i econòmica d'aquests últims reduiria a aquests països a l'estat de satèl • lits dels Estats Units i instauraria uns règims interiors que eliminarien tot obstacle per part del moviment obrer i democràtic per l'explotació d'aquests països pel capital americà. Els Estats Units d' Amèrica persegueixen actualment l'aplicació d'aquesta nova corrent polític no només als enemics de guerra d'ahir o als Estats neutrals, sinó també i de manera creixent, als aliats de guerra dels Estats Units d'Amèrica. Es concedeix una atenció especial a la utilització de les dificultats econòmiques d'Anglaterra, aliada i alhora rival capitalista i competidora dels Estats Units des de fa molt temps. El corrent expansionista americana té com a punt de partida la consideració que no només serà necessari no afluixar la tenalla de la dependència econòmica respecte als Estats Units, dependència en què Anglaterra ha caigut durant la guerra, sinó, al contrari, fer més intensa la pressió sobre Anglaterra per tal de prendre-li successivament seu control sobre les colònies, eliminar-la de les seves esferes d'influència i reduir progressivament a una situació de vassallatge. (...) Però en el camí de les seves aspiracions a la dominació mundial, els Estats Units s'han trobat amb l' URSS, amb la seva creixent influència internacional, que constitueix un bastió de la política antifeixista i antiimperialista dels països de nova democràcia que han escapat del control de l' imperialisme angles i nord americà, amb els obrers de tots els països, compresos els de la mateixa Amèrica, que no volen una nova guerra imperialista en profit dels seus propis opressors. (...) Els profunds canvis operats en la situació internacional i en la dels diferents països en acabar la guerra, han modificat completament el tauler polític del món. S'ha originat una nova distribució de les forces polítiques. A mesura que ens anem allunyant del final de la contesa, més netament apareixen assenyalades les dues principals direccions de la política internacional de la postguerra, corresponents a la distribució de les forces polítiques en dos camps oposats: el camp imperialista i antidemocràtic, d'una banda, i el camp antiimperialista i democràtic, d'una altra . Els Estats Units representen el primer, ajudats per Anglaterra i França (...) Les forces antiimperialistes i antifeixistes formen l'altre camp. L'URSS i els pobles de la nova democràcia són el fonament. Els països que han trencat amb l' imperialisme i que resoltament s'han incorporat a la democràcia, com Romania, Hongria, Finlàndia, formen part d'aquest camp, al qual s'han afegit, a més, Indoxina, el Vietnam i l'Índia. Egipte i Síria són simpatitzants. "

Com bé senyala

...